Aquests dies ha arribat al
públic[1] una nova
publicació sociolingüística: Posar-hi
la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Es tracta d'una
col·lecció de recerques inèdites d'investigadors vinculats al Centre
Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat
de Barcelona entorn d'un dels temes més importants per a les dinàmiques idiomàtiques al
nostre país: la relació entre els aprenentatges lingüístics i els usos efectius
de les llengües.
El volum comença amb
una breu presentació de F.
Xavier Vila, director del CUSC i editor del volum, seguida d’un
article «Algunes bases per a la recerca sociolingüística en sentit ampli» del mateix autor. En
aquest treball, Vila sintetitza algunes de les bases teòriques que donen
entitat a la recerca sociolingüística en el món de les recerques sobre la
llengua, i que permeten parlar d'unes línies paradigmàtiques
compartides entre els enfocaments teòrics tan i tan diferents que conviuen en
aquest camp.
El segon article, «Estratègies comunicatives a l'aula», és obra de Carles
de Rosselló i Peralta, coordinador del Postgrau
de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB. Al treball, fruit de la seva recerca doctoral, de Rosselló
analitza les pràctiques comunicatives emprades per infants i docents en una aula
d’educació infantil i estudia les fórmules seguides per uns i altres a l’hora
de combinar els seus recursos comunicatius de manera màximament productiva.
El tercer treball és «Sobre
la història i l'extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya». En aquest article i partint de dades empíriques, F.
Xavier Vila i Mireia
Galindo plantegen una sèrie d’interrogants entorn de l’antiguitat, l’extensió
i la profunditat que ha pogut arribar a assolir la denominada norma de convergència automàtica al castellà.
El quart treball és «"Et
dóna la base": Itineraris biogràfics d'adquisició i ús del català del
jovent castellanoparlant de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet», de les
sociòlogues del CUSC Vanessa
Bretxa i M.
Àngels Parera. Aquest article sintetitza i elabora les conclusions d’un dels primers
estudis sobre les trajectòries sociolingüístiques de les noves generacions de joves castellanoparlants bilingüitzats gràcies al model
de conjunció.
El cinquè treball
és «Usos lingüístics dels gallecs a
Catalunya». En aquest estudi, la professora de la UB Sabela
Labraña analitza les tensions pràctiques i ideològiques entorn del manteniment
d’una de les principals llengües immigrades al nostre país, i la seva relació
amb l’aprenentatge o no de la llengua
catalana.
Un altre estudi sobre les pràctiques lingüístiques
plurals és el que aporta la professora de la UAB i membre del CUSC Makiko
Fukuda. A «Repertori
lingüístic quadrilingüe i usos lingüístics de les famílies nipocatalanes / nipocastellanes
residents a Catalunya», l’autora revisa com els integrants d’aquestes
famílies gestionen els seus complexos repertoris i reïxen a mantenir la
comunicació fins i tot en situacions de repertoris no plenament compartits per
tots els integrants de la família.
El sociòleg Natxo
Sorolla, membre del CUSC i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, publica
«Estabilitat i canvi de la llengua
inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del
País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya», un treball de tipus diacrònic i glotopolític. Servint-se de
dades demolingüístiques, Sorolla explora el lligam entre polítiques públiques i
usos interpersonals, amb més d’una sorpresa per als incauts.
Clou el volum el treball «L'anglès com a llengua global», on el primer
director del CUSC, Albert
Bastardas llança una mirada als papers que pot jugar la interllengua
mundial des de la perspectiva de l’ecologia de les llengües.
Es tracta d’un conjunt de recerques que ens permeten
acostar-nos a la realitat dels aprenentatges i les pràctiques lingüístiques
dels ciutadans del nostre país. Una bona oportunitat per reflexionar sobre la
nostra realitat sociolingüística amb dades a la mà, per veure si s’estan
adoptant les polítiques escaients a les necessitats reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada