Plou i fa sol -i neva per sorpresa

Ahir a la nit va tornar a nevar per sorpresa. Neu gruixuda, com pedretes, que només ha aguantat als marges del carrer i als escocells dels arbres. Mentre vaig a la primera cita d'avui passo pel costat de dues escoles, una de nacional i una de cristiana (en diuen així). Totes dues tenen instal·lacions infantils, amb tobogans i lloc per a enfilar-se de tots colors, i estan plens de nens rossos que criden, diri aque en neerlandès. De la primera me'n sobta una cosa: està envoltadea d'una tanca metàl·lica que amb prou feines m'arriba a la cintura, prop d'un carrer poc transitat i d'un estany on pesca un bernat pescaire de grans dimensions. Diria que qualsevol nen pot escapar-se amb total facilitat i anar al carrer o a l'estany. Però deuen ser cabòries de pare en sabàtic.

El sistema educatiu holandès és molt centralitzat i presta poca atenció a la diversitat lingüística, però en canvi respecta molt la diferència religiosa, encara que la societat neerlandesa estigui molt descristianitzada. Els mestres presenten el seu currículum a les escoles nacionals o a les cristianes, segons la seva preferència, i els tria cada escola. Tenen una forta manca de mestres, perquè la profesió s'ha degradat socialment, i ens expliquen que molts mestres de la provínci ano són frisons i no saben la llengua del país.

Ahir a Omrop Fryslân van explicar-nos que a Frísia tenen la màxima densitat d'esglésies per quilòmetre quadrat de tot Europa. Com que moltes d'aquestes esglésies estan en localitats molt menudes i ja no tenen parròquia, s'estan degradant a tota velocitat. Algunes les han comprades particulars per fer-ne habitatges privats, pisos, restaurants, i altres menes d'instal·lacions. Però aquesta solució no agrada a les comunitats, que preferirien que l'estat s'encarregués de cuidar-les. Com diu Pla, la qüestió és senzilla: "I això, qui ho paga?"