dijous, 21 d’abril del 2016

Una història amb moltes llengües

La revista Barcelona Metròpolis ha publicat un dossier sobre Barcelona i el multilingüisme que us pot resultar interessant. Us adjunto l'enllaç al monogràfic i a l'article Una història amb moltes llengües que m'hi publiquen. Espero que us agradin.

dissabte, 2 d’abril del 2016

Sobre el manifest del Grup Koiné

Us adjunto l'article Sobre el manifest del Grup Koiné que avui em publica el diari Ara

El manifest que el Grup Koiné acaba de fer públic palesa que ara mateix a Catalunya hi ha sectors del catalanisme lingüístic que estan com a mínim desorientats. Després de dècades de lluita, són nombroses les veus que expliciten una sensació d’estancament o reculada. Certament, amb tots els matisos que es vulguin, les darreres enquestes no són positives. Limitant-nos a Catalunya, els darrers anys ha crescut el nombre de no-usuaris de la llengua. El català ha perdut terreny en àmbits que havia conquerit i no arriba a entrar en molts altres. S’estén la percepció que la qualitat de la llengua es deteriora. Els discursos triomfalistes, alguns comportaments descurats -posem-hi l’increment de castellà a TV3?-, moltes inaccions en entorns controlables -la llengua a l’ensenyament?- i alguns tacticismes polítics han peixat la desconfiança envers l’administració i els partits.
En aquest context, per a alguns sectors, l’acord de garantir l’oficialitat del castellà i apartar la qüestió lingüística del debat ha estat la gota que ha fet vessar el got. I han decidit expressar-ho per la via del manifest. Un manifest de traç gruixut que fa una anàlisi simplista, maniquea i conspirativa de la realitat en què el problema lingüístic a Catalunya queda reduït a una qüestió ideològica en el sentit de falsa consciència. Una visió en què el “poder”, amb l’ajut d’enquestes manipulades, ha “inoculat” una visió “bilingüista” de la realitat a tota la societat, que ara viu enganyada creient que s’atansa a un edèn de pau i coexistència de llengües. Enfront d’aquest miratge, el manifest pretén aportar la veritat una i simple: el català es mor perquè el bilingüisme el mata. Qualsevol concessió al bilingüisme és letal per necessitat -ho diu “la ciència”- i l’únic camí cap a la salvació passa per l’oficialitat única al nou estat. Només cal que la societat assumeixi aquesta bandera i tema resolt.
O potser no. Perquè com que és poc previsible que l’unilingüisme assoleixi una majoria aclaparadora en un termini raonable de temps, hauria estat bé que el manifest donés alguna pista de com es pot transformar la situació. No n’hi ha prou creient que tens la raó, també va bé que te la reconeguin. I en el camp de la persuasió, el manifest coixeja. De fet, no mostra la més mínima empatia amb els que presumptament hauria de convèncer. Per posar-ne un sol exemple, sembla difícil combinar l’eslògan “El bilingüisme mata” amb la captació de nous parlants que, per definició, voldríem que esdevinguessin... bilingües.
D’altra banda, els pressupòsits del manifest grinyolen. De fet, la sociolingüística no diu pas que per normalitzar una llengua calgui imperativament el monolingüisme oficial. És clar que això sovint ha funcionat. Altres vegades, però, ha resultat contraproduent. Al Regne dels Països Baixos Units, ara fa quasi dos segles, l’intent d’imposar el neerlandès com a llengua oficial única va conduir a la independència de Bèlgica. Molt més ençà, els bengalins van separar-se del Pakistan perquè no acceptaven l’urdú com a única llengua oficial. Macedònia i Kosovo també van intentar sense èxit la via monolingüe. Ah, i algú se’n recorda d’Ucraïna? La reactància emocional, el rebuig contra el que es considera una imposició, és un fenomen àmpliament documentat en sociolingüística, i és bo que els gestors de la cosa pública ho tinguin present.
Per sort, es pot avançar cap a la normalització des del plurilingüisme. L’hebreu modern, l’única llengua ressuscitada, va recuperar-se primer sense ser llengua oficial, tot seguit en un règim de trilingüisme i finalment de doble oficialitat. Quina és, per tant, la clau? Diagnosticar bé i aplicar el tractament adequat. En el nostre cas, el problema no és principalment ideològic, sinó de manca de poder polític, de desequilibris demogràfics i de model econòmic. Per salvar la llengua cal guanyar més capacitat de decisió en aquests àmbits. El tema és: ¿hi ajuda, a aconseguir-ho, el manifest? Sens dubte, posa damunt de la taula el neguit de part del catalanisme lingüístic, i caldria prendre’n nota. Però aquest neguit no hauria de fer confondre els objectius amb els procediments. En societats democràtiques, l’oficialitat única és el resultat d’un amplíssim consens social, no pas el mètode per arribar-hi. Per sort, tampoc no és aquesta l’única via per arribar a la normalitat lingüística.

dilluns, 21 de març del 2016

Convocat el Premi Carme Serrallonga d'observació del paisatge lingüístic

XXIII Premi Carme Serrallonga. Paisatges lingüístics
Edició de 2016

La Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, convoca la 23a edició del Premi Carme Serrallonga. La finalitat d’aquest premi és promoure l’estudi del paisatge lingüístic en els territoris de llengua catalana i donar compte, a través de l’observació i l’anàlisi de les expressions lingüístiques que es troben a l’esfera pública, de quina és la realitat sociolingüística de la llengua catalana, en un marc creixent de multiculturalisme i diversitat lingüística. Aquest premi també vol ser un homenatge a la figura de Carme Serrallonga i Calafell (1909-1997), gran amant del multilingüisme, que fou una incansable defensora de l’ensenyament en català durant el franquisme.
vinyeta Bases del premi
S’adreça a l’alumnat de les universitats de la Xarxa Vives. Les persones participants hauran de presentar un dossier sobre un fenomen (social, cultural, polític, etc.) acompanyat d’una anàlisi escrita i d’1 a 5 fotografies que il·lustrin el paisatge lingüístic del domini lingüístic català, indicant, en cada cas, el lloc i la data on es va fer la fotografia. L’escrit consistirà a explicar el fenomen i la imatge i a relacionar-los amb la situació sociolingüística de la zona on es produeix.
Exemple: El moviment estudiantil: pancartes i difusió escrita. Anàlisi del moviment a partir dels textos.
Caldrà presentar:
  1. Introducció en què s’exposarà la intenció del dossier i el fenomen que es tracta.
  2. Els textos seleccionats d’un fenomen amb un redactat que demostri la mirada sociolingüística i d’anàlisi interpretativa dels fenòmens lingüístics triats i capturats.
  3. Les fotografies presentades han de ser inèdites i originals.
    1. S’adjuntaran dins del dossier a continuació de l’anàlisi, en la mida desitjada
    2. Es repetiran en un annex, amb una qualitat igual o superior a 200 ppp en format DIN-A4 o bé d’una qualitat que permeti la impressió en paper en aquest format.
  4. Tots els documents s’hauran d’enviar al correu electrònic xdfilologia@ub.edu en format PDF i amb l’assumpte “Premi Carme Serrallonga”. S’hi haurà de fer constar nom i cognoms de la persona candidata, telèfon mòbil i el número d’identificació de la universitat de pertinença (especifiqueu el nom de la universitat).
Les persones que hi participin es responsabilitzen dels continguts de les seves fotografies i en garanteixen l’autoria. La Universitat de Barcelona queda, per tant, exonerada de tota responsabilitat.
vinyeta Difusió i drets de propietat intel·lectual
Les persones interessades a participar en aquest premi, pel simple fet d’enviar-hi les seves fotografies, autoritzen la Facultat de Filologia de la UB a explotar-les i a difondre-les en relació amb activitats promocionals i de publicitat del concurs, sense cap limitació temporal o territorial. En cas que l’organització vulgui fer servir les obres presentades a concurs fora d’aquest àmbit, sol·licitarà l’autorització per fer-ho, sense que els autors tinguin dret a rebre cap mena de contraprestació a canvi.
vinyeta Termini de presentació
Fins al 29 de d’abril de 2016 (inclòs)
Correu de lliurament: xdfilologia@ub.edu
vinyeta Premi
La millor proposta de paisatge lingüístic es premiarà amb una dotació econòmica de 400 euros.
vinyeta Membres del jurat
  • vicerector de Política Docent i Lingüística, Dr. Manel Viader
  • presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística Cultural, Dra. Meritxell Blasco
  • representant de la Direcció General de Política Lingüística
  • quatre professors de la Universitat de Barcelona
  • becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB, Alba Delgado
vinyeta Resolució i data de lliurament del premi
El veredicte del jurat s’anunciarà oportunament. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc a la Facultat de Filologia, durant el període de final de curs.
vinyeta Difusió i drets de propietat intel·lectual
Les persones interessades a participar en aquest premi, pel simple fet d’enviar-hi les seves fotografies, autoritzen la Facultat de Filologia de la UB a explotar-les i a difondre-les en relació amb activitats promocionals i de publicitat del concurs, sense cap limitació temporal o territorial. En cas que l’organització vulgui fer servir les obres presentades a concurs fora d’aquest àmbit, sol·licitarà l’autorització per fer-ho, sense que els autors tinguin dret a rebre cap mena de contraprestació a canvi.
vinyeta Organització
Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Filologia
Serveis Lingüístics
Amb el suport de:
Facultat de Filologia
Vicerectorat de Política Docent i Lingüística
vinyeta Més informació
Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Filologia
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
xdfilologia@ub.edu
La participació en la convocatòria implica l’acceptació de les bases i del veredicte del jurat.


dimarts, 15 de març del 2016

L'estatus de les llengües a la República Catalana

Potser t'interessarà saber que al darrer número de la revista Els Marges que acaba d'aparèixer s'hi ha publicat l'article "L'estatus de les llengües a la República Catalana. Una breu anàlisi del desenvolupament del debat" en què Montserrat Sendra i F. Xavier Vila

analitzen el debat que s'ha produït a Catalunya en els darrers anys sobre l'estatus de les llengües en una eventual República Catalana independent. L’article comença analitzant com es planteja i com es rep el debat, en descriu els actors principals, n’estudia succintament l’evolució i finalment n'examina breument un dels temes centrals, la conveniència o no d’atorgar el grau de llengua oficial a la llengua castellana en la constitució del nou Estat.
La revista només es troba en paper. Es pot adquirir aquí.

dijous, 3 de març del 2016

Sobre llengua i subvencions

Rellegir diaris té l'avantatge que permet descobrir notícies que et van passar per alt i que val la pena de retenir. Avui he trobat una d'aquelles perles que cal tenir sempre a l'abast per poder parlar de política lingüística a l'Estat espanyol amb propietat. Es tracta de "Les subvencions encobertes de les llicències de TDT", d'Àlex Gutiérrez, aparegut al Pareu màquines de l'Ara el dia 20/02/2016. No l'he vist gaire difós, i crec que és una llàstima, perquè no us l'hauríeu de perdre sota cap concepte! Són dos minuts brillants i aclaridors.


Us afegeixo aquí l'article per si hi ha problemes de connexió, però sisplau, aneu a l'original. Convé que es vegi que aquest tipus de notícies són d'interès públic.

PAREU MÀQUINES

Les subvencions encobertes de les llicències de TDT

El govern espanyol té un munt de maneres alternatives d’afavorir econòmicament un grup mediàtic o un altre
  
Llegeixo a El Confidencial: “ El Mundo demana 70 milions pels seus canals de TDT i negocia amb Secuoya i Discovery”. El diari, com és normal en aquests casos, no registra la notícia. I poden apostar que, si tanquen l’operació i decideixen explicar-ho als seus lectors, no anunciaran el preu de la venda.
Una de les pluges fines però constants que ha de suportar la premsa en català és el fet que la Generalitat la subvenciona. Els mitjans de Madrid ometen el detall que si l’Estat no dóna ajuts directes és perquè la Unió Europea només permet subvencions per a llengües minoritzades. I, evidentment, el govern central té un munt de maneres alternatives d’afavorir econòmicament un grup mediàtic o un altre. És el cas de les llicències de TDT, que en cas d’ El Mundo van ser concedides de franc i ara -meravelles de la llei espanyola de l’audiovisual, que permet revendre l’ús sobre un bé públic com són les ones- potser el diari en traurà, clinx-clinx, 70 quilos nets, ja que se li van concedir les llicències graciosament. Per apamar-ho una mica, està bé comparar-ho amb les famoses subvencions als mitjans en català (que des de fa anys es donen seguint una fórmula proporcional a la difusió, de manera que la capacitat de pressió de la Generalitat, en aquest punt concret, és molt reduïda). L’any passat, per exemple, es van donar uns 7 milions a tots els mitjans privats en català. Per tant, els 70 milions que potser ara ingressa El Mundo supera els ajuts a totes les ràdios, televisions, diaris, setmanaris, revistes, portals digitals i publicacions gratuïtes en català durant tota una dècada. Ho dic per contextualitzar preventivament, que ja veuran que mai passen gaires setmanes sense un article sobre la Generalitat i els mitjans en català.



divendres, 12 de febrer del 2016

Reflexions sobre política lingüística universitària

El proppassat 28-29 de gener vaig participar al cinquè i penúltim seminari de la xarxa  The Multilingual University a la Universitat de Lleida per parlar de política lingüística universitària. La Dra. Kristina Hultgren, de l'Open University, fa una ressenya del que s'hi va discutir en aquest blog.

dimarts, 9 de febrer del 2016

Els idiomes amb futur

Diumenge 7 de febrer, La Vanguardia va publicar l'article Els idiomes amb futur, signat per Esteve Giralt sobre aprenentatge de llengües estrangeres en què apareixien fragments d'una entrevista que em va fer. Jo sóc més escèptic que no pas ell pel que fa al futur del francès com a llengua mundial, sobretot a l'Àfrica, però l'article us pot interessar.