Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya Nord. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya Nord. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Podem potenciar l'ús del català des del sistema educatiu?




El sistema educatiu ha estat històricament la punta de llança de la difusió del coneixement del català a tots els seus territoris. Al principi de la normalització lingüística s’esperava que l’escola seria també el motor de la transformació dels usos lingüístics entre les noves generacions. Ben aviat, però, es va començar a copsar que l’extensió del coneixement del català no desencadenava una modificació en profunditat de les pautes de tria de llengües.
Aquesta realitat constitueix un repte poc abordat per la comunitat educativa, els membres de la qual el viuen amb indiferència, desconcert, resignació o desencís segons les circumstàncies i les conviccions. Malauradament, el cert és que no abunden ni la recerca sobre els usos lingüístics ni, encara menys, els treballs sobre com s’hi podria intervenir. Així les coses, no és estrany que les noves generacions de docents tinguin dificultats fins i tot per plantejar el tema.
La potenciació de l'ús de la llengua catalana a partir del sistema educatiu és el tema del 24è Col·loqui Lingüístic de laUniversitat de Barcelona, que se celebrarà a la Facultat de Filologia de la UB el proper 4 de novembre. L'objectiu del Col·loqui és intentar posar a l’abast de la comunitat universitària i educativa en general alguns recursos que facilitin el debat sobre aquestes qüestions a partir de dades contrastades. Per fer-ho, i seguint el programa previst, començarem escoltant algunes lliçons de la psicologia social i la psicolingüística sobre com pot incidir-se en els comportaments humans. En segon lloc, analitzarem com són els discursos sobre les llengües i l’escola dels actuals professors i dels futurs ensenyants. Tot seguit abordarem quines són les activitats de promoció de l’ús que es duen a terme —o s’estan projectant— des dels sistemes educatius de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i la Catalunya Nord. Acabarem el Col·loqui amb una taula rodona entre els participants i amb les intervencions del públic.
Esperem, com sempre, comptar amb la vostra assistència i participació. Per a inscripcions (de franc), empleneu sisplau aquest qüestionari.

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Entre ètnies i nacions

Divendres al seminari RESOL del CUSC vaig exposar la necessitat acadèmica de distingir tan clarament com fos possible entre dos tipus de col·lectivitats cultural: d'una banda, les col·lectivitats amb territori propi i historicitat, que sovint tenen aspiracions d'autogovern; d'una altra, les col·lectivitats d'origen immigrat/transplantat. Els motius em semblen evidents, perquè de fet les unes i les altres aspiren exactament al contrari. Les col·lectivitat de base històrico-territorial aspiren a constituir-se en el marc d'acollida per defecte de totes les persones residents al país, és a dir, creuen que els seus atributs -llengua, cultura, etc.- haurien de ser compartits per tots els residents com a mínim comú denominador. Per contra, les col·lectivitats de base migratòria aspiren exactament al contrari: volen poder mantenir-se diferents de la societat d'acollida en un conjunt de trets, ja siguin religiosos, culturals, lingüístics...  Qui no tingui clara la diferència, que pensi en la distància que hi ha entre els catalans i els jueus o els gitanos a la Catalunya del Nord. Certament, els uns i els altres reclamen el reconeixement d'algunes particularitats. Però així com els primers aspiren a fer-les part del patrimoni comú -a les Bressoles hi ha tants catalans com no-catalans-, els segons demanen que se'ls ajudi a mantenir els seus trets diferencials en el marc de comunitats culturals autònomes de la resta de la societat. Fixeu-vos que els primers col·lectius solen protagonitzar demandes d'autonomia i problemes de fonteres, mentre que, en canvi, els segons solen aplegar-se entorn de moviments d'igualtat social i generen institucions al marge de l'estat.

A Europa, dels primers col·lectius n'hem dit sempre nacions, nacionalitats, minories nacionals, o regionals, fins it tot patrias chicas, i mentre que dels segons n'hem dit primer grups immigrants i, si s'assenten, ètnies. De fet, només hi havia dos col·lectius de la segona categoria: els jueus i els gitanos. I els jueus, després de la II Guerra Mundial, van decidir que només podien sobreviure com a nació amb el seu territori proipi. En canvi, als Estats Units, un país mòbil per excel·lència on predominen els descendents de migrants, se serveixin del terme grup ètnic per parlar de tot el que faci tuf de diferència cultural- bé, quasi, perquè quan parlen dels indis sí que es permeten parlar de les nacions índies... deu ser que tenen els seus territoris?

Crec que en les darreres dècades hem generat una confusió terminològica: a mesura que l'anglès esdevenia la llengua franca de la ciència, ens hem acostumat a emprar ètnic per als dos tipus de col·lectius. Això ja va bé al poder establert -als estats-  perquè difuminen les minories nacionals rere el terme d'ètnic, i les redueixen al mateix estatus que els grups immigrats. Això ho ha fet magistralment França, que no pot signar la Carta de les llengües Regionals o Minoritàries perquè d'acord amb la seva mentalitat, a França no hi ha cap col·lectivitat fora de la francesa. Per tant, posa en peu d'igualtat les llengües històriques com el català o l'occità amb les llengües de les imigracions com l'armeni, l'àrab o el polonès. Però entenc que la distinció és utilíssima a l'hora dentendre la realitat. Recordem que els uns i altres col·lectius treballen exactament en direccions contraposades: els uns volen transcendir qualsevol frontera comunitària i passar a definir la societat, mentre que els altres volen mantenir i reforçar les fronteres intergrupals per tal de reproduir-se com a grups autònoms en una societat multicultural. Per tant, una recomanació: aneu amb compte amb el terme ètnic. Tot sovint us hi faran passar bou per bèstia grossa.

dimarts, 3 de juliol del 2012

La cooperació transfronterera i la promoció del català i el basc

Un sociòleg basc -Lontzi Amado-Borthayre- s'ha doctorat a Alemanya amb una tesi en què compara les relacions de suport a la llengua entre els sud i el nord del Pirineu per als casos basc i català. I la seva conclusió és força clara: els bascos se'n surten millor. Aquí en trobareu el resum en una entrevista.

dissabte, 17 de març del 2012

El castellà i la independència de Catalunya: la polèmica generada per Eduard Voltas

Arran de l'articel En castellà també, sisplau, d'Edard Voltas, aquest hivern hem gaudit de la polèmica sobre quina ha de ser la posició del castellà a Catalunya quan siguem independents. Aquí teniu un primer recull dels articles que he trobat que en parlaven. L'anirem completant a mesura que avanci.


Albert Branchadell: Evitar l’Estat fallit. 20/II/2012
Eduard Voltas En castellà també, sisplau 26/II/2012 (o aquí)
Carles Capdevila Debat valent per trencar tabús i sumar 27/II/2012
Joan Vila El castellà i la independència 29/II/2012
Sebastià Alzamora En castellà també, per descomptat 01/III/2012
Toni Soler: Sense renunciar a res 3/III/2012
Imma Tubella Catalunya, país trilingüe 4/III/2012
Francesc Moreno La ‘polémica’ sobre el castellano en Cataluña 4/III/2012
Pere Mayans: Hi ha alguna cosa que falla 4/III/2012
Toni Cucarella: Pegar-li «voltas» al nano 4/III/2012
Joan Ramon Resina Catalunya ¿do de llengua? 6/III/2012 (o aquí)
Albert Branchadell En castellà (i anglès) seriosament  11/III/2012
 Toni Soler Si jo fos castellanoparlant 11/III/2012
Salvador Cardús Parlar per parlar 13/III/2012
Xavier Roig Ningú altre ho farà ( o aquí) 15/III/2012
Albert Pla i Nualart L'abraçada de l'ós 18/III/2012
Carles de Rosselló: El castellà i la independència 23/III/2012
Eduard Voltas En castellà també, sisplau (i 2) 25/III/2012

Jordi Cabré Independència, llengua i emocions 26/III/2012
Jordi Miralda Construïm la Catalunya independent 31/III/2012

Rafel Torner Bilingüisme com a valor identificatiu? 17/IV/2012
Albert Branchadell Quan el monolingüisme no és possible o aquí 14/V/2012 
Albert Branchadell Potser no estem tan malament 18/V/2012

Toni Soler Aprenents d'Aguirre 20/5/2012
I a més...
Oriol Lladó recull de piulades sobre el tema

divendres, 15 de febrer del 2008

La Bressola: un plançó de somni en un país torturat

Una de les millors iniciatives de cara al redreçament del català a la Catalunya Nord és la Bressola. Sense fer soroll innecessari, sense grans consignes partidistes, la tenacitat dels seus impulsors ha aconseguit bastir uns illots on el català no es manté: es recupera, des de quasi zero. L'exemple de l'escola de Prada de Conflent és en aquest sentit pràcticament increïble: amb una situació de partida de 98 infants monolingües francòfons i 2 de catalanòfons, l'escola ha aconseguit fer del català la llengua del pati. Sense imposicions, sense sancions, només amb l'ús intel·ligent dels recursos i una voluntat infatigable. Si la història de les normalitzacions està empedrada de cadàvers d'iniciatives no reeixides, la història de les bressoles constitueix una font d'orgull i d'inspiració.

Dilluns passat van mostrar com es viu la Bressola per TVC (Entre línies). Si no el vau veure en directe, aquí el teniu: http://www.youtube.com/watch?v=BPSThZJvrsk. Si voleu saber-ne més coses, teniu la pàgina de l'associació. I si voleu donar-hi suport, podeu fer-ho des de l'Associació Amics de la Bressola. Ah, i si sou dels rars que encara consumiu pasta de paper, podeu donar un cop d'ull al seu llibre: La Bressola. 2007. La realitat d'un somni. Trenta anys d'escoles catalanes a la Catalunya del nord. Barcelona: Edicions de 1984.