Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibertat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibertat. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de juny del 2012

Un no parar: de la immigració a l'escola, de l'ajuntament al plurilingüisme

Aquests dies estem tenint un devessall de notícies i actes sobre la llengua. No aspiro ni tan sols a ser exhaustiu, però vull deixar-ne constància:

La llengua a l'escola: a les Illes, un sondeig fet públic aquests dies pel sindicat STEI-i mostra que el percentatge de pares que sol·liciten escolarització en castellà per als seus fills és només del 7%. Les dades no són oficials, però el retard de la Conselleria a publicar les definitives permet intuir que el comportament d'aquesta mostra no deu ser lluny de la població. Si fos així, s'hauria vist acomplerta una hipòtesi que fins ara no havíem pogut validar: en condicion de llibertat de tria i una mica de normalitat social de la llengua catalana --no pas com al País Valencià-- els pares dels nostres països no trien idioma d'escolarització en funció de la llengua familiar sinó en funció dels beneficis que proporciona cada model. Posats a triar, gairebé tothom està d'acord que una escola en català bilingüitzarà els nens, mente que una escola en castellà no ho farà pas. Això és el que va passar a Andorra amb l'Escola andorrana: la línia bilingüe català-castellà va haver de plegar per manca de demanda mentre que la línia català-francès es manté esponerosa.

En tot cas, és possible que no triguem gaire a haver d'afrontar un repte similar a Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet públiques quatre sentències reconeixent el dret a l'escolarització en castellà de diversos nens, alguns fora ja dels primers ensenyaments. Mes enllà de les reaccions habituals, convé recordar que estem esperant la sentència del Constitucional a la Llei d'Educació de Catalunya i la resposta del Suprem al recurs contra la interlocutòria del TSJC dels casos d'escolars de fa encara pocs mesos. I tot fa pensar que aniran en la línia d'exigir escolarització en castellà. Aviam com hi reaccionarà una societat els responsables polítics de la qual fins ara mes aviat amaguen el cap sota l'ala...

El TSJC també acaba de fer pública la seva sentència sobre el el recurs interposat pel Partit Popular contra el reglament de l’ús del català de l’Ajuntament de Barcelona. La sentència es fonamenta sobretot en la sentència contra l'Estatut del 2006 del Constitucional, i anul·la diversos articles del reglament, especialment els que declaraven el català llengua preferent i els que requerien que els ciutadans fessin explícita la seva sol·licitud de ser atesos en castellà per tal que així fos. El Punt avui mostra aquí de manera sintètica els articles que han estat anul·lats.

Al costat d'aquestes notícies, aquestes dues setmanes van plenes d'actes sociolingüístics. 
Total, unes setmanes interessants, però segurament estressants per a uns quants...

dijous, 10 de gener del 2008

La llibertat lingüística del Partit Popular

La llibertat és un dels invents més preuats de la civilització occidental. Cal tenir-ho sempre present, perquè, en el fons, en gaudim gairebé per casualitat. Al nostre país, sense anar més lluny, cap dels nostres avantpassats no ha gaudit d'un règim de llibertats comparable al que tenim ara.

Espanya té una tradició lliberticida de primera categoria: Inquisició activa fins 1834, esclavisme vigent fins 1886 (si més no a les colònies com Cuba), absolutisme i dictadura fins fa poc més de tres dècades... Amb aquest historial, qualsevol indicació que la llibertat és trepitjada s'ha de prendre amb màxima seriositat, ni que sigui per curar-se en salut.


Però una cosa és escoltar atentament i una altra és beure a galet. Quan els dirigents del Partit Popular afirmaven dilluns passat voler defensar la llibertat lingüística a Catalunya, tenien un problema de credibilitat. Tu no pots apel·lar a la llibertat pocs dies després d'haver clausurat TV3 a Alacant, intentar arruïnar Acció Cultural del País Valencià o haver boicotejat la modesta Info TV. No pots embolicar-te amb aquesta bandera quan els teus representants a Madrid i a Brussel·les han treballat obertament contra l'admissió del català a les institucions comunes. En fi, no pots reivindicar la llibertat de tria lingüística a l'escola quan has impedit, per activa i per passiva, la presència del català a les escoles de la Franja, no ja com a llengua vehicular, sinó com a simple assignatura.

A hores d'ara, el n(e)o-nacionalisme espanyol no és més que l'expansionisme castellà de tota la vida, però s'ha fet un lífting ideològic: ha après que l'ideal de llibertat es molt llaminer, i més presentable internacionalment, que altres idees com la sacrosanta unitat de la pàtria. Per això els seus portaveus se n'omplen la boca. Però en realitat, posats a triar, l'única llibertat que de debò els interessa és una: la llibertat de fer desaparèixer el català de les seves vides... i de les dels altres.