La situació del català a les Illes Balears

Ara fa pocs dies que es va presentar el volum Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 . Anàlisi, publicat per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears i  coordinat per Joan Melià i Maria del Mar Venrell. Basada en l'anàlisi exhaustiva de les dades de la darrera gran enquesta feta a les Illes, l'obra constitueix ja des d'ara una referència imprescindible per a qualsevol que vulgui parlar de la situació sociolingüística en aquest territori amb dades actualitzades.

El capítol 7 d'aquesta obra, "La realitat i l’evolució de les Illes Balears a partir dels grups d’orígens i usos lingüístics" (pàg. 105–23), elaborat per F. Xavier Vila i Natxo Sorolla, analitza la situació de les diferents llengües emprades a les Illes seguint la tècnica dels grups sociolingüístics que els mateixos autors han desenvolupat i aplicat a d'altres territoris. La tècnica es basa a identificar grups de parlants a partir d'una sèrie de variables com ara la primera llengua i les llengües que usen en una sèrie de circumstàncies per tal d'estudiar-ne el comportament en general i l'evolució en el temps.

Els resultats d'aquest capítol suggereixen que, malgrat alguns avenços des del punt de vista de la competència de la llengua catalana, les polítiques lingüístiques desenvolupades durant les últimes dècades tant per les autoritats centrals com per les autonòmiques han reforçat la posició del castellà com a llengua hegemònica a les illes. El capítol analitza diverses mostres d'aquesta dinàmica que es tradueix, d'una banda, en les dificultats creixents per integrar lingüísticament la població d'origen forà i, d'una altra, en l'erosió del català entre les generacions més joves. Així:

" Tanmateix, (...), els catalanoparlants de les Illes mostren símptomes preocupants de feblesa, perquè en les generacions més joves ja no s’arriba a garantir ni tan sols que els fills de famílies catalanoparlants usin habitualment el català o que els fills de les parelles autòctons i nouvinguts es decantin majoritàriament per la llengua autòctona, i molt menys encara s’aconsegueix contrarestar els resultats dels corrents immigratoris." (pàg. 123)

Les tendències per al català són especialment negatives a Eivissa i a la badia de Palma, tot i que la part forana de Mallorca i Menorca no se n'escapen totalment. Aquesta distribució geogràfica està lògicament relacionada amb la realitat socioeconòmica de cada illa i amb el pes que hi té la immigració i el turisme. Aquest fet, però, té derivades que caldria tenir presents:

"El fet que sigui als àmbits urbans i més turístics on més pateix la llengua entre els mateixos catalanoparlants suggereix que convé desenvolupar nous referents per a unes generacions en què trontolla la lleialtat lingüística." (pàg. 123)

La situació del català a les Illes no és en absolut desesperada i hi ha molt motius per confiar que pot rederçar-se. Ara bé, calen polítiques sòlides, diagnòstics afinats i increment del consens social. És ben possible que a les Illes s'estigui corrent el perill que el català s'identifiqui només amb l'autenticitat local però estigui quedant desvinculat dels valors de modernitat, urbanitat i cosmopolitisme, que es podrien estar associant cada cop més al castellà. Plantegem la pregunta directament: per als joves d'Eivissa o Palma, el català està vinculat a la modernitat i el triomf social? I què s'ha fet, des de les autoritats, per aconseguir-ho? De fet, no deu ser agosarat d'afirmar que tota la política del govern de Bauzá destinada a entrebancar els contactes de les Illes i la resta del domini perseguien de manera més o menys indirecta la parroquialització simbòlica de la llengua. En tot cas, si la hipòtesi de la reducció de la llengua a la noció de l'autenticitat local s'estigués materialitzant, la llengua correria un risc molt seriós, perquè són moltes les experiències que mostren que en les situacions de conflicte no és convenient de basar la normalització de la llengua minoritzada exclusivament en referents identitaris locals. La llengua ha de servir per a tot, també i sobretot per a la vida contemporània. En aquest sentit, doncs, caldrà que el catalanisme illenc faci més i més esforços per no deixar engabiar la llengua en la presó de la identitat i el passadisme.

Podem potenciar l'ús del català des del sistema educatiu?

El sistema educatiu ha estat històricament la punta de llança de la difusió del coneixement del català a tots els seus territoris. Al principi de la normalització lingüística s’esperava que l’escola seria també el motor de la transformació dels usos lingüístics entre les noves generacions. Ben aviat, però, es va començar a copsar que l’extensió del coneixement del català no desencadenava una modificació en profunditat de les pautes de tria de llengües.

Aquesta realitat constitueix un repte poc abordat per la comunitat educativa, els membres de la qual el viuen amb indiferència, desconcert, resignació o desencís segons les circumstàncies i les conviccions. Malauradament, el cert és que no abunden ni la recerca sobre els usos lingüístics ni, encara menys, els treballs sobre com s’hi podria intervenir. Així les coses, no és estrany que les noves generacions de docents tinguin dificultats fins i tot per plantejar el tema.

La potenciació de l'ús de la llengua catalana a partir del sistema educatiu és el tema del 24è Col·loqui Lingüístic de laUniversitat de Barcelona, que se celebrarà a la Facultat de Filologia de la UB el proper 4 de novembre. L'objectiu del Col·loqui és intentar posar a l’abast de la comunitat universitària i educativa en general alguns recursos que facilitin el debat sobre aquestes qüestions a partir de dades contrastades. Per fer-ho, i seguint el programa previst, començarem escoltant algunes lliçons de la psicologia social i la psicolingüística sobre com pot incidir-se en els comportaments humans. En segon lloc, analitzarem com són els discursos sobre les llengües i l’escola dels actuals professors i dels futurs ensenyants. Tot seguit abordarem quines són les activitats de promoció de l’ús que es duen a terme —o s’estan projectant— des dels sistemes educatius de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i la Catalunya Nord. Acabarem el Col·loqui amb una taula rodona entre els participants i amb les intervencions del públic.

Esperem, com sempre, comptar amb la vostra assistència i participació. Per a inscripcions (de franc), empleneu sisplau aquest qüestionari.

Novetat editorial: Posar-hi la base

Aquests dies ha arribat al públic[1] una nova publicació sociolingüística: Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Es tracta d'una col·lecció de recerques inèdites d'investigadors vinculats al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona entorn d'un dels temes més importants per a les dinàmiques idiomàtiques al nostre país: la relació entre els aprenentatges lingüístics i els usos efectius de les llengües.

El volum comença amb una breu presentació de F. Xavier Vila, director del CUSC i editor del volum, seguida d’un article «Algunes bases per a la recerca sociolingüística en sentit ampli» del mateix autor. En aquest treball, Vila sintetitza algunes de les bases teòriques que donen entitat a la recerca sociolingüística en el món de les recerques sobre la llengua, i que permeten parlar d'unes línies paradigmàtiques compartides entre els enfocaments teòrics tan i tan diferents que conviuen en aquest camp.

El segon article, «Estratègies comunicatives a l'aula», és obra de Carles de Rosselló i Peralta, coordinador del Postgrau de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB. Al treball,  fruit de la seva recerca doctoral, de Rosselló analitza les pràctiques comunicatives emprades per infants i docents en una aula d’educació infantil i estudia les fórmules seguides per uns i altres a l’hora de combinar els seus recursos comunicatius de manera màximament productiva.

El tercer treball és «Sobre la història i l'extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya». En aquest article i partint de dades empíriques, F. Xavier Vila i Mireia Galindo plantegen una sèrie d’interrogants entorn de l’antiguitat, l’extensió i la profunditat que ha pogut arribar a assolir la denominada norma de convergència automàtica al castellà.

El quart treball és «"Et dóna la base": Itineraris biogràfics d'adquisició i ús del català del jovent castellanoparlant de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet», de les sociòlogues del CUSC Vanessa Bretxa i M. Àngels Parera. Aquest article sintetitza i elabora les conclusions d’un dels primers estudis sobre les trajectòries sociolingüístiques de les noves generacions de joves castellanoparlants bilingüitzats gràcies al model de conjunció.  

El cinquè treball és «Usos lingüístics dels gallecs a Catalunya». En aquest estudi, la professora de la UB Sabela Labraña analitza les tensions pràctiques i ideològiques entorn del manteniment d’una de les principals llengües immigrades al nostre país, i la seva relació amb l’aprenentatge  o no de la llengua catalana.

Un altre estudi sobre les pràctiques lingüístiques plurals és el que aporta la professora de la UAB i membre del CUSC Makiko Fukuda. A «Repertori lingüístic quadrilingüe i usos lingüístics de les famílies nipocatalanes / nipocastellanes residents a Catalunya», l’autora revisa com els integrants d’aquestes famílies gestionen els seus complexos repertoris i reïxen a mantenir la comunicació fins i tot en situacions de repertoris no plenament compartits per tots els integrants de la família.

El sociòleg Natxo Sorolla, membre del CUSC i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, publica «Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya», un treball de tipus diacrònic i glotopolític. Servint-se de dades demolingüístiques, Sorolla explora el lligam entre polítiques públiques i usos interpersonals, amb més d’una sorpresa per als incauts.

Clou el volum el treball «L'anglès com a llengua global», on el primer director del CUSC, Albert Bastardas llança una mirada als papers que pot jugar la interllengua mundial des de la perspectiva de l’ecologia de les llengües.

Es tracta d’un conjunt de recerques que ens permeten acostar-nos a la realitat dels aprenentatges i les pràctiques lingüístiques dels ciutadans del nostre país. Una bona oportunitat per reflexionar sobre la nostra realitat sociolingüística amb dades a la mà, per veure si s’estan adoptant les polítiques escaients a les necessitats reals.

---

[1] Podeu descarregar-vos-el o adquirir-ne un exemplar... mentre en quedin!