Groningen

Divendres va tocar visita a Groningen, la capital de la província del costat de Frísia. Casualment, era el dia de portes obertes a la universitat, i el tren anava absolutament ple d'estudiants de secundària frisons en el que segurament era el seu primer viatge cap a l'eucació superior. Frísia havia tingut universitat entre els segles XVI i XIX, però Napoleó els la va arrabassar el 1811, i el regne dels Països Baixo va decidir no retornar-los-la. Una bona manera d'afavorir l'assimilació: primer t'emportes els joves fora de casa, després els reemplaces per professionals de la resta del país. Ai, perdó, que no tocava ser crític amb la mobilitat laboral! Però els resultats estan a la vista. M'expliquen que a Frísia costa trobar mestres, periodistes o professionals de la província.

Els meus amics frisons m'han advertit que hi ha una pugna entre Groningen i Frísia. Els primers, amb una ciutat més gran, malden per ser considerats la capital "del nord". Els frisons, per la seva banda, els responen que això del nord s'ho poden pintar a l'oli, perquè ells no en formen part. En realitat, aquesta lluita pel poder té un cert rerefons ètnic: "el nord" difumina l'existència de Frísia coma entitat diferenciada, i cal dir que pràcticament tots els neerlandesos que he conegut fins ara mostren certa condescendència pels frisons, com si els perdonessin la vida.

Groningen respon a les expectatives d'una ciutat universitària del Mar del Nord: edificis de totxana vermella, teulades fosques amb força pendent, algunes llibreries i moltes botigues d'antiguitats. Per a arribar a la universitat n'hi ha prou de caminar tot recte des de l'estació, travessar el pont i seguir uns deu minuts en línia recta. Segons l'hora, no et pots perdre ni volent-ho: se t'emporta la riuada d'estudiants. La universitat està en una plaça no gaire ampla, davant per davant de la biblioteca univesitària i al costat d'un edifici negre de la Universitat Oberta dels Països Baixos. Vaja, una concentració de saber que no us explico. Us n'afegeixo la fotografia -de res, Natxo.

És curiós, però tant Frísia com Groningen són més aviat homogènies, des d'un punt de vista poblacional: frisons i neerlandòfons, pràcticament tots caucàsics. Es nota que som lluny del Randstad, l'àrea metropolitana, perquè aquí no hi ha pràcticament al·lòctons. Qui m'ho havia de dir, que venint de Catalunya em sobtaria l'homogeneïtat del personal! Segurament m'hi fixo més perquè al llarg del dia m'entrevisto amb el cap de relacions internacionals de la universitat, que em canta les excel·lències de la internacionalització i de l'anglès, i en canvi jo l'únic anglòfon amb qui he topat sóc jo mateix. Ah, també em sobta perquè els funcionaris amb qui parlo tenen un anglès d'allò més limitat (un m'envia outside per dir-me que vagi al pis de dalt, és a dir upstairs). A aquests holandesos els passa el mateix que a nosaltres amb el castellà: donem per descomptat que si ets català has de saber castellà. Però a l'hora de la veritat, ells sí que passen penes i treballs per enraonar-lo. Dey speak feri khood English... Això sí, aquí fan la meitat dels màsters en anglès per captar estrangers. Diu que tenen 50 saudites fent medicina i qui-sap-lo xinesos fent economia. En canvi, els estudis de grau són quasi tots en neerlandès. I puc testimoniar que si més no una de les informadores per als nous estudiants, una noieta d'uns vint-i-poc, no és capaç de parlar en anglès amb un estudiant d'aparença àrab.
Visito la biblioteca, i nova constatació sociolingüística: els fons històrics són multilingües, amb presència important del neerlandès, l'alemany i, una mica menys, el francès. El moderns, només bilingüe(t)s: anglès i més anglès en títols acadèmics, neerlandès en obres més generals i literàries. Fa pocs anys, un intel·lectual va aprofitar la inauguració de l'any per a fer una crítica d'aquesta reducció del multilingüisme precisament en aquesta universitat. Poc cas en deuen haver fet. A la biblioteca hi ha una petita exposició sobre Spinoza. Segons l'inventari del seu testament, a casa només hi tenia 140 llibres. Fa pensar, si més no, en què cal per a pensar.
Un altre tòpic esmicolat: tant a Ljouwert com a Groningen fan uns mercats a l'aire lliure esplèndids. Al de Groningen hi he vist unes parades de flors realment espectaculars, amb tulipes de tots colors i uns lliris grocs fantàstics. A més, tenen parades de pràcticament qualsevol menjar que us pugueu imaginar. Lògicament, n'hi ha unes quantes de grosses que ofereixen formatges de mil colors -que bo que és el formatge amb comí! Però n'hi ha de carns, de peix fresc, de fruita fresca, de fruita seca, d'espècies, fins i tot d'aquestes ensalades de verdures amb maionesa que tant els agrades. De fet, si vols pots dinar-hi: tenen una mena de taules de dos pams de diàmetre perquè dinis a peu dret. En qualsevol cas, pel que fa a varietat, la veritat és que no sé què tenen a envejar a la Boqueria. I a sobre, jo sóc l'unic guiri que fa fotos (i no porto barret de mexicà).
Acabo la visita al Museu de Groningen: entre les exposicions n'hi ha una sobre l'impacte del pintors russos de tombant de segle XIX i XX en la creació d'un imaginari nacional. Tenen una col·lecció fantàstica d'il·lustracions de contes populars que se t'emporten cap a la infantesa. I passen un documental en rus subtitulat en neerlandès què és d'allò més interessant (no ho dic del tot en conya). Això sí, arriba un moment fascinant en què apareix un narrador explicant un conte en rus, i ho fa tan bé que segueixo el conte com si fos un vailet de Novosibirsk! El que fa la suma de cansament i teatralitat.