Multilingual
Matters ha publicat Survival
and Development of Language Communities, el primer volum del projecte
sobre llengües mitjanes,
editat per F. Xavier Vila. El volum conté set articles sobre set comunitats
lingüístiques mitjanes en què autors de reconegut prestigi dibuixen quina és la
situació d'aquestes llengües i quins són els reptes amb què s'enfronten de cara
al segle XXI. Les llengües abordades són el txec (J. Nekvapil), el danès (J.N.
Jørgensen), l'eslovè (M. Bitenc), l'hebreu (A. Stavans), l’estonià (D.M.
Skerrett), el letó (U. Ozolins) i el català (E. Boix i J Farràs). El volum
conté igualment una presentació al concepte de llengües mitjanes (F.X. Vila i
V. Bretxa) i unes conclusions sobre els reptes per a questes llengües de l’editor
del volum.
És
obvi que cadascun d’aquests casos és únic, i que només la lectura reflexiva de
tot el volum permet arribar a percebre les coincidències i les divergències existents
entre tots ells. Així, entre moltes altres coses, al volum hi trobareu explicat, per exemple, com les
ideologies uniformistes imperants entre els danesos els estan generant una
incapacitat creixent per comprendre la resta de llengües escandinaves, o com la
fal·lera normativista genera problemes de desconnexió entre la llengua
estàndard i la normativa tant en txec com en eslovè. Hi constatareu també de
quina manera pot donar-se que dues comunitats visquin d’esquena tot i compartir
un mateix territori a Estònia, o com la tendència a convergir cap a les
llengües imperials sobreviu al procés de secessió a Letònia, i obtindreu dades
sobre com prospera l’hebreu en un marc multilingüe. Però més enllà d’aquests
estudis de cas, allò que potser us interessarà més serà constatar que totes
aquestes comunitats que podem considerar alhora mitjanes i reeixides, en el
sentit que han sabut capejar les tempestes del segle XX i encarar el XXI en
condicions de seguretat, comparteixen alguns trets, entre els quals destaquen
la seva completesa (s’usen en tots els àmbits), la no-exclusivitat
(comparteixen algunes esferes amb altres llengües) i la plurilingüització
social àmplia.
En
resum, un volum que ofereix dades a manta que haurien de permetre afinar
diagnòstics i pronòstics en un moment en què les polítiques lingüístiques
tornen a adquirir notorietat en plena ofensiva castellanitzadora i en ple replegament
identitari espanyol.