Llàstima que els amos no s'atreveixin a posar-hi "Catalonië" en comptes de Zuid-Europa... És que no es pot tenir tot, en aquesta vida. I això que entre les guies de viatges que he consultat per aquí, el nom Catalunya sí que apareix en alguns títols -també hi ha guies del Llemosí i de la Costa Blanca, per dir-ne dos. Per cert, a la millor guia de Catalonië que hi havia avui a la llibreria del centre de la ciutat s'hi incloïa una petita llista de frases útils en català per al viatgers, del tipus "Auxili, aviseu telefoneu a una ambulància" i "Telefoneu a la policia".
Dit sigui de passada, avui he mantingut els meus primers intercanvis comercials en neerlandès a Frísia. La llengua va tornant mooooooolt lentament, però renoi, quin accent més complicat que tenen per aquí dalt! De tota manera, es confirma que si bé l'anglès és la seva llengua franca per excel·lència, de cap manera no pot dir-se que la dominin. Fins i tot entre universitaris especialitzats en llengües te'n deixen anar de divertides, com ara confondre aprendre i ensenyar ("I will learn you"), trepitgen les [v] i les fan [f], entre molts altres trets. M'he comprat un llibre recull d'errors interlingüístics comesos per holandesos amb un títol ben divertit: "I always get my sin", literalment "Sempre aconsegueixo el meu pecat", però que en neerlandès vol dir "Sempre aconseguiexo els meus objectius". I és que potser que tornem a repassar tots plegats el que és una llengua franca: per definició, no es domina, només t'hi defenses, i té uns usos limitats. Això és l'anglès per a nosaltres continentals: una llengua franca.
3 comentaris:
Ui, els teus viatges sociolingüístics són molt productius per al blog. Jo ja hi entro cada nit (avui has degut actualitzar tard, perquè no l'he vist fins ara) per veure què aprenc. Has substituït Bibiloni al meu ordre de preferències bloguils! [Ara Marina em maldarà per escriure "bloG"].
M'has deixat parada amb la botiga i les frases de la guia de viatges. Ara tenim un Erasmus italià a la facultat i s'ha apuntat a 8 assignatures de Filcat, a teatre en català i al curs de català. Llàstima que des que ha començat el curs de castellà alhora i a viure amb dos mallorquins -parlen entre ells en català però amb ell en catellà perquè consideren que el mallorquí és massa complicat- no distingeix en quina llengua parla. Demà m'ha convidat a la inauguració del pis amb Erasmus i els companys de pis. Ja els analitzaré sociolingüísticament.
Que xales!
És tota una floreta, això d'haver passat davant de l'amic Bibiloni. I sí, mentre faig horaris de solter, la veritat és que no sé quina hora és.
Per cert, ahir vaig pensar en tu: passejant per llibreries vaig veure força manga en neerlandès. O sigui que és viable per a un mercat de 15 milions de consumidors (rics). El que ja no sé és si en consumeixen molt.
Tant bufona com és la paraula 'blocaire' i poses 'bloguil'... ;)
Publica un comentari a l'entrada