Sociolinguistics Symposium 2

Alguns comentaris més pel que fa al congrés.

• Una sociolingüística aconflictivista? Resulta curiós contstara que bona part dels discursos sentits al SS19 han estat obertament aconflictivistes. De fet, hem arribat a sentir que la noció del conflicte lingüistic és incompatible amb la de la diversitat lingüística urbana... Fet i fet, diria que s'està produint un fenoemn prou interessant. La sociolingüística americana tenia una matriu sociològica funcionalista, quasi parsoniana. Recordeu la crítica que en va fer Williams l'any 1992. La sociolingüística catalana, en canvi, era molt més conflictivista. Ara mateix em fa l'efecte que, sota lloances a la diversitat i retòriques presumptament revolucionàries, bona part de la sociolingüística està reproduint paradigmes de pensament més aviat conservadors. L'entronització de la diversitat i la hibridació amaga que tot sovint aquestes situacions només són el preludi de la desaparició d'un dels actors implicats. En la pràctica: si fa 20 anys tothom bescantava el castrapo o el francità com a mostra de l'opressió de les llengües de l'estat sobre llengües minoritzades, ara sembla que calgui enlluernar-se dant de qualsevol alternança de codi perquè mostra la capacitat del parlant  per jugar amb el seu repertori plurilingüe... I mentrestant, que el gallec o l'occità  s'esvaeixin ha deixat de ser motiu de preocupació.
• Dues ponències m'han agradat especialment: la de Peter Auer sobre la història de l'alemany i la de Xu Daming sobre els canvis sociolingüístics en curs a la Xina. El primer mostra com l'alemany actual -sobretot al nord- també és, en bona mesura, resultat de l'expansió d'una llengua escrita damunt d'una altra varietat. És el cas del noruec i del frisó de les ciutats, i em demano si no podríem inspirar-nos-hi per parlar del cas de l'apitxat valenció. La ponència sobre la Xina ha estat, per la seva banda, esborronadora. S'hi estan vivint els mateixos processos que es van produir a Europea durant el segle XX, amb migracions multimilionàries entre llengües veïnes. Exemple: Xangai ha passat de 15 a 25 milions d'habitants en 10 anys, i el xangaiès ha passat de ser l'única llengua emprada a ser parlat pel 40% dels infants. Com el català a Barcelona, el venecià a Venècia, l'occità al migdia francès... Serà interessant de veure si a la Xina també hi sorgeixen corrents autoctonistes.

Sociolinguistics Symposium 19: algunes reflexions (1)

La setmana passada es va acabar el Sociolinguistics Symposium 19 a Berlín. (SS19). Han estat quatre dies intensos d'una de les trobades cientñifiques més importants en el camp de la sociolingüística, i potser val la pena que en fem algun comentari. Servirà per a la gent qu eno ha tingut la sort d'anar-hi, i potser per a alguns dels que hi hem anat. Aquí en teniu algunes de molt generals, que miraré de completar amb d'altres de més detallades més endavant.

1. El Simposi ha estat massiu: hi hem assistit més de 1.100 persones, segons els organitzadors. Els catalans hi hem tingut una presència apreciable: jo n'hi hem comptat almenys 15, de diverses universitats del Principat. Però com en altres ocasions, el SS19 ha estat hegemonitxat pels angloamericans. Dit ràpidament, la presència d'hispans no estadouinidencs, de francòfons i de nord-africans -per esmentar col·lectius relativament propers al lloc de l'esdeveniment- ha estat molt minsa. Els africans i els asiàtics hi han estat molt poc presents. I en termes lingüístics, l'anglès ha estat la llengua única del congrés. L'alemnay hi ha tingut una presència institucional mínima, i les altres llengües no cal ni dir-ho, més enllà d'algun irreductible gal en alguna sessió ad hoc.
2. Advertència per a navegants: el simposi ha beneït la importància dels pànels. Les comunicacions no incorporades en pànels ben estructurats no han reeeixit a atreure públic. O sigui que, a partir d'ara, nulla salus sine panel...
3. Temàticament, aquest ha estat el Simposi de la superdiversitat: el mot ha aparegtut a tot arreu, de manera més o menys explícita, i en boca de tota mena de ponents. La hibridació no ha tingut tant d'èxit, tot i que ha tingut una presència apreciable. En tot cas, però, el Simposi ha estat dominat per perspectives "crítiques", micro i, en el fons, força lingüístiques. Només un exemple. El tema del Simposi, "Llanguage and the city", s'ha celebrat partint posar en qüstió el terme ciutat, i multitud de ponents s'han servit de l'oposició rural/urbà com si fos evident, sense cap anàlisi crítica, com si els geògras, els sociòlegs i els urbanistes no n'haguessi paralt mai. Una pena per a un camp que fa gala de la interdisciplinarietat.
4.  En aquest Simposi hi ha senyorejat força la perspectiva desconstruccionista de la llengua, i hom hi ha repetit com un mantra que les llengües no existeixen i només hi ha pràctiques individuals i contingents. A cada sessió hi havia algú que ho deia com si revelés una veritat amagada. Però la idea encara no té gaire calat. QUan fas notar que dos senyors paralnt en anlès s'entenen, mentre que dos que parlen l'un aanglès i l'altre xinès no, els interlocutors callen. Algú aleshores recorda els nostres clàssics i diu "Ei, potser podríem parlar de llengües per distància i per elaboració!". Em temo que bona part dels nostres col·legues es deixen portar pels qui només busquen épater les bourgeaois, i em demano quina formació tenen molts dels qui queden bocbadats davant d'afirmacions xocants però fàcilment desmuntables.

Continuarem