Sociolinguistics Symposium 2

Alguns comentaris més pel que fa al congrés.

• Una sociolingüística aconflictivista? Resulta curiós contstara que bona part dels discursos sentits al SS19 han estat obertament aconflictivistes. De fet, hem arribat a sentir que la noció del conflicte lingüistic és incompatible amb la de la diversitat lingüística urbana... Fet i fet, diria que s'està produint un fenoemn prou interessant. La sociolingüística americana tenia una matriu sociològica funcionalista, quasi parsoniana. Recordeu la crítica que en va fer Williams l'any 1992. La sociolingüística catalana, en canvi, era molt més conflictivista. Ara mateix em fa l'efecte que, sota lloances a la diversitat i retòriques presumptament revolucionàries, bona part de la sociolingüística està reproduint paradigmes de pensament més aviat conservadors. L'entronització de la diversitat i la hibridació amaga que tot sovint aquestes situacions només són el preludi de la desaparició d'un dels actors implicats. En la pràctica: si fa 20 anys tothom bescantava el castrapo o el francità com a mostra de l'opressió de les llengües de l'estat sobre llengües minoritzades, ara sembla que calgui enlluernar-se dant de qualsevol alternança de codi perquè mostra la capacitat del parlant  per jugar amb el seu repertori plurilingüe... I mentrestant, que el gallec o l'occità  s'esvaeixin ha deixat de ser motiu de preocupació.
• Dues ponències m'han agradat especialment: la de Peter Auer sobre la història de l'alemany i la de Xu Daming sobre els canvis sociolingüístics en curs a la Xina. El primer mostra com l'alemany actual -sobretot al nord- també és, en bona mesura, resultat de l'expansió d'una llengua escrita damunt d'una altra varietat. És el cas del noruec i del frisó de les ciutats, i em demano si no podríem inspirar-nos-hi per parlar del cas de l'apitxat valenció. La ponència sobre la Xina ha estat, per la seva banda, esborronadora. S'hi estan vivint els mateixos processos que es van produir a Europea durant el segle XX, amb migracions multimilionàries entre llengües veïnes. Exemple: Xangai ha passat de 15 a 25 milions d'habitants en 10 anys, i el xangaiès ha passat de ser l'única llengua emprada a ser parlat pel 40% dels infants. Com el català a Barcelona, el venecià a Venècia, l'occità al migdia francès... Serà interessant de veure si a la Xina també hi sorgeixen corrents autoctonistes.

Sociolinguistics Symposium 19: algunes reflexions (1)

La setmana passada es va acabar el Sociolinguistics Symposium 19 a Berlín. (SS19). Han estat quatre dies intensos d'una de les trobades cientñifiques més importants en el camp de la sociolingüística, i potser val la pena que en fem algun comentari. Servirà per a la gent qu eno ha tingut la sort d'anar-hi, i potser per a alguns dels que hi hem anat. Aquí en teniu algunes de molt generals, que miraré de completar amb d'altres de més detallades més endavant.

1. El Simposi ha estat massiu: hi hem assistit més de 1.100 persones, segons els organitzadors. Els catalans hi hem tingut una presència apreciable: jo n'hi hem comptat almenys 15, de diverses universitats del Principat. Però com en altres ocasions, el SS19 ha estat hegemonitxat pels angloamericans. Dit ràpidament, la presència d'hispans no estadouinidencs, de francòfons i de nord-africans -per esmentar col·lectius relativament propers al lloc de l'esdeveniment- ha estat molt minsa. Els africans i els asiàtics hi han estat molt poc presents. I en termes lingüístics, l'anglès ha estat la llengua única del congrés. L'alemnay hi ha tingut una presència institucional mínima, i les altres llengües no cal ni dir-ho, més enllà d'algun irreductible gal en alguna sessió ad hoc.
2. Advertència per a navegants: el simposi ha beneït la importància dels pànels. Les comunicacions no incorporades en pànels ben estructurats no han reeeixit a atreure públic. O sigui que, a partir d'ara, nulla salus sine panel...
3. Temàticament, aquest ha estat el Simposi de la superdiversitat: el mot ha aparegtut a tot arreu, de manera més o menys explícita, i en boca de tota mena de ponents. La hibridació no ha tingut tant d'èxit, tot i que ha tingut una presència apreciable. En tot cas, però, el Simposi ha estat dominat per perspectives "crítiques", micro i, en el fons, força lingüístiques. Només un exemple. El tema del Simposi, "Llanguage and the city", s'ha celebrat partint posar en qüstió el terme ciutat, i multitud de ponents s'han servit de l'oposició rural/urbà com si fos evident, sense cap anàlisi crítica, com si els geògras, els sociòlegs i els urbanistes no n'haguessi paralt mai. Una pena per a un camp que fa gala de la interdisciplinarietat.
4.  En aquest Simposi hi ha senyorejat força la perspectiva desconstruccionista de la llengua, i hom hi ha repetit com un mantra que les llengües no existeixen i només hi ha pràctiques individuals i contingents. A cada sessió hi havia algú que ho deia com si revelés una veritat amagada. Però la idea encara no té gaire calat. QUan fas notar que dos senyors paralnt en anlès s'entenen, mentre que dos que parlen l'un aanglès i l'altre xinès no, els interlocutors callen. Algú aleshores recorda els nostres clàssics i diu "Ei, potser podríem parlar de llengües per distància i per elaboració!". Em temo que bona part dels nostres col·legues es deixen portar pels qui només busquen épater les bourgeaois, i em demano quina formació tenen molts dels qui queden bocbadats davant d'afirmacions xocants però fàcilment desmuntables.

Continuarem

Premis per a iniciatives de política i gestió lingüístiques i promoció del català

Hi ha obertes unes quantes convocatòries per a premis del ram que poden ser interessants:

• Premi Òmnium Bages de Planificació Lingüística,

• 9è Premi d’Idees per Promoure l’Ús del Català

• Premi Ferran Canyameres 2012

Un programa de formació bilingüe i intercultural... per als estudiants de dret

El món és curiós. A Suïssa, un país quadrilingüe, el respecte per les diferents llengües és escrupolós i hi impera el principi de teritorialitat, de manera que les universitats de cada territori funcionen de manera unilingüe ja sigui en alemany, en francès o en italià. De fet, a Suïssa es va crear la universitat de Lugano precisament perquè els italianòfons tinguessin una universitat en la seva llengua i no haguessin ni de canviar de llengua ni de país per fer carrera.
En aquest marc, l'única universitat que té un programa realment bilingüe és la de Friburg, no pas per casualitat, ubicada al cant´bilingüe de Freiburg/Fribourg. Resulta divertit de constatar com aquest centre es fa propaganda dient que s'hi pot estudiar, per exemple, dret en alemany, en francès i també en alemany i francès! El programa bilingüe de dret preveu que l'alumnat seguirà un percentatge elevat de cursos en la seva L2 (40% en el cas del grau) i farà part dels exàmens en aquesta llengua. A més a més, si ho desitja, pot seguir un programa denominat Formació "bilingüe plus" que consisteix en 30 ECTS de formació bilingüe i intercultural.
Un cop d'ull a aquest mirall tan semblant a Espanya com és Suïssa ens mostra fins a quin punt les llengües altres que el castellà estan minoritzades. A la pell de brau, fora del castellà, el que és difícil és aconseguir un grau que no sigui bilingüe. De fet, deu ser impossible de fer un grau de dret només en català enlloc del món! Tant se val si això és bo o dolent: és un reflex de la situació de subordinació del català al seu propi teritori. El pitjor és que en aquest marc, els estudiants bilingües i biculturals que generem -que no són pas tots, però que si que en produïm- tampoc no tenen cap mena de reconeixement especial. Potser caldria que ens ho féssim mirar. Una part de l'alumant de dret de les universitat catalanes, per exemple, pot funcionar en dues llengües, mentre que una altra part no. Per què no els atorguem alguna mena de recoeixement que els serveixi després al mercat de treball? Deu ser que ens falta esperit mercantil o simplement reconeixemnt democràtic?

Anàlisi dels usos lingüístics infantils i juvenils en llengües minoritzades

Uns col·legues em demanen noms d'especialistes qque hagin treballat sobre l'anàlisi dels usos lingüístics entre infants i adolescents en llengües minoritzades d'Europ. A mi se m'acuden, d'entrada, els noms de:

• Rudi Janssens, responsable de diversos estudis sobre llengües a Brussel·les des d'una perspectiva demolingüística rudi janssens.rudi@gmail.com
• SObre el gal·lès se m'acyuden els noms de Enlli Thomas enlli.thomas@bangor.ac.uk, que ha analitzat el procés d'aprenentatge i ñus des de perspectives micro, i de Hywel Thomas, autor de diversos estudis sobre demografia del gal·les, com aquest.
•  Padraig O'Duibhir, que ha estudiat l'irlandès a les escoles de la Rpública d'Irlanda. padraig.oduibhir@spd.dcu.ie

  Segur que n'hi ha molts més, però ja els anirem afegint.

La cooperació transfronterera i la promoció del català i el basc

Un sociòleg basc -Lontzi Amado-Borthayre- s'ha doctorat a Alemanya amb una tesi en què compara les relacions de suport a la llengua entre els sud i el nord del Pirineu per als casos basc i català. I la seva conclusió és força clara: els bascos se'n surten millor. Aquí en trobareu el resum en una entrevista.

Un blog de sociolingüística italiana en francès

Vet aquí una petita troballa: La sociolinguistique et l'Italie, un blog sobre sociolingüística italiana en francès. Si més no, els fragments seleccionats per il·lustrar la relació entre dialetto i cinema italià són francament interessants.