Potser us interessa una entrevista al darrer número de L'Avenç

L'entrevista (extracte)

desembre 2018- 452

Josep M. Muñoz

Xavier Vila, llengua i societat

«En el meu món de Barcelona, no hi havia la diferència entre catalans i castellans que era tan evident en altres llocs, perquè les immigracions a la ciutat havien estat prèvies i per tant s’havia desdibuixat la distinció entre autòctons i nouvinguts. Això em fa veure el país d’una manera determinada.»
«Sempre m’havia interessat molt la biologia, l’ecologia i l’etologia. Si vaig estudiar Filologia, és perquè en el fons les relacions ecològiques s’assemblen molt a la sociolingüística: el comportament lingüístic és una de les formes més fascinants del comportament humà.»
«Espanya oscil·la entre el model francès —mirant de liquidar totes les llengües ‘regionals’ per tal de crear un ‘home espanyol’ unificat, tot i que no té prou força per fer-ho— i l’intent de les nacionalitats perifèriques d’aconseguir una situació que els permeti sobreviure.»
«L’Estat espanyol es configura com l’estat dels castellans. Si hagués volgut ser un estat compartit, hauria optat per unes polítiques lingüístiques com les del Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa, que són estats compartits per grups lingüístics que es reconeixen.»
«L’escola, per ella mateixa, no canvia els usos lingüístics d’una societat. Qui parla de ‘fracàs’ de la immersió, està escamotejant els fets: està oblidant que el model lingüístic escolar és un dels projectes de reforç del català més reeixits que hem tingut. No s’ha de disparar contra l’escola.»

Font: http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/revistes/L-Avenc/452/L-opinio/L-entrevista/Xavier-Vila-llengua-i-societat
 

La situació del català a les Illes Balears

Ara fa pocs dies que es va presentar el volum Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 . Anàlisi, publicat per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears i  coordinat per Joan Melià i Maria del Mar Venrell. Basada en l'anàlisi exhaustiva de les dades de la darrera gran enquesta feta a les Illes, l'obra constitueix ja des d'ara una referència imprescindible per a qualsevol que vulgui parlar de la situació sociolingüística en aquest territori amb dades actualitzades.

El capítol 7 d'aquesta obra, "La realitat i l’evolució de les Illes Balears a partir dels grups d’orígens i usos lingüístics" (pàg. 105–23), elaborat per F. Xavier Vila i Natxo Sorolla, analitza la situació de les diferents llengües emprades a les Illes seguint la tècnica dels grups sociolingüístics que els mateixos autors han desenvolupat i aplicat a d'altres territoris. La tècnica es basa a identificar grups de parlants a partir d'una sèrie de variables com ara la primera llengua i les llengües que usen en una sèrie de circumstàncies per tal d'estudiar-ne el comportament en general i l'evolució en el temps.

Els resultats d'aquest capítol suggereixen que, malgrat alguns avenços des del punt de vista de la competència de la llengua catalana, les polítiques lingüístiques desenvolupades durant les últimes dècades tant per les autoritats centrals com per les autonòmiques han reforçat la posició del castellà com a llengua hegemònica a les illes. El capítol analitza diverses mostres d'aquesta dinàmica que es tradueix, d'una banda, en les dificultats creixents per integrar lingüísticament la població d'origen forà i, d'una altra, en l'erosió del català entre les generacions més joves. Així:

" Tanmateix, (...), els catalanoparlants de les Illes mostren símptomes preocupants de feblesa, perquè en les generacions més joves ja no s’arriba a garantir ni tan sols que els fills de famílies catalanoparlants usin habitualment el català o que els fills de les parelles autòctons i nouvinguts es decantin majoritàriament per la llengua autòctona, i molt menys encara s’aconsegueix contrarestar els resultats dels corrents immigratoris." (pàg. 123)

Les tendències per al català són especialment negatives a Eivissa i a la badia de Palma, tot i que la part forana de Mallorca i Menorca no se n'escapen totalment. Aquesta distribució geogràfica està lògicament relacionada amb la realitat socioeconòmica de cada illa i amb el pes que hi té la immigració i el turisme. Aquest fet, però, té derivades que caldria tenir presents:

"El fet que sigui als àmbits urbans i més turístics on més pateix la llengua entre els mateixos catalanoparlants suggereix que convé desenvolupar nous referents per a unes generacions en què trontolla la lleialtat lingüística." (pàg. 123)

La situació del català a les Illes no és en absolut desesperada i hi ha molt motius per confiar que pot rederçar-se. Ara bé, calen polítiques sòlides, diagnòstics afinats i increment del consens social. És ben possible que a les Illes s'estigui corrent el perill que el català s'identifiqui només amb l'autenticitat local però estigui quedant desvinculat dels valors de modernitat, urbanitat i cosmopolitisme, que es podrien estar associant cada cop més al castellà. Plantegem la pregunta directament: per als joves d'Eivissa o Palma, el català està vinculat a la modernitat i el triomf social? I què s'ha fet, des de les autoritats, per aconseguir-ho? De fet, no deu ser agosarat d'afirmar que tota la política del govern de Bauzá destinada a entrebancar els contactes de les Illes i la resta del domini perseguien de manera més o menys indirecta la parroquialització simbòlica de la llengua. En tot cas, si la hipòtesi de la reducció de la llengua a la noció de l'autenticitat local s'estigués materialitzant, la llengua correria un risc molt seriós, perquè són moltes les experiències que mostren que en les situacions de conflicte no és convenient de basar la normalització de la llengua minoritzada exclusivament en referents identitaris locals. La llengua ha de servir per a tot, també i sobretot per a la vida contemporània. En aquest sentit, doncs, caldrà que el catalanisme illenc faci més i més esforços per no deixar engabiar la llengua en la presó de la identitat i el passadisme.

Per avançar cap a un model lingüístic propi i sostenible

Aquesta setmana la revista El Temps m'ha publicat l'article Per avançar cap a un model lingüístic propi i sostenible, que vaig escriure en resposta a la Rèplica a Xavier Vila, sobre el Manifest del Grup Koiné, de Jordi Solé i Camardons. Espero que us agradi.

Fe d'errates:
El meu article conté un petit error: allà on diu "A Catalunya, el percentatge de persones que tenen el català com a llengua inicial va passar entre 2003 i 2013 del 40,4% al 31,3%." hi hauria de dir: "A Catalunya, el percentatge de persones que tenen el català com a llengua inicial va passar entre 2003 i 2013 del 36,4% al 31,3%."

Guia molt ràpida per entendre la situació demolingüística del català

Acaben d'aparèixer publicades les actes de la II Jornada sobre Llengua i Societat als territori de parla catalana que es van celebrar a Calaceit pel setembre del 2013, que inclouen diversos treballs sobre la situació de la llengua i les tècniques per analitzar-la des de la perspectiva de la demografia, la sociologia i la sociolingüística. Entre d'altres, el volum conté el capítol titulat Els coneixements i els usos: una visió sintètica  en què Natxo Sorolla i jo mateix fem un esforç considerable per interpretar de manera concisa -en només 7 pàgines!- les principals tendències demolingüístiques recents del català. El treball és innovador en diversos aspectes, però deixeu que faci notar que hi abordem, crec que per primera vegada en la sociolingüística catalana, les conseqüències de la reducció de la natalitat dels anys 80 i 90 en l'estructura demolingüística del país. Espero que us agradi.

VI. EUSKAL SOZIOLINGUISTIKA JARDUNALDIA

Ahir es va celebrar la VI Euskal Soziolinguistica Jardunaldia al Kursaal de Donosti, una trobada francament interessant. D'entrada, assenyalem-ne l'èxit de participació: unes 200 persones de l'àmbit de la dinamització lingüística, la política lingüística i l'ensenyament, amb representació institucional deprimer ordre -dos viceconsellers del Govern Basc com a mínim- i diversos especialistes de primera línia internacional entre el públic. Una organització impecable, amb una posada en escena austera però molt acurada, i uns objectius clars: presentar i emmarcar adequadament les dades del projecte Arrue, un estudi de tipus censal sobre els coneixements i els usos lingüístics dels escolars bascos de 4 de primària i segon d'ESO (aquí en teniu alguns resums en castellà. Diario Vasco, Kioskoymas, El País, ABC que m'ha passat l'amic Imanol Larrea).

Molt sintèticament, el projecte detecta dues tendències principals: 

1. El basc s'usa molt per a les funcions explícitament escolars, concretament parlar amb els companys a classe i parlar amb els mestres, però molt menys per a les funcions interpersonals no escolars, sobertot parlar amb els companys fora de l'aula. 
2. Es produeix una caiguda molt notable en l'ús del basc entre l'alumnat de primària i el de secundària.

En les converses de passadís es respira una certa desorientació que em recorda la que vivíem a Catalunya fa una dècada: potser hem arribat als límits de l'escola? Serveix per a alguna cosa, tant d'esforç per euskaldunitzar l'escola si després la societat no acompanya? I si generem desafecció envers el basc entre una part de les noves generacions? Tot plegat salpebrat amb anècdotes personal d'aquell jove que ha abandonat l'ús de l'èuscar o aquell altre que ara s'identifica sobretot amb el castellà perquè -agafeu-vos fort-els seus referents són... el Barça i el món del cinema, que, és clar, li arriben pel sedàs del castellà.

A la meva intervenció, procuro presentar alguns punts de reflexió entre les dinàmiques basca i catalana, partint dels resultats del projecte RESOL.

Faig èmfasi en dues qüestions: d'una banda, cal prendre amb cautela les comparacions de dues cohorts diferents en un un mateix moment, perquè poden reflectir no sols dinàmiques pròpies de l'edat, sinó conjuntures diferents. D'una altra, poso en dubte la validesa -o, si més no, la utilitat- de la noció d'àmbit d'ús, fent notar que "l'ús a l'aula" s'enteén millor com a "ús davant del mestre" i recordo que a Catalunya els usos entre iguals a l'aula no monitoritzats pels docents reprodueixen els comportaments de fora de l'aula. També suggereixo que potser el que passa és que els alumnes de primària responen més d'acord amb allò que s'espera d'ells que no pas l'alumnat de secundària  -recordem que l'escola basca funciona per línies, de manera que tothom té molt conscient que va a una escola "en llengua X".

En tot cas, una jornada de molt interès. En sentirem a parlar, d'aquest Soziolinguistika Klusterra.

Premis per a iniciatives de política i gestió lingüístiques i promoció del català

Hi ha obertes unes quantes convocatòries per a premis del ram que poden ser interessants:

• Premi Òmnium Bages de Planificació Lingüística,

• 9è Premi d’Idees per Promoure l’Ús del Català

• Premi Ferran Canyameres 2012