Fa dies que tenia ganes de parlar d'una publicació recent sobre la situació del basc a les escoles que va aparèixer al juliol en versió èuscara, castellana i anglesa:
- Hezkuntza, Hikuntza Politika eta Kultura Saila eta
Soziolinguistica Klusterra 2011ko Arrue Proiektua Ikasleak hiztun. Ikerketaren emaitza. Adituen iritzi-azalpenak, 135-50. Vitoria-Gasteiz: Hezkuntza, Hikuntza Politika eta Kultura Saila.
- Departamento de Educación, Política Lingüística y
Cultura del Gobierno Vasco y Soziolinguistica Klusterra. Comportamiento lingüístico del alumnado. Proyecto Arrue 2011. Resultados de la investigación. Contribución de los expertos, 139-54.
- Departamento de Educación, Política Lingüística y Cultura del Gobierno
Vasco and Soziolinguistica Klusterra. Talking Pupils: The Arrue Project 2011: Research Results and Contributions of Experts, 137-54. Vitoria-Gasteiz: Departamento de Educación, Política Lingüística y Cultura del Gobierno Vasco.
Em sembla que ningú discutirà que fa molt poques dècades el basc estava condemnat a la desaparició imminent. Sense les ciutats, sense la modernitat, sense llibres ni llengua estàndard, sense prestigi ni suport estatal, la llengua semblava boquejar les darreres alenades a les portes de l'extinció. I tanmateix... Tanmateix, un grapat d'entusiastes van copsar la magnitud de la tragèdia i van saber fer allò que calia en el moment adequat -en l'últim moment, de fet- i van posar-se a fer una feina inestimable per a la recuperació de la seva llengua mil·lenària. Tal com vol el tòpic, la feina ha estat i és col·laborativa, feta des de la humilitat i l'entrega, i vista des d'ara apareix realment impressionant i, el que és més important, eficaç. Per dir-ho ras i curt, crec que avui és de justícia dir que almenys a la comunitat autònoma del País Basc, el procés cap a la liquidació s'ha aturat en sec i mostra indicis sòlids de capgirament, encara que sigui en un context encara d'enorme fragilitat.
D'ençà de la recuperació de l'autogovern, un dels camps en què més han treballat ha estat el de la política lingüística escolar, des de pressupòsits diferents però tanmateix paral·lels als de Catalunya. La publicació a què faig referència és un treball de primer ordre per mostrar els resultats d'aquesta feina, i com que no puc sintetitzar-ne els resultats sense ser injust amb la feina feta, em limitaré a esmentar-ne un parell de trets que a mi em semblen destacats.
El primer dels elements que crec que cal destacar és que tot i partir de pressupòsits diferents (l'escola basca té línies, la catalana no), el model lingüístic escolar basc ha arribat a resultats que si bé s'allunyen del model català en alguns aspectes, en canvi s'hi acosten força en altres. M'explico: el model basc és un punt de referència per als catalans perquè demostra que, sense posar èmfasi en la llengua minoritzada a l'escola, els escolars tenen dificultats per aprendre-la. Això és exactament el que s'esdevé amb els escolars del model A, on el basc és més aviat una assignatura, però també amb un bon nombre dels del model B, en teoria bilingüe. Altrament dit, el resultat de l'escola pretesament equilibrada no és el domini avançat de dues llengües sinó el predomini de la llengua estatal i el domini feble de la llengua del territori. Cap novetat sota el sol, vaja, però està bé de recordar-ho amb dades sòlides a la mà, perquè l'exemple basc permet pronosticar que, a Catalunya, una escola amb el castellà en posició molt més prominent que la que té ara generaria alumnes molt menys competents en català, i no beneficiaria en res el seu nivell de castellà.
D'altra banda, resulta interessant de constatar que els usos lingüístics dels escolars en el model D, que funciona en èuscar, mostren similituds considerables amb els de l'escola catalana. Molt sintèticament, si bé els alumnes bascos fan servir el basc amb els seus docents en les línies en basc, l'ús amb els iguals depèn enormement de la configuració demolingüística de l'aula: a més bascòfons a l'aula, més basc entre iguals. Novament es confirma que els usos amb els iguals en contextos com els nostres no depèn de la llengua de la docència sinó de la composició de l'alumnat.
Un tema de debat i preocupació és que les dades del projecte Arrue mostren un declivi de l'ús del basc en el pas de primària a secundària en favor del castellà. Val a dir que a mi em sembla que en aquest punt tenim més aviat un efecte del canvi de les representacions que no pas dels usos, però el tema és prou seriós com perquè s'hi dediqui atenció explícita.
Aquest i molts altres temes es troben clarament exposats al volum que presento. N'hi ha tants, i de tant d'interès, que només puc recomanar que almenys hi doneu un cop d'ull. Crec que us resultarà profitós.
PS
El llibre inclouen un capítol meu sobre les lliçons que es poden extreure a partir del projecte RESOL que dirigeixo:
Versión castellana: Vila, F. Xavier
(2014) «Promoción del uso lingüístico en el ámbito escolar: lecciones
desde Cataluña». En Departamento de Educación, Política Lingüística y
Cultura del Gobierno Vasco y Soziolinguistica Klusterra.
Comportamiento lingüístico del alumnado. Proyecto Arrue 2011. Resultados de la investigación. Contribución de los expertos, 139-54. Podeu llegir-ne la versió catalana original a
https://fxvila.files.wordpress.com/2008/02/xavier-vila-transcripcic3b3n-literal-corr-xvm.pdf
