Un programa de formació bilingüe i intercultural... per als estudiants de dret

El món és curiós. A Suïssa, un país quadrilingüe, el respecte per les diferents llengües és escrupolós i hi impera el principi de teritorialitat, de manera que les universitats de cada territori funcionen de manera unilingüe ja sigui en alemany, en francès o en italià. De fet, a Suïssa es va crear la universitat de Lugano precisament perquè els italianòfons tinguessin una universitat en la seva llengua i no haguessin ni de canviar de llengua ni de país per fer carrera.
En aquest marc, l'única universitat que té un programa realment bilingüe és la de Friburg, no pas per casualitat, ubicada al cant´bilingüe de Freiburg/Fribourg. Resulta divertit de constatar com aquest centre es fa propaganda dient que s'hi pot estudiar, per exemple, dret en alemany, en francès i també en alemany i francès! El programa bilingüe de dret preveu que l'alumnat seguirà un percentatge elevat de cursos en la seva L2 (40% en el cas del grau) i farà part dels exàmens en aquesta llengua. A més a més, si ho desitja, pot seguir un programa denominat Formació "bilingüe plus" que consisteix en 30 ECTS de formació bilingüe i intercultural.
Un cop d'ull a aquest mirall tan semblant a Espanya com és Suïssa ens mostra fins a quin punt les llengües altres que el castellà estan minoritzades. A la pell de brau, fora del castellà, el que és difícil és aconseguir un grau que no sigui bilingüe. De fet, deu ser impossible de fer un grau de dret només en català enlloc del món! Tant se val si això és bo o dolent: és un reflex de la situació de subordinació del català al seu propi teritori. El pitjor és que en aquest marc, els estudiants bilingües i biculturals que generem -que no són pas tots, però que si que en produïm- tampoc no tenen cap mena de reconeixement especial. Potser caldria que ens ho féssim mirar. Una part de l'alumant de dret de les universitat catalanes, per exemple, pot funcionar en dues llengües, mentre que una altra part no. Per què no els atorguem alguna mena de recoeixement que els serveixi després al mercat de treball? Deu ser que ens falta esperit mercantil o simplement reconeixemnt democràtic?