L'entrevista (extracte)
desembre 2018- 452
Josep M.
Muñoz
Xavier Vila, llengua i societat
«En el meu món de Barcelona, no hi havia la diferència entre catalans i
castellans que era tan evident en altres llocs, perquè les immigracions a
la ciutat havien estat prèvies i per tant s’havia desdibuixat la
distinció entre autòctons i nouvinguts. Això em fa veure el país d’una
manera determinada.»
«Sempre m’havia interessat molt la biologia, l’ecologia i l’etologia. Si
vaig estudiar Filologia, és perquè en el fons les relacions ecològiques
s’assemblen molt a la sociolingüística: el comportament lingüístic és
una de les formes més fascinants del comportament humà.»
«Espanya oscil·la entre el model francès —mirant de liquidar totes les
llengües ‘regionals’ per tal de crear un ‘home espanyol’ unificat, tot i
que no té prou força per fer-ho— i l’intent de les nacionalitats
perifèriques d’aconseguir una situació que els permeti sobreviure.»
«L’Estat espanyol es configura com l’estat dels castellans. Si hagués
volgut ser un estat compartit, hauria optat per unes polítiques
lingüístiques com les del Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa, que són
estats compartits per grups lingüístics que es reconeixen.»
«L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una
societat. Qui parla de ‘fracàs’ de la immersió, està escamotejant els
fets: està oblidant que el model lingüístic escolar és un dels projectes
de reforç del català més reeixits que hem tingut. No s’ha de disparar
contra l’escola.»
Font: http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/revistes/L-Avenc/452/L-opinio/L-entrevista/Xavier-Vila-llengua-i-societat