Sociolinguistics Symposium 19: algunes reflexions (1)

La setmana passada es va acabar el Sociolinguistics Symposium 19 a Berlín. (SS19). Han estat quatre dies intensos d'una de les trobades cientñifiques més importants en el camp de la sociolingüística, i potser val la pena que en fem algun comentari. Servirà per a la gent qu eno ha tingut la sort d'anar-hi, i potser per a alguns dels que hi hem anat. Aquí en teniu algunes de molt generals, que miraré de completar amb d'altres de més detallades més endavant.

1. El Simposi ha estat massiu: hi hem assistit més de 1.100 persones, segons els organitzadors. Els catalans hi hem tingut una presència apreciable: jo n'hi hem comptat almenys 15, de diverses universitats del Principat. Però com en altres ocasions, el SS19 ha estat hegemonitxat pels angloamericans. Dit ràpidament, la presència d'hispans no estadouinidencs, de francòfons i de nord-africans -per esmentar col·lectius relativament propers al lloc de l'esdeveniment- ha estat molt minsa. Els africans i els asiàtics hi han estat molt poc presents. I en termes lingüístics, l'anglès ha estat la llengua única del congrés. L'alemnay hi ha tingut una presència institucional mínima, i les altres llengües no cal ni dir-ho, més enllà d'algun irreductible gal en alguna sessió ad hoc.
2. Advertència per a navegants: el simposi ha beneït la importància dels pànels. Les comunicacions no incorporades en pànels ben estructurats no han reeeixit a atreure públic. O sigui que, a partir d'ara, nulla salus sine panel...
3. Temàticament, aquest ha estat el Simposi de la superdiversitat: el mot ha aparegtut a tot arreu, de manera més o menys explícita, i en boca de tota mena de ponents. La hibridació no ha tingut tant d'èxit, tot i que ha tingut una presència apreciable. En tot cas, però, el Simposi ha estat dominat per perspectives "crítiques", micro i, en el fons, força lingüístiques. Només un exemple. El tema del Simposi, "Llanguage and the city", s'ha celebrat partint posar en qüstió el terme ciutat, i multitud de ponents s'han servit de l'oposició rural/urbà com si fos evident, sense cap anàlisi crítica, com si els geògras, els sociòlegs i els urbanistes no n'haguessi paralt mai. Una pena per a un camp que fa gala de la interdisciplinarietat.
4.  En aquest Simposi hi ha senyorejat força la perspectiva desconstruccionista de la llengua, i hom hi ha repetit com un mantra que les llengües no existeixen i només hi ha pràctiques individuals i contingents. A cada sessió hi havia algú que ho deia com si revelés una veritat amagada. Però la idea encara no té gaire calat. QUan fas notar que dos senyors paralnt en anlès s'entenen, mentre que dos que parlen l'un aanglès i l'altre xinès no, els interlocutors callen. Algú aleshores recorda els nostres clàssics i diu "Ei, potser podríem parlar de llengües per distància i per elaboració!". Em temo que bona part dels nostres col·legues es deixen portar pels qui només busquen épater les bourgeaois, i em demano quina formació tenen molts dels qui queden bocbadats davant d'afirmacions xocants però fàcilment desmuntables.

Continuarem