Amb certa calma - qüestions de llengua i societat: manteniment

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manteniment. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 de desembre del 2018

Potser us interessa una entrevista al darrer número de L'Avenç

L'entrevista (extracte)

desembre 2018- 452

Josep M. Muñoz

Xavier Vila, llengua i societat

«En el meu món de Barcelona, no hi havia la diferència entre catalans i castellans que era tan evident en altres llocs, perquè les immigracions a la ciutat havien estat prèvies i per tant s’havia desdibuixat la distinció entre autòctons i nouvinguts. Això em fa veure el país d’una manera determinada.»

«Sempre m’havia interessat molt la biologia, l’ecologia i l’etologia. Si vaig estudiar Filologia, és perquè en el fons les relacions ecològiques s’assemblen molt a la sociolingüística: el comportament lingüístic és una de les formes més fascinants del comportament humà.»

«Espanya oscil·la entre el model francès —mirant de liquidar totes les llengües ‘regionals’ per tal de crear un ‘home espanyol’ unificat, tot i que no té prou força per fer-ho— i l’intent de les nacionalitats perifèriques d’aconseguir una situació que els permeti sobreviure.»

«L’Estat espanyol es configura com l’estat dels castellans. Si hagués volgut ser un estat compartit, hauria optat per unes polítiques lingüístiques com les del Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa, que són estats compartits per grups lingüístics que es reconeixen.»

«L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una societat. Qui parla de ‘fracàs’ de la immersió, està escamotejant els fets: està oblidant que el model lingüístic escolar és un dels projectes de reforç del català més reeixits que hem tingut. No s’ha de disparar contra l’escola.»

Font: http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/revistes/L-Avenc/452/L-opinio/L-entrevista/Xavier-Vila-llengua-i-societat

dilluns, 16 de febrer del 2015

Guia molt ràpida per entendre la situació demolingüística del català

Acaben d'aparèixer publicades les actes de la II Jornada sobre Llengua i Societat als territori de parla catalana que es van celebrar a Calaceit pel setembre del 2013, que inclouen diversos treballs sobre la situació de la llengua i les tècniques per analitzar-la des de la perspectiva de la demografia, la sociologia i la sociolingüística. Entre d'altres, el volum conté el capítol titulat Els coneixements i els usos: una visió sintètica en què Natxo Sorolla i jo mateix fem un esforç considerable per interpretar de manera concisa -en només 7 pàgines!- les principals tendències demolingüístiques recents del català. El treball és innovador en diversos aspectes, però deixeu que faci notar que hi abordem, crec que per primera vegada en la sociolingüística catalana, les conseqüències de la reducció de la natalitat dels anys 80 i 90 en l'estructura demolingüística del país. Espero que us agradi.

divendres, 1 de febrer del 2013

VI. EUSKAL SOZIOLINGUISTIKA JARDUNALDIA

Ahir es va celebrar la VI Euskal Soziolinguistica Jardunaldia al Kursaal de Donosti, una trobada francament interessant. D'entrada, assenyalem-ne l'èxit de participació: unes 200 persones de l'àmbit de la dinamització lingüística, la política lingüística i l'ensenyament, amb representació institucional deprimer ordre -dos viceconsellers del Govern Basc com a mínim- i diversos especialistes de primera línia internacional entre el públic. Una organització impecable, amb una posada en escena austera però molt acurada, i uns objectius clars: presentar i emmarcar adequadament les dades del projecte Arrue, un estudi de tipus censal sobre els coneixements i els usos lingüístics dels escolars bascos de 4 de primària i segon d'ESO (aquí en teniu alguns resums en castellà. Diario Vasco, Kioskoymas, El País, ABC que m'ha passat l'amic Imanol Larrea).

Molt sintèticament, el projecte detecta dues tendències principals:

El basc s'usa molt per a les funcions explícitament escolars, concretament parlar amb els companys a classe i parlar amb els mestres, però molt menys per a les funcions interpersonals no escolars, sobertot parlar amb els companys fora de l'aula.
Es produeix una caiguda molt notable en l'ús del basc entre l'alumnat de primària i el de secundària.

En les converses de passadís es respira una certa desorientació que em recorda la que vivíem a Catalunya fa una dècada: potser hem arribat als límits de l'escola? Serveix per a alguna cosa, tant d'esforç per euskaldunitzar l'escola si després la societat no acompanya? I si generem desafecció envers el basc entre una part de les noves generacions? Tot plegat salpebrat amb anècdotes personal d'aquell jove que ha abandonat l'ús de l'èuscar o aquell altre que ara s'identifica sobretot amb el castellà perquè -agafeu-vos fort-els seus referents són... el Barça i el món del cinema, que, és clar, li arriben pel sedàs del castellà.

A la meva intervenció, procuro presentar alguns punts de reflexió entre les dinàmiques basca i catalana, partint dels resultats del projecte RESOL.

Faig èmfasi en dues qüestions: d'una banda, cal prendre amb cautela les comparacions de dues cohorts diferents en un un mateix moment, perquè poden reflectir no sols dinàmiques pròpies de l'edat, sinó conjuntures diferents. D'una altra, poso en dubte la validesa -o, si més no, la utilitat- de la noció d'àmbit d'ús, fent notar que "l'ús a l'aula" s'enteén millor com a "ús davant del mestre" i recordo que a Catalunya els usos entre iguals a l'aula no monitoritzats pels docents reprodueixen els comportaments de fora de l'aula. També suggereixo que potser el que passa és que els alumnes de primària responen més d'acord amb allò que s'espera d'ells que no pas l'alumnat de secundària -recordem que l'escola basca funciona per línies, de manera que tothom té molt conscient que va a una escola "en llengua X".

En tot cas, una jornada de molt interès. En sentirem a parlar, d'aquest Soziolinguistika Klusterra.

dimarts, 3 de juliol del 2012

La cooperació transfronterera i la promoció del català i el basc

Un sociòleg basc -Lontzi Amado-Borthayre- s'ha doctorat a Alemanya amb una tesi en què compara les relacions de suport a la llengua entre els sud i el nord del Pirineu per als casos basc i català. I la seva conclusió és força clara: els bascos se'n surten millor. Aquí en trobareu el resum en una entrevista.

dissabte, 17 de març del 2012

El castellà i la independència de Catalunya: la polèmica generada per Eduard Voltas

Arran de l'articel En castellà també, sisplau, d'Edard Voltas, aquest hivern hem gaudit de la polèmica sobre quina ha de ser la posició del castellà a Catalunya quan siguem independents. Aquí teniu un primer recull dels articles que he trobat que en parlaven. L'anirem completant a mesura que avanci.

Eduard Voltas La tribu o l’estat 22/I/2012
Arenyautes La tribu, l’Estat, Eduard Voltas i Nelson Mandela.

Albert Branchadell: Evitar l’Estat fallit. 20/II/2012

Eduard Voltas En castellà també, sisplau 26/II/2012 (o aquí)

Carles Capdevila Debat valent per trencar tabús i sumar 27/II/2012

Xavier Mir: El bilingüisme assassí: Eduard Voltas, Carme Junyent, ERC i la independència 27/II/2012
Antoni Maria Piqué El català, sisplau, el català 28/III/2012

Joan Vila El castellà i la independència 29/II/2012

Sebastià Alzamora En castellà també, per descomptat 01/III/2012

Joaquim Arenas En castellà també, o el preu de la independència 01/III/2012 (o aquí)

Alejandro Tercero: Independentistas radicales proponen ‘abrazar’ el castellano como fórmula para captar adeptos a su proyecto 2/III/2012

Toni Soler: Sense renunciar a res 3/III/2012

Imma Tubella Catalunya, país trilingüe 4/III/2012

Francesc Moreno La ‘polémica’ sobre el castellano en Cataluña 4/III/2012