Parèntesi electoral (visca internet!)

Com que això de no poder enraonar amb ningú de les eleccions se'm fa estrany, i com que ja són uns quants els que em fan arribar comentaris sobre aquesta qüestió, us adjunto (1) una article de Villatoro sobre el tema i (2) la resposta que hi enviat.

http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/articles/3711

Tips d'Espanya

Els castellans, en el sentit tradicional del terme, poden estar cansats de Catalunya, però a Catalunya mai no hi havia hagut tanta gent tipa d'Espanya. Tips per qüestions pràctiques i simbòliques, però tan tips que estan deixant de participar-hi: són els centenars de milers de persones que s'han abstingut en massa a les eleccions generals "perquè no són les del meu país", com s'ha pogut llegir una vegada i altra als fòrums d'internet. Fins i tot corrent el risc de veure guanyar un PP neoimperial. Mai com ara no s'havia sentit a parlar amb naturalitat dels "espanyols" com a "ells" en converses informals. I això també és un moviment en profunditat a la societat catalana.

Els castellans estan contruint el seu país unificat a gran velocitat -a alta velicitat, especialment. Han usat l'estat en favor seu per crear un mercat comunicatiu que els afavoreix, han usat el ministeri d'Exteriors per convertir Madrid en una metròpoli interconnectada directament amb la resta de capitals del món, i han sabut invertir els ajuts de la Unió Europea per modernitzar-se. Felicitats. Fa quatre anys, els catalans van votar contra el PP i contra el model d'Espanya que s'estava construint. Durant els darrers quatre anys, els catalans han descobert que en aquest país no hi tenen gaire res a dir, i se'n desvinculen molt més ràpidament del que molts imaginàvem. Al capdavall, si ho voleu posar en termes electorals, el PSC acaba de guanyar 86.000, però l'abstenció n'ha guanyat molts més: 300.000; a Catalunya, tots els altres partits, inclòs el PP, han perdut suport.*

Ara caldrà veure com es gestiona aquest escenari. S'acosta maltempsada. La setmana passada, The Economist deia que aquestes eren unes eleccions que potser era preferible perdre. Potser el PSC aconseguirà capejar la crisi que ja ens afecta - té els mitjans, en tots els sentits, per a fer-ho. Però el conflicte amb el model de modernització d'Espanya no és ideològic, és estructural: quan s'acabi la mamella europea, només quedarà la catalana. I si ara ja hi ha centenars de milers de catalans tips d'Espanya, ja veurem què passarà si el PSC no se'n surt. Qui hi haurà, per a treure'n partit?

* Font: http://www.lavanguardia.es/elecciones2008/index.html?camp=GEUElecciones2008&gclid=CI-1iM3ah5ICFQx3MAodOjRZ-A