Arribada als Països Baixos

El Regne dels Països Baixos és l’estat més important de la regió històrica que històricament es coneix com a Països Baixos. L’origen del regne actual s’ha d’anar a buscar al segle xvi, quan els protestats de tota la regió, aleshores possessió de la casa d’Àustria regnant també a la Corona d’Aragó, van enfrontar-se a la monarquia catòlica en una guerra sagnant. De fet, aquí encara se’n recorden dels Tercios de Flandes i el Duque de Alba, i arriba el cas que te’n rebreguen amistosament les proeses per la cara com si aquells individus fossin parents teus. Com a resultat d’aquesta guerra, les províncies al nord del riu Escalda van emancipar-se del jou imperial com a nou estat de religió protestant, mentre que les del sud –aproximadament les actuals Flandes i Valònia– van restar en mans de l’imperi. Una de les províncies més importants del nou país és Holanda, amb ciutats com Amsterdam i La Haia. D’aquí que tot sovint ens referim al regne dels Països Baixos amb el nom d’Holanda, que és més o menys com si diguéssim Castella per Espanya. Modernament s’està afermant el terme neerlandès –de nederlands, països baixos– com a substitut d’holandès, sobretot per a la llengua.

El neerlandès és una llengua amb un passat esplendorós, fins i tot imperial, però ja fa temps que no es limita a ser una llengua europea mitjana, amb uns 20 milions de parlants repartits entre Bèlgica, Holanda i Surinam. La seva proximitat a Gran Bretanya i la seva alegria a adoptar l’anglès com a llengua franca internacional fa que, de tant en tant, hi hagi qui imagini que el neerlandès podria estar en perill davant de l’anglès. Vaja, com si es pogués establir una mena d’equació català ≈ castellà = neerlandès ≈ anglès. Doncs bé, n’hi ha prou d’agafar l’avió per a constatar que els qui imaginen una equació com aquesta no poden anar més desencaminats. El neerlandès és una llengua perfectament normalitzada, totalment establerta al seu territori. Exemples? A cabassos, i només en un parell d’hores. A l’avió –companyia Transavia, no pas l’estatal KLM– totes les informacions es donen primer en neerlandès, i només després en anglès. Tot el material escrit és almenys o només en neerlandès: fins i tot l’ampolla de Vittel està en bilingüe francès/neerlandès! Tant els tripulants com els passatgers se t’adrecen espontàniament en neerlandès, sense dubtar ni un segon, fins i tot al mateix aeroport de Barcelona. I avís per a navegants: a la pantalla ens passen un capítol de Friends, òbviament en versió original subtitulada en neerlandès; un cop d’ull als meus companys de viatge permet constatar que només dels molts viatgers que es miren la pantalla s’han posat els auriculars... Deu ser que llegeixen els llavis? O que estan acostumats a prescindir de l’oral?

Sí que és veritat que a Schiphol, l’aeroport d’Amsterdam, hi ha algun rètol exclusivament en anglès, com el que indica el punt de trobada o la sala de recollida d’equipatge. Però en termes generals, el neerlandès apareix primer i en traç més gruixut. De fet, un cop entrat a l’estació de trens, l’anglès pràcticament s’esvaeix. El meu veí parla en anglès pel mòbil, i n’és parlant natiu, i un viatger llegeix una novel·la en anglès. Però això és tot. Fins i tot rètols essencials per a arribar a la teva destinació, com els que indiquen que el comboi es dividirà en dos seccions que faran cap a ciutats diferents, només apareixen en neerlandès. O els dies de la setmana dels plafons informatius que diuen quins trens circulen i cap a on. I això que els holandesos saben tots l'anglès... A Ljouwert, com a mínim, els tres joves que he sentit en anglès aquest vespre (dia 3) en sabien tant poc com la majoria dels seus coetanis de Barcelona. Ah, per cert, a Frísia avui hi glaça. Quins país més fred i fosc! I no tenen gairebé cap taxi al carrer, davant de l'estació central.