Convocat el Premi Carme Serrallonga d'observació del paisatge lingüístic

XXIII Premi Carme Serrallonga. Paisatges lingüístics
Edició de 2016
La Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, convoca la 23a edició del Premi Carme Serrallonga. La finalitat d’aquest premi és promoure l’estudi del paisatge lingüístic en els territoris de llengua catalana i donar compte, a través de l’observació i l’anàlisi de les expressions lingüístiques que es troben a l’esfera pública, de quina és la realitat sociolingüística de la llengua catalana, en un marc creixent de multiculturalisme i diversitat lingüística. Aquest premi també vol ser un homenatge a la figura de Carme Serrallonga i Calafell (1909-1997), gran amant del multilingüisme, que fou una incansable defensora de l’ensenyament en català durant el franquisme.

 Bases del premi
S’adreça a l’alumnat de les universitats de la Xarxa Vives. Les persones participants hauran de presentar un dossier sobre un fenomen (social, cultural, polític, etc.) acompanyat d’una anàlisi escrita i d’1 a 5 fotografies que il·lustrin el paisatge lingüístic del domini lingüístic català, indicant, en cada cas, el lloc i la data on es va fer la fotografia. L’escrit consistirà a explicar el fenomen i la imatge i a relacionar-los amb la situació sociolingüística de la zona on es produeix.

Exemple: El moviment estudiantil: pancartes i difusió escrita. Anàlisi del moviment a partir dels textos.

Caldrà presentar:

1. Introducció en què s’exposarà la intenció del dossier i el fenomen que es tracta.
2. Els textos seleccionats d’un fenomen amb un redactat que demostri la mirada sociolingüística i d’anàlisi interpretativa dels fenòmens lingüístics triats i capturats.
3. Les fotografies presentades han de ser inèdites i originals.
   1. S’adjuntaran dins del dossier a continuació de l’anàlisi, en la mida desitjada
   2. Es repetiran en un annex, amb una qualitat igual o superior a 200 ppp en format DIN-A4 o bé d’una qualitat que permeti la impressió en paper en aquest format.
4. Tots els documents s’hauran d’enviar al correu electrònic xdfilologia@ub.edu en format PDF i amb l’assumpte “Premi Carme Serrallonga”. S’hi haurà de fer constar nom i cognoms de la persona candidata, telèfon mòbil i el número d’identificació de la universitat de pertinença (especifiqueu el nom de la universitat).

Les persones que hi participin es responsabilitzen dels continguts de les seves fotografies i en garanteixen l’autoria. La Universitat de Barcelona queda, per tant, exonerada de tota responsabilitat.

 Difusió i drets de propietat intel·lectual
Les persones interessades a participar en aquest premi, pel simple fet d’enviar-hi les seves fotografies, autoritzen la Facultat de Filologia de la UB a explotar-les i a difondre-les en relació amb activitats promocionals i de publicitat del concurs, sense cap limitació temporal o territorial. En cas que l’organització vulgui fer servir les obres presentades a concurs fora d’aquest àmbit, sol·licitarà l’autorització per fer-ho, sense que els autors tinguin dret a rebre cap mena de contraprestació a canvi.

 Termini de presentació
Fins al 29 de d’abril de 2016 (inclòs)
Correu de lliurament: xdfilologia@ub.edu

 Premi
La millor proposta de paisatge lingüístic es premiarà amb una dotació econòmica de 400 euros.

 Membres del jurat

• vicerector de Política Docent i Lingüística, Dr. Manel Viader
• presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística Cultural, Dra. Meritxell Blasco
• representant de la Direcció General de Política Lingüística
• quatre professors de la Universitat de Barcelona
• becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB, Alba Delgado

 Resolució i data de lliurament del premi
El veredicte del jurat s’anunciarà oportunament. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc a la Facultat de Filologia, durant el període de final de curs.

 Difusió i drets de propietat intel·lectual
Les persones interessades a participar en aquest premi, pel simple fet d’enviar-hi les seves fotografies, autoritzen la Facultat de Filologia de la UB a explotar-les i a difondre-les en relació amb activitats promocionals i de publicitat del concurs, sense cap limitació temporal o territorial. En cas que l’organització vulgui fer servir les obres presentades a concurs fora d’aquest àmbit, sol·licitarà l’autorització per fer-ho, sense que els autors tinguin dret a rebre cap mena de contraprestació a canvi.

 Organització
Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Filologia
Serveis Lingüístics

Amb el suport de:
Facultat de Filologia
Vicerectorat de Política Docent i Lingüística

 Més informació
Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Filologia
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
xdfilologia@ub.edu

La participació en la convocatòria implica l’acceptació de les bases i del veredicte del jurat.

L'estatus de les llengües a la República Catalana

Potser t'interessarà saber que al darrer número de la revista Els Marges que acaba d'aparèixer s'hi ha publicat l'article "L'estatus de les llengües a la República Catalana. Una breu anàlisi del desenvolupament del debat" en què Montserrat Sendra i F. Xavier Vila

analitzen el debat que s'ha produït a Catalunya en els darrers anys sobre l'estatus de les llengües en una eventual República Catalana independent. L’article comença analitzant com es planteja i com es rep el debat, en descriu els actors principals, n’estudia succintament l’evolució i finalment n'examina breument un dels temes centrals, la conveniència o no d’atorgar el grau de llengua oficial a la llengua castellana en la constitució del nou Estat.
La revista només es troba en paper. Es pot adquirir aquí.

Sobre llengua i subvencions

Rellegir diaris té l'avantatge que permet descobrir notícies que et van passar per alt i que val la pena de retenir. Avui he trobat una d'aquelles perles que cal tenir sempre a l'abast per poder parlar de política lingüística a l'Estat espanyol amb propietat. Es tracta de "Les subvencions encobertes de les llicències de TDT", d'Àlex Gutiérrez, aparegut al Pareu màquines de l'Ara el dia 20/02/2016. No l'he vist gaire difós, i crec que és una llàstima, perquè no us l'hauríeu de perdre sota cap concepte! Són dos minuts brillants i aclaridors.

Us afegeixo aquí l'article per si hi ha problemes de connexió, però sisplau, aneu a l'original. Convé que es vegi que aquest tipus de notícies són d'interès públic.

PAREU MÀQUINES

Les subvencions encobertes de les llicències de TDT

El govern espanyol té un munt de maneres alternatives d’afavorir econòmicament un grup mediàtic o un altre

ÀLEX GUTIÉRREZ Actualitzada el 20/02/2016 20:50

 

  

Llegeixo a El Confidencial: “ El Mundo demana 70 milions pels seus canals de TDT i negocia amb Secuoya i Discovery”. El diari, com és normal en aquests casos, no registra la notícia. I poden apostar que, si tanquen l’operació i decideixen explicar-ho als seus lectors, no anunciaran el preu de la venda.

Una de les pluges fines però constants que ha de suportar la premsa en català és el fet que la Generalitat la subvenciona. Els mitjans de Madrid ometen el detall que si l’Estat no dóna ajuts directes és perquè la Unió Europea només permet subvencions per a llengües minoritzades. I, evidentment, el govern central té un munt de maneres alternatives d’afavorir econòmicament un grup mediàtic o un altre. És el cas de les llicències de TDT, que en cas d’ El Mundo van ser concedides de franc i ara -meravelles de la llei espanyola de l’audiovisual, que permet revendre l’ús sobre un bé públic com són les ones- potser el diari en traurà, clinx-clinx, 70 quilos nets, ja que se li van concedir les llicències graciosament. Per apamar-ho una mica, està bé comparar-ho amb les famoses subvencions als mitjans en català (que des de fa anys es donen seguint una fórmula proporcional a la difusió, de manera que la capacitat de pressió de la Generalitat, en aquest punt concret, és molt reduïda). L’any passat, per exemple, es van donar uns 7 milions a tots els mitjans privats en català. Per tant, els 70 milions que potser ara ingressa El Mundo supera els ajuts a totes les ràdios, televisions, diaris, setmanaris, revistes, portals digitals i publicacions gratuïtes en català durant tota una dècada. Ho dic per contextualitzar preventivament, que ja veuran que mai passen gaires setmanes sense un article sobre la Generalitat i els mitjans en català.

Reflexions sobre política lingüística universitària

El proppassat 28-29 de gener vaig participar al cinquè i penúltim seminari de la xarxa  The Multilingual University a la Universitat de Lleida per parlar de política lingüística universitària. La Dra. Kristina Hultgren, de l'Open University, fa una ressenya del que s'hi va discutir en aquest blog.

Els idiomes amb futur

Diumenge 7 de febrer, La Vanguardia va publicar l'article Els idiomes amb futur, signat per Esteve Giralt sobre aprenentatge de llengües estrangeres en què apareixien fragments d'una entrevista que em va fer. Jo sóc més escèptic que no pas ell pel que fa al futur del francès com a llengua mundial, sobretot a l'Àfrica, però l'article us pot interessar.

Llengua per unitat

Article publicat el 6 de gener del 2016 al diari Ara.

El moment resulta objectivament idoni. De cara endins, després del 27-S, per fi amplis sectors de la societat espanyola han entès que a Catalunya hi tenen un problema que, en bona part, està associat a una fractura emocional. De cara enfora, el problema catalán ja s’ha internacionalitzat, i els líders mundials reclamen gestos conciliadors a Madrid. Per si no fos prou, les eleccions del 20-D han certificat l’auge d’unes esquerres perifèriques que aposten per un referèndum. És la finestra d’oportunitat perquè l’Espanya plural s’imposi, l’hora de fer una oferta que convenci els catalans que Espanya és també cosa seva. I quin terreny millor per aconseguir-ho que el de la llengua? No sols és simbòlicament molt potent: també resulta més barat que resoldre les balances fiscals o el dèficit d’infraestructures.

Al català, a més, li cal urgentment el suport d’un estat. Diversos estudis recents detecten un seguit de reptes que només poden resoldre’s amb la implicació decidida d’unes institucions estatals. És el cas de la situació en el món judicial. L’informe de política lingüística del 2014 va constatar novament que l’ús del català no sols hi és baixíssim, sinó que continua reduint-se: l’any passat ja només es va arribar a un 12,2% de sentències en català. És també el cas del món audiovisual, on l’oferta de televisió en català va caure ja fa temps per sota del 20% i pot esdevenir residual per culpa dels canals digitals. O el cas de les dificultats d’integrar lingüísticament les poblacions immigrades: el percentatge de persones que mai no diuen ni un mot en català va passar del 14,2% l’any 2003 al 19,5% el 2008, i va pujar al 25% el 2013. Tot això a Catalunya, és clar, perquè a la resta del domini la situació és molt pitjor.

El tracte, doncs, seria simple: llengua per unitat. És l’oferta que van fer els canadencs als quebequesos, i que ha acabat arraconant els secessionistes. Tampoc seria tan difícil. A tall d’inventari, l’oferta podria començar amb un compromís formal de demanar la plena oficialitat del català a Europa, una petició que ara difícilment seria rebutjada per la Unió. Podria continuar per una modificació de la legislació vigent per fer obligatori el domini de les llengües oficials per treballar a l’administració de justícia dels territoris oficialment plurilingües, i una altra per requerir l’etiquetatge comercial en les llengües territorials. A la campanya s’hi podria sumar un manifiesto por nuestras lenguas comunes en què l’Estat i les grans empreses audiovisuals abracessin la necessitat de potenciar la riquesa lingüística d’Espanya i comencessin a posar-ho en pràctica. Això per esmentar només alguns exemples que no demanen canvis constitucionals, perquè si entrem en aquest terreny, el terreny per avançar és immens. ¿Se’n recorden, sense anar més lluny, que a Catalunya saber castellà és un deure i en canvi saber català és una opció personal?

Llengua per unitat. No convenceria tots els independentistes, però podria eixamplar el camp dels indecisos. Tanmateix, tot fa pensar que ni tan sols ara, quan sembla que s’hi juga les garrofes, Espanya no serà capaç de presentar una proposta mínimament atractiva en aquest terreny. De fet, aquest mateix novembre es va publicar un Manifest per l’Espanya plurilingüe que ha estat estrictament ignorat pels sectors unionistes durant la campanya. En terreny de llengües, el màxim que aquests sectors han ofert als electors han estat mesures menors com acceptar l’ús del català al Senat, anunciar l’ensenyament optatiu de les llengües perifèriques a secundària a tot l’Estat o prometre que respectaran el sistema educatiu vigent a Catalunya. Però en la dura realitat, Espanya rebutja fins i tot propostes cosmètiques com incloure el seu nom en les diverses llengües oficials als segells i la moneda i continua treballant per la supremacia del castellà. Sense anar més lluny, aquest octubre mateix, després d’haver arrabassat el tercer múltiplex a la Generalitat per reduir l’oferta en català, l’Estat va concedir tot de nous canals de televisió tornant a vulnerar el principi constitucional de respecte a la pluralitat lingüística als mitjans de comunicació. També des d’aquesta tardor, la nova normativa exigeix demostrar el coneixement del castellà per obtenir la nacionalitat espanyola, una mesura que minoritza encara més el català al seu propi territori. Cap d’aquestes mesures ha estat contestada des de les posicions unionistes més dialogants. I és que, si bé és cert que disposar d’un estat independent no garantirà la supervivència del català, resulta encara més inversemblant imaginar que Espanya pot canviar i esdevenir-li simplement propícia.

Bon Nadal i molt bon any 2016!

Que les trompetes i els timbals

i el llavi roig de gelosia

cantin la glòria de l’or fals

i el collaret de pedreria.

Però el qui cerca l’oli pur

que el lliurarà de tot conjur,

mentre la infàmia es descabdella,

que aixequi el front totes les nits,

i es fregui els ulls adolorits,

i tingui fe per esperar l’estrella!

(Josep Maria de Sagarra POEMA DE NADAL Cant I)