La llengua a l'escola: a les Illes, un sondeig fet públic aquests dies pel sindicat STEI-i mostra que el percentatge de pares que sol·liciten escolarització en castellà per als seus fills és només del 7%. Les dades no són oficials, però el retard de la Conselleria a publicar les definitives permet intuir que el comportament d'aquesta mostra no deu ser lluny de la població. Si fos així, s'hauria vist acomplerta una hipòtesi que fins ara no havíem pogut validar: en condicion de llibertat de tria i una mica de normalitat social de la llengua catalana --no pas com al País Valencià-- els pares dels nostres països no trien idioma d'escolarització en funció de la llengua familiar sinó en funció dels beneficis que proporciona cada model. Posats a triar, gairebé tothom està d'acord que una escola en català bilingüitzarà els nens, mente que una escola en castellà no ho farà pas. Això és el que va passar a Andorra amb l'Escola andorrana: la línia bilingüe català-castellà va haver de plegar per manca de demanda mentre que la línia català-francès es manté esponerosa.
En tot cas, és possible que no triguem gaire a haver d'afrontar un repte similar a Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet públiques quatre sentències reconeixent el dret a l'escolarització en castellà de diversos nens, alguns fora ja dels primers ensenyaments. Mes enllà de les reaccions habituals, convé recordar que estem esperant la sentència del Constitucional a la Llei d'Educació de Catalunya i la resposta del Suprem al recurs contra la interlocutòria del TSJC dels casos d'escolars de fa encara pocs mesos. I tot fa pensar que aniran en la línia d'exigir escolarització en castellà. Aviam com hi reaccionarà una societat els responsables polítics de la qual fins ara mes aviat amaguen el cap sota l'ala...
El TSJC també acaba de fer pública la seva sentència sobre el el recurs interposat pel Partit Popular contra el reglament
de l’ús del català de l’Ajuntament de Barcelona. La sentència es fonamenta sobretot en la sentència contra l'Estatut del 2006 del Constitucional, i anul·la diversos articles del reglament, especialment els que declaraven el català llengua preferent i els que requerien que els ciutadans fessin explícita la seva sol·licitud de ser atesos en castellà per tal que així fos. El Punt avui mostra aquí de manera sintètica els articles que han estat anul·lats.
Al costat d'aquestes notícies, aquestes dues setmanes van plenes d'actes sociolingüístics.
- Dimarts 29 es va realitzar la Presentació de l'estudi Ofercat. Resultat i perspectives de futur. L’Ofercat També es va presentar el portal de l’Ofercat.
- El 30 de maig a celebrar-se a la UPF la taula rodona Llengua catalana, diversitat i immigració a debat amb un èxit de públic força notable.
- L'endemà va celebrar-se a l'IEC la conferència Conferència d'Isidor Marí "Gestionar el plurilingüisme: amenaces i oportunitats". A l'acte Marí reivindica definir un model de plurilingúisme propi per als països de llengua catalana, i suggereix anar cap a una situació de doble oficialitat amb el català com a llengua preferent i el castellà amb una oficialitat d'estatus personal, amb reconeixement divers de les altres llengues presents al territori. El mateix Marí repeteix conferència a Girona el dia 1 a la tarda.
- El dia 5 la UPF nomena William Labov doctor honoris causa.
- El dia 6 se celebra la Jornada sobre la variació en l'àmbit de la llengua catalana de la Xarxa CRUSCAT.
- I el dia 7 es presenten les dades del projecte Language Rich Europe - Una Europa rica en llengües, sobre la gestió del plurilingüisme a Europa al Centre d'Arts Santa Mònica.
