La cooperació transfronterera i la promoció del català i el basc

Un sociòleg basc -Lontzi Amado-Borthayre- s'ha doctorat a Alemanya amb una tesi en què compara les relacions de suport a la llengua entre els sud i el nord del Pirineu per als casos basc i català. I la seva conclusió és força clara: els bascos se'n surten millor. Aquí en trobareu el resum en una entrevista.

La Bressola: un plançó de somni en un país torturat

Una de les millors iniciatives de cara al redreçament del català a la Catalunya Nord és la Bressola. Sense fer soroll innecessari, sense grans consignes partidistes, la tenacitat dels seus impulsors ha aconseguit bastir uns illots on el català no es manté: es recupera, des de quasi zero. L'exemple de l'escola de Prada de Conflent és en aquest sentit pràcticament increïble: amb una situació de partida de 98 infants monolingües francòfons i 2 de catalanòfons, l'escola ha aconseguit fer del català la llengua del pati. Sense imposicions, sense sancions, només amb l'ús intel·ligent dels recursos i una voluntat infatigable. Si la història de les normalitzacions està empedrada de cadàvers d'iniciatives no reeixides, la història de les bressoles constitueix una font d'orgull i d'inspiració.

Dilluns passat van mostrar com es viu la Bressola per TVC (Entre línies). Si no el vau veure en directe, aquí el teniu: http://www.youtube.com/watch?v=BPSThZJvrsk. Si voleu saber-ne més coses, teniu la pàgina de l'associació. I si voleu donar-hi suport, podeu fer-ho des de l'Associació Amics de la Bressola. Ah, i si sou dels rars que encara consumiu pasta de paper, podeu donar un cop d'ull al seu llibre: La Bressola. 2007. La realitat d'un somni. Trenta anys d'escoles catalanes a la Catalunya del nord. Barcelona: Edicions de 1984.