Atabalat per la crisi i els missatges apocalíptics
sobre la llengua, és probable que el lector no s’hagi assabentat de les
darreres notícies relacionades amb les expectatives professionals dels
estudiants de llengua, literatura i cultura catalanes. Potser el
sorprendrà, doncs, assabentar-se que, segons l’estudi Universitat i treball a Catalunya 2014
de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, la taxa d’atur
l’any 2014 entre els filòlegs llicenciats tres anys abans era de només
un 10%. És fàcil que no sàpiga igualment que, segons aquest mateix
estudi, el 69% dels llicenciats en filologia catalana havien trobat
feina en tres mesos o menys, que el 85% feien feines de nivell
universitari, i que les tasques docents només ocupaven un 49% dels
filòlegs catalans. Com és igualment probable que no li hagi arribat que,
segons dades de la conselleria d’Ensenyament, durant els pròxims anys,
la jubilació de la primera fornada de professors de català generarà més
de 500 vacants en l’ensenyament secundari.
Aquestes
bones perspectives laborals dels estudis de filologia catalana responen a
factors estructurals d’una societat complexa i dinàmica. Per exemple,
el fet que l’any 2013 més del 40% dels residents a Catalunya
expressessin interès per aprendre o millorar els seus coneixements de
català palesa que, en un país lingüísticament heterogeni, calen i
caldran gestors lingüístics i professors de català. En un altre terreny,
la consolidació de la nostra llengua en el món de la comunicació -avui
totes les capçaleres dels principals diaris editats a Catalunya, i fins i
tot algun de Madrid, apareixen o bé en català, o bé en edició bilingüe-
genera demanda d’assessors lingüístics. I el creixement de la lectura
en català, tant de llibres com de productes culturals i d’entreteniment a internet,
especialment entre joves i adolescents, comporta un munt d’oportunitats
per al sector editorial en aquest idioma. Sens dubte, seria absurd
intentar pintar el món de color de rosa, perquè en aquest camp, com en
qualsevol altre, de problemes n’hi ha, i molts. Però els fets objectius
són que el mercat necessita, i necessitarà, persones sòlidament formades
en el coneixement de la llengua i la literatura catalanes.
L’entorn adequat per adquirir aquests coneixements són, òbviament, els
ensenyaments de filologia catalana. Només en aquests ensenyaments es
treballa la llengua en totes les seves varietats, cercant el domini
aprofundit de la normativa i la familiaritat amb la seva història i la
seva situació actual. És només en els seus graus i postgraus on es pot
obtenir un coneixement sòlid d’una literatura “singular i universal” amb
un bagatge potent -del Tirant fins a Moncada,
Cabré o Monzó-, que viu un segon segle d’or i està en ple procés
d’obertura al món. És només a les aules de filologia catalana on es
formen de debò els professors de català de secundària i d’adults, els
crítics literaris, els tècnics en serveis editorials, els assessors
lingüístics dels mitjans de comunicació, els dinamitzadors i els tècnics
en normalització, els lexicògrafs, en poques paraules, els
professionals de la llengua i la literatura catalanes que el mercat
necessita. Cada universitat ho fa amb les seves especificitats, és clar,
ja sigui orientant-se bàsicament al món virtual, cap a les necessitats
del propi territori o, com en el cas de la Universitat de Barcelona,
apostant per una sòlida formació presencial basada en la més àmplia
oferta disponible de cursos teòrics i aplicats de grau i de postgrau.
Però és en general d’aquests departaments d’on surten els candidats més
ben equipats per llançar-se a la recerca, perquè reben una sòlida
formació alhora general i especialitzada que no tanca sinó que obre
portes, com certifiquen les desenes de lectors de català escampats pel
món o els nombrosos predocs i postdocs
de filologia catalana que prossegueixen les seves carreres en
universitats i centres de recerca de prestigi, de Berkeley a Roma i de
Harvard a Londres o París.
Diuen els experts en
sociologia juvenil que, enfront de la crisi econòmica, les noves
generacions s’han vist forçades a mesurar les seves decisions no sols en
funció de la satisfacció personal que els proporcionen, sinó també en
funció de la seva rendibilitat objectiva. Si això és així, els estudis
de filologia catalana han d’estar d’enhorabona. Perquè més enllà de les
consideracions vocacionals, els estudis de filologia catalana són també
una opció raonable en termes d’ocupabilitat. En aquests moments i, amb
força seguretat, durant una bona colla d’anys.