La proposta de civisme lingüístic

Acabo de llegir el darrer llibre del meu col·lega -en diversos sentits- Emili Boix-Fuster Civisme contra cinisme, premi Serra i Moret (2010), i no puc deixar de recomanar-lo. El llibre constitueix una proposta de civisme lingüístic, un apartat del civisme que, incomprensiblement tenint en compte que vivim en un país que se les dóna de llenguaferit, sempre queda relegat a les golfes de l'oblit en els debats sobre ètica i moral dels filòsofs nostrats. Trencant amb aquest mal costum, i seguint el deixant d'alguns dels seus mestres en el camp del civisme, com el mateix Serra i Moret, Boix avança un seguit de propostes i de raonaments que poden sintetitzar-se, a parer meu, en dos, una de general i una altra de local.


En termes generals, Boix-Fuster aposta per defensar de manera efectiva la diversitat lingüística entenent que és un bé per a tota la humanitat. Ho fa de manera raonada i civilitzada -cívica, esclar- i mirant de fer reposar els seus arguments no pas en abosluts intangibles sinó en realitat properes i mesurables, matisant i acceptant que la realitat és quelcom polièdric i que cal saber-ne aprofitar els aspectes positius sense amagar-ne les arestes.

En termes particulars, Boix-Fuster mostra com el català és una llengua mitjana anormalitzada, és a dir, posada -per algú, esclar- en situació de desavantage al seu propi territori. I fa una proposta molt clara:

"Potser no es pot pretendre una presència absoluta del català en tos els àmbits de la llengua -com no ho pretenen ni els holandesos ni els estonians, tots dos pobles amb sobirania política-, però sí que hem de pretendre una presència digna, intensa i segura de la nostra llengua pròpia." (Boix-Fuster 2012: 199)

Potser no estareu d'acord amb tot el que l'Emili diu al seu llibre. Però estic segur que no per això deixareu de considerar que el seu és un llibre que convé que corri, sobretot entre les noves generacions, sotmeses com estan a una dutxa diària de missatges destinats a desorientar-los lingüísticament. El llibre de Boix-Fuster serivirà, no en tinc cap dubte, per guanyar molts adeptes a una tasca noble com és la salvaguarda de la diversitat lingüística del món.

Boix-Fuster, Emili (2012) Civisme contra cinisme. Llengües per viure i conviure. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família: Barcelona.

Un acte i algunes argumentacions demolingüístiques

Finalment, ahir va celebrar-se el debat sobre política lingüística electoral que havíem anunciat a la Facultat de filologia de la UB. Tot i les moltes discrepàncies entre els ponents, l'acte va ser raonablement amable, i s'hi va poder sentir des d'apel·lacions a l'oficialitat única del català (Jordi Solé i Camardons, Solidaritat per la Independència) fins a un recordatori que la majoria de multes lingüístiques imposades a Catalunya ho són per no retolar... en castellà (Xavier Moral, Convergència i Unió).

Entre tot el que es va dir, voldria cridar l'atenció sobre una de les línies argumentatives a què va recórrer la senyora Inés Arrimadas, de Ciutadans. Des del primer moment, aquesta ponent va recordar que, d'acord amb les dades del 2008, el 53% de les persones residents a Catalunya tenen el castellà com a llengua inicial. Per a ella, aquest fet avala la posició que el Tribunal Constitucional pretén atorgar al castellà a Catalunya, una posició que va considerar explícitament no discriminatòria, passant per alt la diferència que el TC estableix entre l'obligació de saber castellà i l'optativitat a què redueix el coneixement del català, i que a mi em sembla no ja discriminatòria, sinó senzillament colonial.

De tota manera, m'agradaria fer algunes consideracions entorn d'aquesta xifra i aquesta argumentació.

D'entrada, cal mirar-se aquestes dades amb certa cautela. A hores d'ara, després que la crisi hagi fet emigrar desenes de milers d'hispanoamericans durant els darrers dos o tres anys, és bastant probable que el percentage de castellanoparlants s'hagi reduït de manera perceptible, potser fins i tot un 2-3%. I ja veurem què passa els pròxims anys. Recordem a més que la forta tendència a adoptar el català com a llengua familiar fa que un terç dels castellanoparlants amb fills transmetin el català a la següent generació.

Ara bé, més important que aquesta dada, que no canvia el fet que el castellà sigui la llengua amb més parlants nadius, entenc que allò que cal cuidar és la lectura que se n'ha de fer. Els sectors unionistes tendeixen a oblidar que la majoria -concretament, el 55%- de castellanoparlants residents a Catalunya són persones nascudes fora que hi van immigrar en un període més o menys reculat. D'aquest col·lectiu, un 40% són nascuts a Espanya, fora dels territoris de llengua catalana, mentre que un 13% són hispanoamericans. De fet, la majoria de la població nascuda a Catalunya, concretament el 52%, té el català com a primera llengua, i hi ha un 6% més bilingües català-castellà. I del 42% de castellanoparlants nascuts a Catalunya, la gran majoria (un 27%) són fills de nats fora. En altres paraules, el castellà continua essent una llengua profundament lligada a la immigració.

Això suma o resta catalanitat o dret de ciutadania a aquestes persones? No. En tot cas, qui els resta drets de ciutadanis és l'Estat espanyol, que diferencia ente espanyols i hisanoamericans. Però el que sí fa aquesta precisió demolingüística és posar en perspectiva algunes argumentacions unionistes. Catalunya és una societat tremendament oberta i acollidora, i és obvi que ha rebut els castellanoparlants d'arreu del món amb els braços més qu eoberts. Però ser oberts envers els nouvinguts i acollir-los amb el màxim de benvolença no implica pas que aquests no tinguin deures envers la societat d'acollida. En el cas de Catalunya, dins d'aquest deures hi ha, per a moltíssima gent, l'aprenentatge i l'ús del català, sense que això impliqui haver de renegar de la seva llengua d'origen. Són moltíssims els no catalans d'origen que han adoptat el català com a llengua habitual i han ajudat així a esmorteir les polítiques lingüicides de l'Estat espanyol. I no es pot fer servir la xifra de llengua inicial per legitimar l'arraconament de la llengua del país. "Hostes vingueren que de casa et tragueren...?"

En altres paraules, els alts percentatges de persones que no tenen el català com a llengua inicial han de ser precisament un estímul, no pas un obstacle, per a la promoció d'aquesta llengua. per descomptat que cal evitar situacions d'indefensió i que convé valorar el patrimoni d'una llengua que ens relliga a una gran àrea cultural. Però aquesta defensa d'alguna cosa que és nostra no pot ser de cap manera una excusa per fer que els sectors més intransigents visquin a Catalunya com si es tractés de terra conquerida.

Simposi Català de Sociolingüística / Catalan Sociolinguistics Symposium

Simposi 1 / Symposium 1

Divendres, 14 desembre 2012 / Friday, 14 December 2012 

9:30-17:00

Lloc:       Sala 2.25

               Departament d'Anglès i Lingüística

               Universitat de Lleida

               Plaça de Víctor Siurana, 1

               25003 Lleida

Si us plau confirmeu l'assistència escrivint al correu elèctronic: dblock@dal.udl.cat

PROGRAMA 

9:30-9:55        Benvinguda

David Block, ICREA-Universitat de Lleida

10:00-10:55    Ponència 1

Titol: Els nous parlants des d'una perspectiva d'interseccionalitat

Ponent: Joan Pujolar, Universitat Oberta de Catalunya

Abstract: Pretenc mostrar les interaccions entre llengua, gènere i classe social tal i com es manifesten en els processos d'apropiació del català per part de castellanoparlants a Catalunya. Un corpus d'històries de vida de 103 persones de perfils diferents evidencia que les noies/dones que adopten el català ho fan generalment en la infància o l'adolescència, mentre que els nois/homes tendeixen a retardar-ho fins al moment de començar a treballar, especialment a l'AMB. Igualment, l'explotació de les diversitat de gènere dins persones del mateix sexe reforça el principi clàssic que associa feminitat, inversió en capital educatiu i orientació a l'ascensió social.

11:00-11:55    Ponència 2

Titol: Multilingüisme, noves mobilitats i narratives identitàries

Ponent: Eva Codó, Universitat Autònoma de Barcelona

Abstract: En la meva presentació, vull examinar el paper de la mobilitat i del multilingüisme en la configuració i reconfiguració de les narratives identitàries de la contemporaneïtat (Giddens, 1991). Em centraré en un o en un parell d’estudis de cas d’individus que tenen la mobilitat, real i imaginada, com a eix central de la configuració del seu estil de vida (lifestyle). Més concretament, examinaré el paper de les pràctiques i de les ideologies lingüístiques en la dialèctica entre mobilitat i arrelament (Williams i McIntyre, 2012) que estructura les seves opcions laborals, residencials i de sociabilitat.

12:00-12:25    Descans

12:30-13:25    Ponència 3

Titol: La inscripció de multilingüismes deslegitimats i de literacitats vernaculars en els paisatges lingüístics urbans catalans: Una mirada a la competició lingüística entre persones migrades

Ponent: Maria Sabaté, Universitat Autònoma de Barcelona

Abstract: En aquest treball s’exploren les dinàmiques de poder regulades a través de les pràctiques lingüístiques escrites d’un grup heterogeni de 20 persones migrades en un espai alternatiu de socialització: un locutori de l’àrea metropolitana de Barcelona. Primerament s’analitzen les pràctiques heteroglòssiques i híbrides i les alfabetitzacions vernaculars observables en els paisatges lingüístics transnacionals d’aquests espais discursius. En segon lloc, s’argumenta que aquests capitals no-convencionals de tecnoliteracitat són un registre de les experiències de mobilitat mitjançant el qual els immigrants re-negocien les seves identitats i el seu dret a tenir accés al recursos de les ciutats globals actuals. Es conclou que les jerarquies sociolingüístiques emergents descrites poden esdevenir una font d’agència social contra la marginalització lingüística institucional, però que al mateix temps poden amagar també noves pràctiques d’exclusió social entre les pròpies persones migrades.

13:30-15:00    Dinar             

15:00-15:55    Ponència 4

Titol: Una metodologia mixta per a l’estudi de la relació entre multilingüisme i internacionalització a la universitat

Ponent: Josep Maria Cots, Universitat de Lleida

Abstract: En aquesta presentació em proposo explorar en quina mesura l’estudi de la relació entre multilingüisme i internacionalització en una institució social com la universitat es pot abordar amb una metodologia mixta, que procuri (i) fer dialogar la perspectiva qualitativa amb la quantitativa i (b) evitar que el paradigma de recerca condicioni les preguntes que ens fem. Amb aquesta finalitat, dividiré la presentació en dues parts. A la primera, reflexionaré sobre els elements característics de la metodologia mixta i el seu encaix en un projecte de recerca que parteix dels tres components que Spolsky (2004) proposa per  a l’estudi de la política lingüística d’una comunitat de parla: practiques, creences i  gestió. A la segona part, comentaré algunes dades obtingudes en el projecte de recerca i plantejaré el seu possible encaix en una metodologia mixta. 

16:00-16:55    Ponència 5

Titol: Estratificació i classe social en la recerca sobre bi/multilingüisme

Ponent: David Block, ICREA-Universitat de Lleida

Abstracte:

En les darreres tres dècades, molts investigadors sobre bi/multilingüisme han adoptat el terme identitat com a constructe  central a  la seva recerca,  tot seguint una tendència generalitzada a les ciències socials. I tal com  ha passat a les ciències socials en general, els investigadors del fenòmen del bi/multilingüisme han tendit a assumir una perspectiva basada quasi exclusivament en la cultura (una perspectiva ‘culturalista’) i en inscripcions com la nationalitat, el gènere, la raça, l’etnicitat, la religió i la sexualitat. La recerca sobre bi/multilingüisme documentada a partir de la sociologia ha explorat com aquestes inscripcions indexen els posicionaments individuals i col·lectius en societats estratificades socioeconòmicament.  No obstant això, aquesta recerca ha deixat de banda les bases materials de l’existència humana i l’estratificació de les societats del segle vint-i-u, i molt especialment els posicionaments de classe social en aquestes societats. En aquesta presentació argumento que cal capgirar aquesta situació, posant al centre de la activitat investigadora l’estratificació i classe social.

Fi 17:00

"Llenguatge no sexista" EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA

La Comissió d'Igualtat de la Facultat de Filologia en col·laboració amb el CRAI-Biblioteca de Lletres i amb motiu del 25-novembre "Dia internacional contra la violència de gènere" organitza:

"Llenguatge no sexista"
EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA
del 20 de novembre al 2 de desembre de 2012
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes 585 – 08007 Barcelona

Taula rodona «Les llengües a Catalunya: Propostes i perspectives»

Taula rodona «Les llengües a Catalunya: Propostes i perspectives»

El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) es complau a convidar-vos a la taula rodona «Les Llengües a Catalunya: propostes i perspectives», que coordina Emili Boix (Universitat de Barcelona). Aquest debat comptarà amb la participació de representants dels diferents partits polítics de Catalunya amb representació parlamentària, per tal de conèixer les seves posicions, propostes i perspectives sobre aquest tema. Sapigueu-ne més coses aquí.

El lladre es pensa que tots roben

O si voleu, "Cree el ladrón que todos son de su condición". En aquest video, el Partit Popular de Catalunya difon la idea que en una Catalunya independent, les autoritats forçarien la gent a canviar-se de cognom per tal de catalanitzar-lo. Envescada en un deliri identitari, Alicia Sánchez Camacho fins i branda un decret sense adonar-se que el que feia era facilitar a qui ho volgués que normativitzés els cognoms que l'administració espanyola havia prèviament castellanitzat, com en el cas de Jané, Farré, Puchadas, Rusiñol,Viñas i tants d'altres.

Això podria passar per un estirabot, però en el fons és molt il·lustratiu d'una manera de ser. El PP té por que els altres siguin com ells. De fet, el PP és farcit de gent que té un cognom modificat per raons ideològiques identitàries. D'identitat castellanitzada, esclar. Us sona un tal Rajoy, el cognom del qual no és més que Raxoi castellanitzat? I us en recordeu d'un tal Mayor Oreja? Resulta que el seu segon cognom correspon a la localitat guipuscoana d'Orexa, per cert, en mans d'independentistes. I què me'n dieu de l'obsessió del senyor José Ramon Bauzá a fer pronunciar el seu cognom amb z castellana, quan no és més que una grafia artificiosa per reflectir el cognom Bauçà / Baussà? I parlant d'això, ja sabeu que el cognom Zaplana és la suma de l'article sa + plana i que, per tant, pronunciar-ho amb z castellana és un disbarat?

Aquests són només alguns exemples, però n'hi ha molts més. L'aparell de l'estat espanyol ha fet esforços ingents, al llarg dels segles, per esborrar les traces de la diversitat. En això, són un exemple, un exemple per no imitar. Fem-nos doncs el propòsit de no comportar-nos a l'espanyola. Que no pateixi, doncs, la líder del PP: no s'haurà de transformar pas en la Sanxis Quemascle.

Empresa i multilingüisme, els reptes de la internacionalització, el turisme i la diversitat lingüística

Vet aquí la invitació per a un nou acte coorganitzat pel CUSC-UB:

El British Council es complau a convidar-vos al seminari Language Rich Europe "Empresa i multilingüisme, els reptes de la internacionalització, el turisme i la diversitat lingüística", coordinat per Miquel Strubell (Director, Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC) i F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona, Departament de Filologia Catalana i Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació).

Són nombroses les veus que alerten que, en el marc d’una economia cada cop més globalitzada, cal que el teixit econòmic europeu abordi amb decisió el repte del multilingüisme. L’objectiu d’aquest seminari és fornir un espai de trobada perquè els professionals, els emprenedors, els decisors i els acadèmics del nostre país puguin posar en comú quines són les necessitats, els recursos i les oportunitats que detecten en els reptes derivats de la diversitat lingüística en el món socioeconòmic. En l’acte es debatran un conjunt de propostes i de suggeriments sobre la gestió del plurilingüisme europeu en el món del negoci. Aquestes recomanacions es presentaran al congrés sobre el plurilingüisme que es farà a Brussel·les al març de 2013 i s’elevaran a la Comissió Europea en el marc del projecte Language Rich Europe – Una Europa rica en llengües.

Informació:

Data:   Divendres 23 novembre de 10 h a 14 h

Lloc:    British Council

Amigó 83

Barcelona 08021

Important: Per tal d’assistir a la jornada cal enviar un correu electrònic a isabella.petith@britishcouncil.es abans del dia 16/11/2012.

 Language Rich Europe

 

Més sobre en questes i algunes reflexions sobre la semàntica electoral

Avui ha aparegut una nova enquesta de Feedback per a la Vanguardia, amb un títol curiós: "CiU voreja la majoria absoluta mentre el PP atrapa el PSC". Em sembla curiós, el títol, perquè el verb atrapar suggereix moviment, mentre que, si llegim les dades de LV, sembla que el PP no es mouria electoralment i, en tot cas, seria el PSC qui l'atraparia en la seva caiguda lliure....


 

I aquí teniu les dades de l'enquesta anterior:






El que resulta fascinant d'aquesta sèrie d'enquestes és que continuen prescindint de la llengua dels informants a l'hora d'analitzar-ne el comportament. Fa dies vam comentar que el 49,4% de catalanoparlants i 26,7% de castellanoparlants de l'enquesta publicada ara fa un mes havien passat a 45,8% i 30,3% respectivament el 28 d'octubre. Doncs bé, a l'enquesta d'avui el percentatge ja era del 39,1% i 32,2% respectivament. Vaja, que a can Feedback els catalanoparlants cauen més del 10% en un mes i no sembla que això tingui cap importància en l'anàlisi electoral... En tot cas, a mi em sembla  interessant que aquest presumpte canvi, que beneficia els bilingües en detriment dels catalanoparlants, sembla que afecta negativament el suport a la independència i a CiU, però no afecta negativament ERC.

Novetat editorial: Posar-hi la base

Aquests dies ha arribat al públic[1] una nova publicació sociolingüística: Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Es tracta d'una col·lecció de recerques inèdites d'investigadors vinculats al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona entorn d'un dels temes més importants per a les dinàmiques idiomàtiques al nostre país: la relació entre els aprenentatges lingüístics i els usos efectius de les llengües.

El volum comença amb una breu presentació de F. Xavier Vila, director del CUSC i editor del volum, seguida d’un article «Algunes bases per a la recerca sociolingüística en sentit ampli» del mateix autor. En aquest treball, Vila sintetitza algunes de les bases teòriques que donen entitat a la recerca sociolingüística en el món de les recerques sobre la llengua, i que permeten parlar d'unes línies paradigmàtiques compartides entre els enfocaments teòrics tan i tan diferents que conviuen en aquest camp.

El segon article, «Estratègies comunicatives a l'aula», és obra de Carles de Rosselló i Peralta, coordinador del Postgrau de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB. Al treball,  fruit de la seva recerca doctoral, de Rosselló analitza les pràctiques comunicatives emprades per infants i docents en una aula d’educació infantil i estudia les fórmules seguides per uns i altres a l’hora de combinar els seus recursos comunicatius de manera màximament productiva.

El tercer treball és «Sobre la història i l'extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya». En aquest article i partint de dades empíriques, F. Xavier Vila i Mireia Galindo plantegen una sèrie d’interrogants entorn de l’antiguitat, l’extensió i la profunditat que ha pogut arribar a assolir la denominada norma de convergència automàtica al castellà.

El quart treball és «"Et dóna la base": Itineraris biogràfics d'adquisició i ús del català del jovent castellanoparlant de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet», de les sociòlogues del CUSC Vanessa Bretxa i M. Àngels Parera. Aquest article sintetitza i elabora les conclusions d’un dels primers estudis sobre les trajectòries sociolingüístiques de les noves generacions de joves castellanoparlants bilingüitzats gràcies al model de conjunció.  

El cinquè treball és «Usos lingüístics dels gallecs a Catalunya». En aquest estudi, la professora de la UB Sabela Labraña analitza les tensions pràctiques i ideològiques entorn del manteniment d’una de les principals llengües immigrades al nostre país, i la seva relació amb l’aprenentatge  o no de la llengua catalana.

Un altre estudi sobre les pràctiques lingüístiques plurals és el que aporta la professora de la UAB i membre del CUSC Makiko Fukuda. A «Repertori lingüístic quadrilingüe i usos lingüístics de les famílies nipocatalanes / nipocastellanes residents a Catalunya», l’autora revisa com els integrants d’aquestes famílies gestionen els seus complexos repertoris i reïxen a mantenir la comunicació fins i tot en situacions de repertoris no plenament compartits per tots els integrants de la família.

El sociòleg Natxo Sorolla, membre del CUSC i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, publica «Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya», un treball de tipus diacrònic i glotopolític. Servint-se de dades demolingüístiques, Sorolla explora el lligam entre polítiques públiques i usos interpersonals, amb més d’una sorpresa per als incauts.

Clou el volum el treball «L'anglès com a llengua global», on el primer director del CUSC, Albert Bastardas llança una mirada als papers que pot jugar la interllengua mundial des de la perspectiva de l’ecologia de les llengües.

Es tracta d’un conjunt de recerques que ens permeten acostar-nos a la realitat dels aprenentatges i les pràctiques lingüístiques dels ciutadans del nostre país. Una bona oportunitat per reflexionar sobre la nostra realitat sociolingüística amb dades a la mà, per veure si s’estan adoptant les polítiques escaients a les necessitats reals.

---

[1] Podeu descarregar-vos-el o adquirir-ne un exemplar... mentre en quedin!