dimarts, 27 d’octubre del 2009

Anglès a Catalunya

Dues imatges del mateix dia per a exemplificar la posició, ambigua, de l'anglès a Catalunya. Al matí, a l'estació de Sant Cugat, una dona cridava visiblement alterada "Call you manager! I'm not paying that ticket" adreçant-se a un revisor. Pressuposava que l'entenia? L'home sí que semblava ser capaç de vuscar algú que l'ajudés, tot i que no sé si era el seu superior o, senzillament, deixava el cas per impossible.

Un parell d'hores més tard, a la llibreria Alibri -una gran lliberia del carrer Balmes, amb un fons especial de llibres de lingüística i una taula dedicada a exemplars del Petit Príncep en totes les llengües imaginables. M'adreço a la secció de psicologia i demano un llibre del 2008. "En anglès?" em demanen. "Sí, en anglès, és escrit als Estats Units" responc. "És que en aquesta secció no n'hi tenim, de libres en anglès. L'hi podríem demanar, però trigaria força". Quedo glaçat. Els nostres psicòlegs deuen poder prescindir de la llengua científica internacional... Però com s'ho an, per a estar al dia? Tirar d'Amazon com he acabat fent jo?

dijous, 15 d’octubre del 2009

Results of the first sessions on middle sized language communities

(versió catalana original al post anterior)

As expected, last Thurdsday and Friday took place the first round of lectures and seminars on Middle-sized language communities, which had as main foreingn guest speakers Dr. Marc Van Oostendorp (Netherlandish), Dr. Sirkku Latomaa (Finnish) and Jens Normann Jorgensen (Danish). The lectures and the discussions were highly interesting and annot be synthesised ina short space such as this. Let's limit ourselves, then, to point out a number of lines of reasoning that were shared by most of the participants. Of course, one may wonder to what extent their personal views do exactly reflect the mainstream feelings in their respective communities, but would be a totally different issue.

First, all the three speakers shared a sense of relax about the status and future of their respective languages. In act, in all three cases one could detect even more concern about the future of the respective minorities, rather than about the future of each national language. This relaxed situation ―in van Oostendorp's terms― constrasts sharply with some catastrophic views about the future of other languages, such as, for instance, French. According to the lecturers, in general terms there is no concern about the future of Dutch, Finnish or Danish, either from a demographic or a social perspective, and not even about the quality of the language -again, the French concern about la qualité de la langue. This is not to say that there are no public debates, such as the quarrels about Dutch spelling o sharp criticism against idiomatic diversity in Danish. But, in general terms, there seems to be no concern about the future sustainability of these three languages.

In second place, all three speakers confirmed that multingualism is receeding in their countries in favour of bilingualism. Thus, the mainstream repertoire is being built around the national language and English, in functional distribution. In all three communities, individual plurilingualism is on retreat: competence in German and French, and even competence in Russian in Finland is lower and lower. It is open to discussion, here, why this is so: some, like Jǿrgensen claimed that this is due to the fact that the nation state has embarked in a particular interpretation of globalization, while others, such as van Oostendorp, Bastardas and Vila suggested that things may be more complex and not only due to state action. In any case, educational language policies in favour of plurilingualism were depicted as a clamorous failure in all three cases.

A third finding shared by all speaker was that English is occupying significant functions in all three coomunities, but these functions are smaller that those imagined elsewhere. Yes, part of education may be taught via English, especially in tertiary education, and English is also the language of science -at least, the one used to publish scientific findings. Dutch-speaking societies go even further in this way. But the widespread image of these societies as generally anglicised is far from true. To put it plain, in order to work at Nokia it is necessary to master Finnish (that is, one has to learn it if one is to make progress within the company); and not only to avoid feeling miserably alone at the canteen, but also to work at ease within the company.

In fourth place, another point of consensus: it may sound ironic, but within the European Union and amidst globalization, all three language communities experience processes of isolation and may even be splitting apart. Flemish and Dutch, for instance, tend to share only higher, literary culture. For the rest, cultural exchange between both societies is regarded with little interest, to the extent that two different (para)standard languages seem to be setting apart the two communities; and it should be remembered that the Dutch language community already witnessed the emergence of Afrikaans as a distinct language. On the side of Danes, the situation is even more interesting: Danish society seems to have built a discourse about the need to remain together as a way to protect itself against their powerful neighbours, and this discourse includes a clause about language which reject linguistic internal diversity as an obstacle to national unity. As a result, traditional Danish dialects are dying out, and Danish speakers do encounter internal diversity less and less in their everyday lives. This process of unification has carried an unexpected result: Danes find more and more difficult to understand the rest of Scandinavian languages. Finally, even Finnish speakers have their record of linguistic isolation. Apparently, intercomprehnsion with Estonians has decreased during the last years. But, of course, in all these cases English is there...

A final point about ideology. While none of the lecturers seemed to be concerned about his/her language's future, they did show proof of concern about the unidirectional model of bilingualism which is being developed in their countries, based on the simple model of national language/English. Leaving aside the loss of cultural capital implied by the continuous neglecting of immigant languages, all the speakers showed concern about what the Valencian sociolinguist Lluís Vicent Aracil defined as interposition1, that is, the process whereby a linguistic community develops all its external relationships by means of one and always the same lingua franca. Indeed, if all foreign sources depend on English, at the end of the day that means that worldview will always be filtered by Anglosaxon eyes. And this fact implies, at least, a dangerous bias.

1 Aracil, Lluís Vicent. 1983. "Sobre la situació minoritària."A: Aracil.Dir la realitat, Barcelona: Edicions Països Catalans, 171-206.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Primera tanda de conferències sobre llengües mitjanes

(English translation in the following post)

Tal com estava previst, dijous i divendres passat va tenir lloc la primera tanda de conferències i seminari sobre comunitats lingüístiques mitjanes, protagonitzades per Van Oostendorp (neerlandès), Sirkku Latomaa (finès) i Jens Normann Jorgensen (danès). Les exposicions i els debats van ser summament interessants i impossibles de sintetitzar en un espai breu com aquest. Limitem-nos, doncs, a assenyalar-ne unes quantes línies mestres compartides pels tres ponents; òbviament, podria posar-se en dubte fins a quin punt les seves percepcions reflecteixen les majoritàries de les respectives comunitats, però això ja és tota una altra història:

En primer lloc, una percepció de tranquil·litat pel que fa a l'estatus i el futur de les seves respectives llengües. De fet, en tots casos gairebé hi havia més preocupació per les minories respectives que no pas per la llengua nacional respectiva. Aquesta situació de relax el terme és ―van Oostendorp― contrasta amb el catastrofisme sobre el futur d'altres llengües properes com, per exemple, el francès. En termes generals, ningú no tem pel futur del neerlandès, el danès o el finès, ni des d'una perspectiva demogràfica ni des d'una perspectiva social, noi per la qualitat de la llengua... Això no vol dir que no hi hagi polèmiques, com ara els debats sobre l'ortografia en neerlandès o les crítiques acerbes contra la diversitat idiomàtica en danès. Però en termes generals, no hi ha angoixa pel que fa a la sostenibilitat de a llengua.

En segon lloc, una constatació: en totes tres societats retrocedeix el multilingüisme en favor del bilingüisme. El repertori majoritari es construeix entorn de la llengua pròpia i l'anglès, en distribució funcional. A les tres comunitats es detecta un descens del plurilingüisme: a les tres hi retrocedeix el coneixement de l'alemany i el francès, a Finlàndia el del rus, i les llengües immigrants s'esvaeixen ràpidament. Allò que és discutible és si aquest procés es deu a l'acció planificada de l'Estat embarcat en un model de globalització concret, com sostenia Jorgensen, o més aviat a un flux de les coses força més complex i, probablement, inevitable, com semblava defensar van Oostendorp, Bastardas i Vila. En tot cas, les polítiques lingüístiques educatives de promoció del plurilingüisme són un fracàs clamorós a totes les societats estudiades.

En tercer lloc, una altra constatació: l'anglès ocupa funcions significatives en totes tres comunitats, però menors de les que imaginem des d'aquí. Sí que hi ha docència en anglès, sobretot al tercer cicle de l'ensenyament superior, i sí que l'anglès té un paper bàsic com a llengua de ciència i en les multinacionals. Els neerlandesos són els que van més lluny en aquest terreny. Però la imatge de societats profundament anglicitzades que se'n té no és del tot exacta; per dir-ho amb un exemple, per a treballar a Nokia cal saber finès (o cal acabar aprenent-lo si hom hi vol prosperar). I no sols per a no sentir-se aïllat en converses al cafè de l'empresa, sinó per a treballar-hi amb comoditat.

En quart lloc, una altra constatació: en el marc de la Europa Unida i de la creixent globalització, les tres llengües analitzades pateixen processos d'aïllament i fins i tot de fractura. Els neerlandòfons, per exemple, només comparteixen l'alta cultura literària: pel que fa a la resta, el desiterès pels intercanvis entre flamencs i neerlandesos (holandesos, vaja) és creixent, fins al punt que s'afermen i s'allunyen dos (para)estàndards respectius, amb el perill que la comunitat s'escindeixi com va passar amb l'afrikaans. Pel que fa als danesos, la qüestió és encara més interessant: la societat danesa ha construït un discurs sobre la necessitat d'unir-se com a mètode per defensar-se dels poderosos veïns, i en aquest paquet ideològic hi ha encabit unes ideologies lingüístiques fortament reticents a la diversitat lectal. Com a resultat, els dialectes danesos tradicionals agonitzen i els parlants de danès tenen menys ocasions d'haver de superar la diversitat. Conseqüència? Els danesos troben cada dia més difícil d'entendre les altres llengües escandinaves. Finalment, fins i tot els finesos tenen exemples d'aïllament lingüístic: d'acord amb la professora Latomaa ha baixat el grau de comprensió enre estonià i finpès durant els darrers anys. Però esclar, com que ja hi ha l'anglès...

Finalment, un apunt ideològic. Si bé cap dels ponents es mostrava preocupat pel futur de la llengua, sí que els amoïnava el model de bilingüisme unidireccional llengua pròpia/anglès cap al qual avancen les seves societats Més enllà de la pèrdua de capital lingüístic que representa la negligència de les llengües de la immigració, preocupa profundament allò que Lluís Vicent Aracil havia definit als anys 70 com a interposició1: si totes les fonts d'informació depenen de l'anglès, d'una manera o altra s'acaba obtenint com a resultat que llegim el món filtrat per ulls anglosaxons. I això implica com a mínim un biaix preocupant.

1 Aracil, Lluís Vicent. 1983. "Sobre la situació minoritària."A: Aracil.Dir la realitat, Barcelona: Edicions Països Catalans, 171-206.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Cicle de conferències: "Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes"

Aquesta tardor, des del CUSC-UB/PCB organitzem un cicle de conferències sobre els reptes amb què s'enfronten un seguit de llengües de dimensions demogràfiques mitjanes, com ara el neerlandès, les llengües escandinaves, l'eslovè, l'hebreu israelià... D'entrada hem optat per començar amb llengües que disposen d'estat propici, ja que poden donar pistes de què caldria demanar per al català. En tot cas, el programa és el que pot trobar-se adjunt, i promet ser més que interessant.

El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) conjuntament amb Linguamón-Casa de les Llengües i amb el suport de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans, té el plaer de convidar-vos al cicle de conferències previstes per aquesta tardor sota el títol:

Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes en el segle XXI

Dijous 8 d’octubre de 2009

Presentació: Albert Bastardas, Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona i director del CUSC-UB.

§ Neerlandès: Marc Van Oostendorp, Meertens Instituut, Amsterdam.

§ Finès: Sirkku Latomaa, University of Tampere.

§ Danès: Jens Normann Jorgensen, University of Copenhagen.

Dijous 5 de novembre de 2009

Presentació: F. Xavier Vila, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC.

§ Estonià: Delaney Michael Skerrett, University of Tartu.

§ Letó: Uldis Ozolins, La Trobe University, Melbourne.

§ Hebreu: Bernard Spolsky, Bar-Ilan University, Ramat Gan.

Dijous 3 de desembre de 2009

Presentació: Emili Boix, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i director de la Revista Treballs de Sociolingüística Catalana.

§ Eslovè: pendent de confirmació

§ Txec: Jíri Nekvapil, Charles University, Prague.

§ Suec: pendent de confirmació

Les conferencies tindran lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) sala Nicolau d’Olwer) de 18.30 a 21h. Hi haurà servei de traducció simultània.

.........................................................................................................................................................

Organitza:

LogoUB-Color lingua_duestintes_pantone

Amb el suport:

Segell Cruscat

dilluns, 15 de juny del 2009

Dades de l'Enquesta Demogràfica de Catalunya 2007

L’IDESCAT acaba de fer públiques les dades de llengua de l'Enquesta Demogràfica de Catalunya, 2007, que tot fa pensar que seria l’equivalent (o el substitut) al qüestionari que acompanyava el Padró i amb el qual teniem dades sociolingüístiques de Catalunya cada any acabat en 6 (el darrer, 1996). Hi ha informació de coneixement de català, castellà i llengua inicial, i en parlaré els propers dies, perquè són molt positives per al català.

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=2465&PARENT=1&CTX=B#FROM


· Coneixement de llengües

diumenge, 26 d’abril del 2009

Sobre educació plurilingüe

Als països de llengua catalana hi ha força experiències en ensenyament (més o menys) plurilingüe. Al món de l'educació hi ha tres grans maneres de definir què és aquesta educació:

1. La que escolaritza infants de diverses llengües;
2. La que usa més d'una llengua com a llengua com a vehicular de la docència;
3. La que aconsegueix bi/plurilingüitzar els infants que escolaritza.

La majoria d'autors tendeixen a preferir la segona definició, però a mi em sembla inadequada, perquè l'experiència als nostres països és que podem tenir educació que funciona en més d'una llengua però que no aconsegueix que els infants acabin tenint prou competència en una d'aquestes; és el que s'esdevé, de manera massiva, amb els Programes d'Incorporació Progressiva del Valencià, que tot i usar aquesta llengua de manera secundària, no aconsegueixen que l'alumnat aprengui català. En aquest sentit, la segona definició és paradoxal (i injusta), perquè atorga el rètol de "plurilingüe" a mdoels que no plurilingüitzen i en canvi l'escamoteja a models que, com el de conjunció en català que, encara que tenen una sola llengua com a eix de gravetat, sí que plurilingüitzen en la pràctica. Per tot això, jo combrego amb la tercera definció: és educació bi/plurilingüe la que bi/plurilingüitza efectivament; si voleu, doncs, la prova del cotó fluix és: aconsegueix el centre incrementar substancialment la competència en dues o més llengües?

Com és obvi, el sistema educatiu públic català ha acumulat una gran experiència en educació plurilingüe. Però a les nostres societats hi ha d'altres experiències igualment interessants que valdria la pena de tenir en compte ara que ens plantegem d'avançar cap a models més plurilingüitzadors. Aquí hi ha una llista de models que ofereixen respostes potencials a alguns dels reptes que tenim com a país: com incrementar l'ús espontani del català entre iguals? com afavorir la integració d'al·logltos? com garantir el domini del castellà? com potenciar l'aprenentatge d'altres llengües? No totes aquestes escoles tenen els mateixos objectius -això és obvi si compareu les andorranes entre elles- però de totes se'n poden aprendre coses. En tot cas, que vagi de gust la visita:
La Bressola
Escola Arrels de Perpinyà
Escola valenciana
CEIP Vila Olímpica
Xarxa educativa nacional d’Andorra XENA
Escuela suiza de Barcelona
American School in Barcelona
Escoles Europees (especialment: principis i objectius)

dimarts, 21 d’abril del 2009

Un Sant Jordi multiculti

Els romanesos són un dels col·lectius al·loglots més importants als Països Catalans ara mateix, i encara que compartim amb ells un llunyà origen lingüístic, ens són d'allò més desconegut. S'acosta Sant Jordi i tinc la sort de col·laborar en una festa literària on es llegiran poemes de diversos països en versió original i traducció al català. Aquí en teniu un de clàssic romanès en versió catalana meva:

Mihai Eminescu
________________________________________
Noaptea...

Noaptea potolit şi vânăt arde focul în cămin;
Dintr-un colţ pe-o sofă roşă eu în faţa lui privesc,
Pân' ce mintea îmi adoarme, pân' ce genele-mi clipesc;
Lumânarea-i stinsă-n casă... somnu-i cald, molatic, lin.

Atunci tu prin întuneric te apropii surâzândă,
Albă ca zăpada iernei, dulce ca o zi de vară;
Pe genunchi îmi şezi, iubito, braţele-ţi îmi înconjoară
Gâtul... iar tu cu iubire priveşti faţa mea pălindă.

Cu-ale tale braţe albe, moi, rotunde, parfumate,
Tu grumazul mi-l înlănţui, pe-al meu piept capul ţi-l culci;
Ş-apoi ca din vis trezită, cu mâinuţe albe, dulci,
De pe fruntea mea cea tristă tu dai viţele-ntr-o parte.

Netezeşti încet şi leneş fruntea mea cea liniştită
Şi gândind că dorm, şireato, apeşi gura ta de foc
Pe-ai mei ochi închişi ca somnul şi pe frunte-mi în mijloc
Şi surâzi, cum râde visul într-o inimă-ndrăgită.

O! desmiardă, pân' ce fruntea-mi este netedă şi lină,
O! desmiardă, pân-eşti jună ca lumina cea din soare,
Pân-eşti clară ca o rouă, pân-eşti dulce ca o floare,
Pân' nu-i faţa mea zbârcită, pân' nu-i inima bătrână.
Mihai Eminescu
________________________________________
De nit...

De nit, blavós i amb mandra, crema el foc a la llar;
des d’un racó, en un sofà vermell, me’l miro de cara,
fins que se m’adorm la ment, fins que em cauen les pestanyes;
l’espelma està apagada a la casa... el son és càlid, lent, suau.

Aleshores tu te m’apropes en la foscor, somrient,
blanca como la neu hivernal, dolça com un dia d’estiu:
te m’asseus als genolls, estimada, els teus braços
m’envolten el coll... i amb amor em mires el rostre que empal•lideix.

Amb els teus braços blancs, delicats, rodons, perfumats,
m’encadenes el coll, repenges el cap sobre el meu pit;
i com sortida d’un somni, amb mans blanques, dolces,
em vas apartant els blens de cabells del meu trist front.

Allises, a poc a poc i amb peresa, el meu front tranquil
i, pensant que estic adormit, astuta, poses la teva boca de foc,
com el somni, sobre els meus ulls aclucats i enmig del front
i somrius, com riuen els somnis en un cor estimat.

Oh! Acarona’m, fins que el meu front torni a ser llis i suau,
Oh! Acarona’m, fins que tornis a ser jove com la llum del sol,
fins que siguis clara com la rosada, dolça como una flor,
fins que el meu rostre no estigui arrugat, el meu cor ja no sigui vell.

Traducció basada en la traducció al castellà de Dana Giurca i José Manuel Lucía Megías http://www.romanianvoice.com/poezii/poezii_tr/porlanoche.php

divendres, 17 d’abril del 2009

Sant tornem-hi amb el treball de camp - magribins a Sabadell

Iniciem treball de camp passant qüestionaris a Sabadell, en un institut en què els catalans catalans brillen per la seva absència i en un barri més que humil i un centre nodrit de néts d'immigrants andalusos, paios i gitanos, i de novíssims catalans d'origen romanès, magribí, llatinoamericà i asiàtic. El professorat sembla motivat i professional, tot i que la situació no és de les que conviden a l'optimisme.

L'experiència és enriquidora -potser millor dir-ne il·lustrativa- en molts sentits. D'una banda, mostra el poder del professor a l'hora de controlar l'ambient de la classe: tot i que en general l'ambient és mogut, les diferències de moviment són molt considerables segons la personalitat de cada tutor; en altres paraules, al final l'educació és cosa d'individus individuals! I això, molt em temo que depassa la frontera entre ensenyament públic i privat. D'una altra, corrobora l'escàs nivell de consum cultural ente aquests preadolescents: la majoria amb prou feines se'n recorda d'algun llibre que hagi llegit per iniciativa pròpia. "En mi casa no se leen libros", em diuen un parell de nanos. La llengua ambiental hegemònica, no cal dir-ho, és el castellà: amb prou feines algun alumne se'ns adreça en un català, la majoria ens parla, a nosaltres i al professorat en catellà amb fort accent andalusat.

Un dels objectius del dia és posar a prova un test per destriar arabòfons i amazigòfons que ens ha dissenyat el nostre col·laborador Carles Múrcia, confegit a base d'imatges que fan referència a mots clarament diferents en àrab i amazic. El resultat és contradictori. Per a començar, la prova demostra que cal més temps del previst per a fer la prova, així com una mica d'aïllament; altrament, costa de distingir les respostes dels nens, que parlen baix, com si els fes vergonya que uns adults autòctons els sentissin parlar en les seves llengües. En segon lloc, constatem que encara que el test preveu les respostes possibles en àrab dialectal i en diverses varietats dialectals amazigues, les respostes dels informants són molt variades del que prevèiem, i en molts casos costen d'atribuir a una o altra llengua; fa l'efecte que les possibilitats de resposta són molt més nombroses que les que ens ofereix el test a priori. A més, i com ja esperàvem, es detecta una forta barreja de llengües: un mateix informant es diu una paraula en amazic i la següent en àrab. És possible que la manca de vocabulari en amazic faci que els amazigòfons omplin el seu vocabulari amb termes àrabs manllevats no pas al Marroc, sinó directament a Catalunya, en contactes amb els arabòfons.

Els tests de vocabulari permeten constatar de nou la jerarquia entre llengües vigent a la comunitat. D'un abanda, una nena es resisteix a dir ni un sol mot en àrab, insistint qu eés espanyola. En un altre cas, en veure el test, i encara que se li digui que no és el que ha de fer, una de les nenes escriu les respostes en àrab i ens les ensenya amb tota satisfacció. Tot seguit es posa a ajudar un company. Li preguntem com és que l'ha d'ajudar a dir les paraules que usa amb els seus pares i la nena contesta que el company no parla pas àrab amb els pares, sinó "berber"... com ella mateixa. Però que el que ella volés mostrar l'àrab que sap, i mostrar que el sap escriure. Quan li dic que preferim saber què diuen a casa, i no pas què aprenen d'àrab, es mostra estranyada -"el berber no me gusta"-. Davant la nostra insistència, s'ofereix a escriure els mots amazics... en àrab. Li demano si sap escriure en l'alfabet del berber i diu que no sap escriure en... en... -consulta el seu company en la seva llengua- i diu "en tamazigh". Eureka! O sigui que "berber" és la llengua que parlen i tamazight la que es pot escriure? La nena només s'avé a col·laborar davant de la meva proposta d'escriure-ho en un alfabet "que serveix per a totes les llengües": curiosament, quan em veu transcriure mots amazics en alfabet fonètic internacional em corregeix, i suggereix que escrigui una [u] amb ou, com en les grafies afrancesades. Una revisió del seu qüestionari permet constatar que ha indicat àrab en tota mena de relacions què hauria hagut de posar amazic. Com que ens ho diu clarament, canviem les respostes del qüestionari. Per la seva banda, el company sembla tenir menys domini de l'àrab i no vacil·la a dir que parlar "berber".

En altres paraules: tot fa pensar que aquests magribins estan en procés ràpid de substtució de l'amazic pel castellà i que supleixen mancances de vocabulari bàsic per mots àrabs mé so menys adaptats. De català, més avait poquet.

dimarts, 17 de març del 2009

Ja tens el navegador ben configurat

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda i antic col·laborador de Softcatalà, va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d'octubre al Museu d'Història de Catalunya (aquí). Del Pozo va explicar que l'any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el
català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l'idioma preferit dels usuaris és l'idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l'idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!

Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:

- Si feu servir l'Internet Explorer: eines > opcions d'Internet > idiomes > afegir > català. Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

- Si feu servir el Firefox versió 3.0.X: edita > preferències > continguts > llengües > afegir > català o bé (segons la versió): eines > opcions > contingut > llengües
Cal seleccionar el català i fer-lo pujar a dalt de tot.

-si teniu la versió 2.X del Firefox: eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca]
Cal seleccionar el català i fer-lo pujar a dalt de tot.

-Si teniu el nou Chrome de Google: "Personalitza i controla" > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix

- Si teniu Opera: tools > preferences > General > Language > Details També cal fer-la pujar fins que sigui a dalt de tot.

- Si teniu Epiphany: edita > preferències > idioma > afegeix > català. També cal fer-la pujar fins que sigui a dalt de tot.

-Si teniu Safari: Safari fa servir les preferències del sistema de MacOS X per a determinar el
vostre idioma preferit: System preferences -> International -> Language Seleccioneu 'català' i poseu-lo en la primera posició si teniu més d'un idioma configurat.

Que el català compti, depèn de nosaltres.


Font: Infoedicat

divendres, 13 de març del 2009

dissabte, 7 de març del 2009

L'Atles de les llengües amenaçades del món

La Unesco acaba de fer públic el seu Atles de les llengües amenaçades del món. Aquí en teniu un resum en castellà. Més enllà dels resultats per a cada llengua, inclou tota una sèrie de consideracions tècniques que val la pena d'analitzar amb cura, com ara les eines per a decidir que una llengua està en perill a causa de la seva (escassa) vitalitat. Per cert, entre els especialistes hi abunden els japonesos i no hi sé reconèixer cap català.

dimarts, 24 de febrer del 2009

L'activisme lingüístic als Països Catalans

Catalanistes:

Òmnium Cultural,
Obra Cultural Balear,
Acció Cultural del País Valencià,
Federació Llull,
Plataforma per la Llengua,
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana,
Cercle XXI,
Observatori de la Llengua Catalana,
Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia,
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionalitàries - CIEMEN
Centre UNESCO de Catalunya - UNESCOCAT i LINGUAPAX,
Racó Català,
La Bressola - Escoles laiques catalanes de la Catalunya Nord i Els Amics de la Bressola
Societat catalana de Sociolingüística,
Amics de la llengua catalana,
Associació Arrels - Ràdio Arrels,
Escola valenciana,
Associació Cultural del Matarranya,
Iniciativa Cultural de la Franja,
Institut d'Estudis del Baix Cinca,
Centre d'Estudis Ribagorçans,
Fundació Congrés de Cultura Catalana,
Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana,
Webmàsters Independents en Català de Cultura i àmbit Cívic,
Softcatalà,
Joves de Mallorca per la Llengua,
Jubilats per la Llengua,
Veu pròpia,
Organització pel Multilingüisme,
Grup d'Estudi de les Llengües Amenaçades - GELA

Castellanistes:
Convivencia cívica catalana,

Sobre el futur del català

Per una vegada, que no hagi d'escriure gaire. Aquí teniu algunes referències lligades amb la meva entrevista a la Vanguardia (digital) del 23 de febrer:

Entrevista:"Dir que el català agonitza és una bestiesa"
Un bon resum a El Debat: "
Un professor de Sociolingüística de la UB creu que és “una bestiesa” parlar de la mort del català"

dissabte, 21 de febrer del 2009

Sobre les llengües maternes

Avui 21 de febrer hem tornat a celebrar el Dia de les llengües maternes instaurat per la UNESCO. Francament, per més voltes que s'hi doni, costa d'entendre per què aquesta alta institució va triar aquesta denominació, i això alemnys per dos motius.

D'una banda, el terme llengua materna (mother language, Muttersprache, langue maternelle, lengua materna, lingua madre) és científicament una aberració. Els seus inconvenients ja els vam analitzar en un article fa uns quants anys amb la Mireia Galindo i en Carles de Rosselló. Aquesta denominació pressuposa que la llengua de la mare té un paper substanciament diferent de la de la resta de la humanitat en la configuració sociolingüística de l'individu, com si el parlar de la mare deixés una mena d'empremta que marqués de manera indeleble cada ésser humà. i això, senzillament, no és així. N'hi ha prou de pensar en els moltíssims fills de mare immigrant que acaben parlant la llengua de l'entorn amb la mare per veure com, en realitat, el terme llengua materna no és més que un tòpic sexista -essencialment, però no només, masclista. Com si les mares pugessin els fills totes soles, sense pares, avis, llars d'infants, cangurs, televisió, esplais...!

D'altra banda, la denominació de la Jornada és absurda perquè en el fons no té res a veure amb el que s'hi celebra. el Dia de les llengües maternes. De fet, el que celebra la UNESCO és la diversitat lingüística, tal comostra el títol del seu document: Implementation of a language policy for the world based on multilingualism. En aquest document, que serveix d'explicaicó de la Jornada, s'hi parla essencialment del valor de la diversitat i de com propagar-lo. Per això no s'explica gaire que els unescòcrates proposessin el terme llengua materna, que té un regust immobilista , essencialista, fins i tot primordialista, per defensar una idea basada en la pluralitat i l'intercanvi dinàmics. Vaja, un disbarat.

diumenge, 1 de febrer del 2009

Una nova xarxa de recerca sobre llengües minoritzades

Els amics de la Xarxa Mercator acaben de veure recompensat la seva constància amb un ajut de la Comissió Europea per a una Xarxa Mercator sobre la Diversitat Lingüística. Els tres temes sobre els quals treballaran són:
  • “The use of new and traditional media and information technology to strengthen linguistic diversity and support language learning”,

  • “Developments in the setting of minimum standards for Regional and Minority languages in education and the essential legal provisions and requirements for their implementation”

  • “Developments in the curriculum of language teaching and learning, at primary school level and in secondary education”

Podeu saber-ne més coses clicant aquí. Coneixent la seva eficiència, només podem felicitar-nos-en i felicitar-los.