Com iniciar-se en la recerca sociolingüística?

Com a professor, tot sovint m'arriben estudiants de batxillerat, de grau, i fins i tot de màster que han de fer treballs de recerca en sociolingüística, política lingüística o lingüística aplicada, però que tenen greus llacunes pel que fa a la seva formació en metodologia d'investigació. Per descomptat, el que necessitarien aquests alumnes és fer un o més cursos de metodologia abans de posar-se a treballar. Malauradament, no és estrany que les sol·licituds d'ajut m'arribin en situacions una mica compromeses, com ara en casos de persones que han de presentar un treball en pocs mesos i no tenen possibilitat real de fer cap curs

Per tal de donar-los un cop de mà, he elaborat guia esquemàtica per fer treballs de recerca en sociolingüística, política lingüística i lingüística aplicada. No supleix cap curs, però sí que permet, a partir de molt poques lectures, fer-se una idea de de per on començar. Si et trobes en un situació com la que descric, dóna-hi un cop d'ull fins i tot abans de posar-te en contacte amb el que pot ser el teu tutor. Crec que t'ajudarà a anar a visitar-lo amb les idees una mica més clares i que tant tu com ell hi sortireu guanyant.

Que et sigui de profit!

Nou article sobre els usos lingüístics en un context d'alta recerca

Finalment ha aparegut l'article, que complementa el que vam publicar a Caplletra :

Vila, F. Xavier, Bretxa, Vanessa i Comajoan, Llorenç (2014) ¿En qué lenguas se hace ciencia? La gestión del multilingüismo en el Parc Científic de Barcelona. RIO Revista Internacional de Organizaciones 13, 111-134.

 que complementa amb noves dades el que ja va aparèixer a:

Vila i Moreno, F. Xavier, Bretxa i Riera, Vanessa i Comajoan i Colomé, Llorenç. 2012 "Llengües i globalització en el món de la recerca: els coneixements i els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona". Caplletra. Revista Internacional de Filologia 52, 35-64.

Espero que us interessin!

Santa innocència - o sobre les revistes de lliure accés

Fa pocs dies vaig assabentar-me que els treballs finançats amb diners del programa Horitzó 2020 hauran de publicar-se en revistes de lliure accés. D'entrada, vaig pensar que això afavoriria publicacions institucionals, perquè més investigadors les veurien com a més idònies i, per tant, hi hauria més competència per entrar-hi. Vaja, que se'm va passar pel cap que aniria bé per a revistes com Treballs de Sociolingüística, Revista de Llengua i Dret o Llengua, Societat i Comunicació, per dir-ne només tres que conec...

Santa innocència. Un responsable de política científica m'explica que tot és una jugada molt menys seràfica i ingènua. Algú imaginava una lluita entre grans empreses i petits grups de resistents? I ara. La potenciació de les revistes d'accés obert té tot el suport de les editorials que fins ara s'han guanyat el pa amb les revistes de pagament. Per què? Perquè accés obert implica, almenys en molts camps, pagament per publicar, no pas per llegir. O sigui que si vols publicar has de pagar. Uns 3.000€ per article en una revista de qualitat, em diuen, en camps biològics.

La jugada és fantàstica: si pagues per publicar s'elimina el problema de la pirateria, perquè l'accés és obert, però la revista ingressa fins i tot abans de vendre el producte. Els polítics, a més, s'hauran penjat la medalla de la lliure distribució del coneixement. Problema: qui pagarà la publicació?  Les universitats no poden. Solució: les institucions finançadores de la recerca. Em diuen que a partir d'ara caldrà preveure uns pressupost d'uns quants milers d'euros per a la publicació. En altres paraules, caldrà fer pressupostos més grossos per poder preveure aquestes despeses.

Al final sempre té raó Josep Pla: I això, qui ho paga?"