Sobre l'aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a l'Estat espanyol

S'acaben de fer públics els vídeos, les conclusions i bona part dels documents de treball del Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias que es va celebrar a Santiago de Compostel·la (Galícia) els dies 29 i 30 de juny del 2017. L'acte, que va aplegar per primera vegada a la història especialistes de totes les llengües RoM autòctones de l'Estat independentment del seu estatus oficial, estava dissenyat per valorar el grau de compliment dels compromisos assumits per l'Estat en relació amb la Carta. En termes molt generals, els dos dies de treball van permetre constatar que encara queda molt de camí per tal que l'Estat espanyol compleixi les obligacions adquirides pel que fa al respecte envers el seu plurilingüisme constitutiu. També va corroborar que, molt majoritàriament, el compliment dels compromisos es deriva d'accions dels poders autonòmics i locals, mentre que l'actuació de les autoritats centrals en aquest terreny resta molt i molt lluny de ser satisfactòria.

Si voleu anar al gra, mitjançant aquest enllaç podreu llegir directament a les conclusions del Fòrum en versió catalana. Si teniu més temps, a la pàgina principal de l'esdeveniment hi trobareu un bon nombre de documents tant generals com específics sobre un bon nombre de llengües que us permetran conèixer la situació no sols del català a diversos territoris (inclosos el Carxe o la Franja) sinó també d'altres llengües com ara l'aragonès, la fala de Xálima o l'àrab ceutí.  Finalment, en aquest altre enllaç podreu veure els diversos vídeos de la trobada (us n'adjunto tot seguit el de la taula rodona sobre les polítiques educatives en territoris oficialment plurilingües).

Entre els participants hi va haver els investigadors del CUSC Centre de recerca en Sociolingüística i Comunicació F. Xavier Vila (Departament de Filologia Catalana i Lingüística General) i Eva Pons (Departament de Dret Constitucional i Ciència Política) de la Universitat de Barcelona.

Sobre els models lingüístics presumptament igualitars: una notícia des de Galícia

Amb unes setmanes de retard m'arriba una notícia que caldria que els mestres i els gestors de la cosa pública -sobretot els balears- tinguessin sempre presents: a Galícia, el model presumptament igualitari del PP té com a resultat que els escolars saben menys gallec que castellà. Ho recordava aquesta notícia del Faro de Vigo.
El motiu és senzill: no es pot contrarestar el desequilibri social amb un presumpte equilibri a l'escola. Si algú vol parlar d'equilibri i llibertat de tria, el primer que ha de fer és instaurar aquest equilibri a la societat, començant per la presència de les llengües als mitjans de comunicació (per exemple, les televisions, TOTES elles públiques o de concessió pública), en l'etiquetatge, a l'administració, al món socioeconòmic... i sobretot, sobretot, a la legislació, comenant per la Carta Magna. És senzillament hipòcrita defensar l'equilibri i la llibertat a l'escola i simultàniament mantenir el deure de coneixement del castellà (art. 3). En aquestes condicions, defensar "models lingüístico-escolars igualitaris" és com fer veure que és igualitària una cursa en què uns quants participants arrosseguen grillons i un altre no.

Consell pràctic, doncs: com que les paraules marquen els debats, quan us referiu als models del PP no parleu mai de models "igualitaris" sinó amb repartició de llengües equivalent, perquè si alguna cosa no són és, precisament, igualitaris.

Resposta al model lingüístic del PP

Galícia va servir com a banc de proves del model lingüístic escolar del Partit Popular, però diverses sentències han declarat que el seu sistema està dora de la legalitat. Aquest manifest demana que les autoritats gallegues posin seny i deixin d'arraconar la llengua mil·lenària dels gallecs.

Novetat editorial: Posar-hi la base

Aquests dies ha arribat al públic[1] una nova publicació sociolingüística: Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Es tracta d'una col·lecció de recerques inèdites d'investigadors vinculats al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona entorn d'un dels temes més importants per a les dinàmiques idiomàtiques al nostre país: la relació entre els aprenentatges lingüístics i els usos efectius de les llengües.

El volum comença amb una breu presentació de F. Xavier Vila, director del CUSC i editor del volum, seguida d’un article «Algunes bases per a la recerca sociolingüística en sentit ampli» del mateix autor. En aquest treball, Vila sintetitza algunes de les bases teòriques que donen entitat a la recerca sociolingüística en el món de les recerques sobre la llengua, i que permeten parlar d'unes línies paradigmàtiques compartides entre els enfocaments teòrics tan i tan diferents que conviuen en aquest camp.

El segon article, «Estratègies comunicatives a l'aula», és obra de Carles de Rosselló i Peralta, coordinador del Postgrau de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB. Al treball,  fruit de la seva recerca doctoral, de Rosselló analitza les pràctiques comunicatives emprades per infants i docents en una aula d’educació infantil i estudia les fórmules seguides per uns i altres a l’hora de combinar els seus recursos comunicatius de manera màximament productiva.

El tercer treball és «Sobre la història i l'extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya». En aquest article i partint de dades empíriques, F. Xavier Vila i Mireia Galindo plantegen una sèrie d’interrogants entorn de l’antiguitat, l’extensió i la profunditat que ha pogut arribar a assolir la denominada norma de convergència automàtica al castellà.

El quart treball és «"Et dóna la base": Itineraris biogràfics d'adquisició i ús del català del jovent castellanoparlant de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet», de les sociòlogues del CUSC Vanessa Bretxa i M. Àngels Parera. Aquest article sintetitza i elabora les conclusions d’un dels primers estudis sobre les trajectòries sociolingüístiques de les noves generacions de joves castellanoparlants bilingüitzats gràcies al model de conjunció.  

El cinquè treball és «Usos lingüístics dels gallecs a Catalunya». En aquest estudi, la professora de la UB Sabela Labraña analitza les tensions pràctiques i ideològiques entorn del manteniment d’una de les principals llengües immigrades al nostre país, i la seva relació amb l’aprenentatge  o no de la llengua catalana.

Un altre estudi sobre les pràctiques lingüístiques plurals és el que aporta la professora de la UAB i membre del CUSC Makiko Fukuda. A «Repertori lingüístic quadrilingüe i usos lingüístics de les famílies nipocatalanes / nipocastellanes residents a Catalunya», l’autora revisa com els integrants d’aquestes famílies gestionen els seus complexos repertoris i reïxen a mantenir la comunicació fins i tot en situacions de repertoris no plenament compartits per tots els integrants de la família.

El sociòleg Natxo Sorolla, membre del CUSC i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, publica «Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya», un treball de tipus diacrònic i glotopolític. Servint-se de dades demolingüístiques, Sorolla explora el lligam entre polítiques públiques i usos interpersonals, amb més d’una sorpresa per als incauts.

Clou el volum el treball «L'anglès com a llengua global», on el primer director del CUSC, Albert Bastardas llança una mirada als papers que pot jugar la interllengua mundial des de la perspectiva de l’ecologia de les llengües.

Es tracta d’un conjunt de recerques que ens permeten acostar-nos a la realitat dels aprenentatges i les pràctiques lingüístiques dels ciutadans del nostre país. Una bona oportunitat per reflexionar sobre la nostra realitat sociolingüística amb dades a la mà, per veure si s’estan adoptant les polítiques escaients a les necessitats reals.

---

[1] Podeu descarregar-vos-el o adquirir-ne un exemplar... mentre en quedin!