Amb certa calma - qüestions de llengua i societat

dimarts, 3 de juliol del 2012

La cooperació transfronterera i la promoció del català i el basc

Un sociòleg basc -Lontzi Amado-Borthayre- s'ha doctorat a Alemanya amb una tesi en què compara les relacions de suport a la llengua entre els sud i el nord del Pirineu per als casos basc i català. I la seva conclusió és força clara: els bascos se'n surten millor. Aquí en trobareu el resum en una entrevista.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Un blog de sociolingüística italiana en francès

Vet aquí una petita troballa: La sociolinguistique et l'Italie, un blog sobre sociolingüística italiana en francès. Si més no, els fragments seleccionats per il·lustrar la relació entre dialetto i cinema italià són francament interessants.

divendres, 29 de juny del 2012

Sentència del Tribunal Suprem sobre la llengua vehicular a l'ensenyament infantil a Catalunya

En aquesta entrevista, la Dra. Eva Pons analitza al canal 3/24 la sentència del Tribunal Suprem del Regne d'Espanya sobre el decret que regula els usos lingüístics a l'ensenyament infantil. Així ho veien, per la seva nbanda, la Vanguardia i l'Ara (aquest darrer inclou la sentència del TS).

divendres, 8 de juny del 2012

Presentació de les dades del projecte Language Rich Europe - Una Europa Rica en Llengües

Ahir es van presentar davant una cinquantena de persones els primers resultats del projecte LRE al Centre d'Arts Santa Mònica. David Sorrentino, responsable de comunicació del British Council, va explicar les característiques generals del projecte, mentre que Guus Extra, de la Universitat de Tilburg, va esbossar els principals aspectes tècnics de la iniciativa. Per la seva banda, F. Xavier Vila va apuntar els principals resultats del projecte pel que fa a Catalunya.

A la imatge, un moment de la presentació de les dades.

divendres, 1 de juny del 2012

Un no parar: de la immigració a l'escola, de l'ajuntament al plurilingüisme

Aquests dies estem tenint un devessall de notícies i actes sobre la llengua. No aspiro ni tan sols a ser exhaustiu, però vull deixar-ne constància:

La llengua a l'escola: a les Illes, un sondeig fet públic aquests dies pel sindicat STEI-i mostra que el percentatge de pares que sol·liciten escolarització en castellà per als seus fills és només del 7%. Les dades no són oficials, però el retard de la Conselleria a publicar les definitives permet intuir que el comportament d'aquesta mostra no deu ser lluny de la població. Si fos així, s'hauria vist acomplerta una hipòtesi que fins ara no havíem pogut validar: en condicion de llibertat de tria i una mica de normalitat social de la llengua catalana --no pas com al País Valencià-- els pares dels nostres països no trien idioma d'escolarització en funció de la llengua familiar sinó en funció dels beneficis que proporciona cada model. Posats a triar, gairebé tothom està d'acord que una escola en català bilingüitzarà els nens, mente que una escola en castellà no ho farà pas. Això és el que va passar a Andorra amb l'Escola andorrana: la línia bilingüe català-castellà va haver de plegar per manca de demanda mentre que la línia català-francès es manté esponerosa.

En tot cas, és possible que no triguem gaire a haver d'afrontar un repte similar a Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet públiques quatre sentències reconeixent el dret a l'escolarització en castellà de diversos nens, alguns fora ja dels primers ensenyaments. Mes enllà de les reaccions habituals, convé recordar que estem esperant la sentència del Constitucional a la Llei d'Educació de Catalunya i la resposta del Suprem al recurs contra la interlocutòria del TSJC dels casos d'escolars de fa encara pocs mesos. I tot fa pensar que aniran en la línia d'exigir escolarització en castellà. Aviam com hi reaccionarà una societat els responsables polítics de la qual fins ara mes aviat amaguen el cap sota l'ala...

El TSJC també acaba de fer pública la seva sentència sobre el el recurs interposat pel Partit Popular contra el reglament de l’ús del català de l’Ajuntament de Barcelona. La sentència es fonamenta sobretot en la sentència contra l'Estatut del 2006 del Constitucional, i anul·la diversos articles del reglament, especialment els que declaraven el català llengua preferent i els que requerien que els ciutadans fessin explícita la seva sol·licitud de ser atesos en castellà per tal que així fos. El Punt avui mostra aquí de manera sintètica els articles que han estat anul·lats.

Al costat d'aquestes notícies, aquestes dues setmanes van plenes d'actes sociolingüístics.

Dimarts 29 es va realitzar la Presentació de l'estudi Ofercat. Resultat i perspectives de futur. L’Ofercat També es va presentar el portal de l’Ofercat.
El 30 de maig a celebrar-se a la UPF la taula rodona Llengua catalana, diversitat i immigració a debat amb un èxit de públic força notable.
L'endemà va celebrar-se a l'IEC la conferència Conferència d'Isidor Marí "Gestionar el plurilingüisme: amenaces i oportunitats". A l'acte Marí reivindica definir un model de plurilingúisme propi per als països de llengua catalana, i suggereix anar cap a una situació de doble oficialitat amb el català com a llengua preferent i el castellà amb una oficialitat d'estatus personal, amb reconeixement divers de les altres llengues presents al territori. El mateix Marí repeteix conferència a Girona el dia 1 a la tarda.
El dia 5 la UPF nomena William Labov doctor honoris causa.
El dia 6 se celebra la Jornada sobre la variació en l'àmbit de la llengua catalana de la Xarxa CRUSCAT.
I el dia 7 es presenten les dades del projecte Language Rich Europe - Una Europa rica en llengües, sobre la gestió del plurilingüisme a Europa al Centre d'Arts Santa Mònica.

Total, unes setmanes interessants, però segurament estressants per a uns quants...

dissabte, 31 de març del 2012

Les llengües a la Universitat Jaume I de Castelló de la PLana

L'a

L’amic Maties Segura ens fa arribar el darrer informe sobre política lingüística a la UJI:

Àreade Promoció Lingüística- Servei de Llengües i Terminologia. 2012. Lesllengües de la docència a la Universitat Jaume I. Informe del curs 2011/2012.Castelló de la Plana: Univrsitat Jaume I.

Sense voler ser esgarriacries avançant resultats, sí que us diré que l'informe confirma la posició subordinada del català. L'oferta de cursos en aquesta llengua no satisfà ni de bon tros la demanda de l'alumnat. També mostra que la internacionalització es tradueix en ús creixent de l'anglès en detriment... del català. Que potser els únics que saben prou anglès són els que feien classes en català?

dissabte, 17 de març del 2012

El castellà i la independència de Catalunya: la polèmica generada per Eduard Voltas

Arran de l'articel En castellà també, sisplau, d'Edard Voltas, aquest hivern hem gaudit de la polèmica sobre quina ha de ser la posició del castellà a Catalunya quan siguem independents. Aquí teniu un primer recull dels articles que he trobat que en parlaven. L'anirem completant a mesura que avanci.

Eduard Voltas La tribu o l’estat 22/I/2012
Arenyautes La tribu, l’Estat, Eduard Voltas i Nelson Mandela.

Albert Branchadell: Evitar l’Estat fallit. 20/II/2012

Eduard Voltas En castellà també, sisplau 26/II/2012 (o aquí)

Carles Capdevila Debat valent per trencar tabús i sumar 27/II/2012

Xavier Mir: El bilingüisme assassí: Eduard Voltas, Carme Junyent, ERC i la independència 27/II/2012
Antoni Maria Piqué El català, sisplau, el català 28/III/2012

Joan Vila El castellà i la independència 29/II/2012

Sebastià Alzamora En castellà també, per descomptat 01/III/2012

Joaquim Arenas En castellà també, o el preu de la independència 01/III/2012 (o aquí)

Alejandro Tercero: Independentistas radicales proponen ‘abrazar’ el castellano como fórmula para captar adeptos a su proyecto 2/III/2012

Toni Soler: Sense renunciar a res 3/III/2012

Imma Tubella Catalunya, país trilingüe 4/III/2012

Francesc Moreno La ‘polémica’ sobre el castellano en Cataluña 4/III/2012