diumenge, 15 de juliol del 2012
divendres, 13 de juliol del 2012
Un programa de formació bilingüe i intercultural... per als estudiants de dret
El món és curiós. A Suïssa, un país quadrilingüe, el respecte per les diferents llengües és escrupolós i hi impera el principi de teritorialitat, de manera que les universitats de cada territori funcionen de manera unilingüe ja sigui en alemany, en francès o en italià. De fet, a Suïssa es va crear la universitat de Lugano precisament perquè els italianòfons tinguessin una universitat en la seva llengua i no haguessin ni de canviar de llengua ni de país per fer carrera.
En aquest marc, l'única universitat que té un programa realment bilingüe és la de Friburg, no pas per casualitat, ubicada al cant´bilingüe de Freiburg/Fribourg. Resulta divertit de constatar com aquest centre es fa propaganda dient que s'hi pot estudiar, per exemple, dret en alemany, en francès i també en alemany i francès! El programa bilingüe de dret preveu que l'alumnat seguirà un percentatge elevat de cursos en la seva L2 (40% en el cas del grau) i farà part dels exàmens en aquesta llengua. A més a més, si ho desitja, pot seguir un programa denominat Formació "bilingüe plus" que consisteix en 30 ECTS de formació bilingüe i intercultural.
Un cop d'ull a aquest mirall tan semblant a Espanya com és Suïssa ens mostra fins a quin punt les llengües altres que el castellà estan minoritzades. A la pell de brau, fora del castellà, el que és difícil és aconseguir un grau que no sigui bilingüe. De fet, deu ser impossible de fer un grau de dret només en català enlloc del món! Tant se val si això és bo o dolent: és un reflex de la situació de subordinació del català al seu propi teritori. El pitjor és que en aquest marc, els estudiants bilingües i biculturals que generem -que no són pas tots, però que si que en produïm- tampoc no tenen cap mena de reconeixement especial. Potser caldria que ens ho féssim mirar. Una part de l'alumant de dret de les universitat catalanes, per exemple, pot funcionar en dues llengües, mentre que una altra part no. Per què no els atorguem alguna mena de recoeixement que els serveixi després al mercat de treball? Deu ser que ens falta esperit mercantil o simplement reconeixemnt democràtic?
En aquest marc, l'única universitat que té un programa realment bilingüe és la de Friburg, no pas per casualitat, ubicada al cant´bilingüe de Freiburg/Fribourg. Resulta divertit de constatar com aquest centre es fa propaganda dient que s'hi pot estudiar, per exemple, dret en alemany, en francès i també en alemany i francès! El programa bilingüe de dret preveu que l'alumnat seguirà un percentatge elevat de cursos en la seva L2 (40% en el cas del grau) i farà part dels exàmens en aquesta llengua. A més a més, si ho desitja, pot seguir un programa denominat Formació "bilingüe plus" que consisteix en 30 ECTS de formació bilingüe i intercultural.
Un cop d'ull a aquest mirall tan semblant a Espanya com és Suïssa ens mostra fins a quin punt les llengües altres que el castellà estan minoritzades. A la pell de brau, fora del castellà, el que és difícil és aconseguir un grau que no sigui bilingüe. De fet, deu ser impossible de fer un grau de dret només en català enlloc del món! Tant se val si això és bo o dolent: és un reflex de la situació de subordinació del català al seu propi teritori. El pitjor és que en aquest marc, els estudiants bilingües i biculturals que generem -que no són pas tots, però que si que en produïm- tampoc no tenen cap mena de reconeixement especial. Potser caldria que ens ho féssim mirar. Una part de l'alumant de dret de les universitat catalanes, per exemple, pot funcionar en dues llengües, mentre que una altra part no. Per què no els atorguem alguna mena de recoeixement que els serveixi després al mercat de treball? Deu ser que ens falta esperit mercantil o simplement reconeixemnt democràtic?
dilluns, 9 de juliol del 2012
Anàlisi dels usos lingüístics infantils i juvenils en llengües minoritzades
Uns col·legues em demanen noms d'especialistes qque hagin treballat sobre l'anàlisi dels usos lingüístics entre infants i adolescents en llengües minoritzades d'Europ. A mi se m'acuden, d'entrada, els noms de:
- Rudi Janssens, responsable de diversos estudis sobre llengües a Brussel·les des d'una perspectiva demolingüística rudi janssens.rudi@gmail.com
- SObre el gal·lès se m'acyuden els noms de Enlli Thomas enlli.thomas@bangor.ac.uk, que ha analitzat el procés d'aprenentatge i ñus des de perspectives micro, i de Hywel Thomas, autor de diversos estudis sobre demografia del gal·les, com aquest.
- Padraig O'Duibhir, que ha estudiat l'irlandès a les escoles de la Rpública d'Irlanda. padraig.oduibhir@spd.dcu.ie
Etiquetes de comentaris:
educació,
gal·lès,
irlandès,
llengua minoritzada,
llengua vehicular,
ús lingüístic
dimarts, 3 de juliol del 2012
La cooperació transfronterera i la promoció del català i el basc
Un sociòleg basc -Lontzi Amado-Borthayre- s'ha doctorat a Alemanya amb una tesi en què compara les relacions de suport a la llengua entre els sud i el nord del Pirineu per als casos basc i català. I la seva conclusió és força clara: els bascos se'n surten millor. Aquí en trobareu el resum en una entrevista.
Etiquetes de comentaris:
activisme,
associacionisme,
basc,
Bressola,
català,
Catalunya,
Catalunya Nord,
manteniment,
País Basc
dilluns, 2 de juliol del 2012
Un blog de sociolingüística italiana en francès
Vet aquí una petita troballa: La sociolinguistique et l'Italie, un blog sobre sociolingüística italiana en francès. Si més no, els fragments seleccionats per il·lustrar la relació entre dialetto i cinema italià són francament interessants.
Etiquetes de comentaris:
conflicte lingüístic,
dialecte,
estandardització,
Itàlia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)