El consum de llibres en català, a l'alça: un repte per als formadors

Amagada rere l'enrenou de la Diada, la Setmana del Llibre en Català ens ha deixat unes quantes perles informatives que caldria no perdre de vista. Per mi, la més interessant va ser el missatge que el llibre en català sembla progressar, si més no en una de les variables que més compta: la difusió.

“La venda de llibres en llengua catalana esta relativament millor que en llengua castellana, i en deu anys ha guanyat deu punts, ja que ha passat del 22 al 32%.”, segons Albert Pèlach, president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. El context de crisi ha afectat el món editorial, perquè l'any 2013 el tiratge en català va baixar un 19% (va passar a 1.850 exemplars), però tot i així, l'any passat es van publicar 10.157 títols (9% més que l'any anterior).

En altres paraules, cada any, la indústria editorial en català avança un punt percentual de mitjana pel que fa a les vendes. Poca broma, perquè això vol dir que, seguint aquest ritme, en 8 anys el llibre en català podria ocupar el 40% del mercat. I això són diners, empreses i llocs de treball.

La meva pregunta és: tot això ja ho saben, els formadors dels professionals del camp? En primer lloc, per descomptat, els Departaments de Filologia Catalana: ja saben --ja sabem-- que tenim a les seves mans els futurs professionals d'un sector en expansió? Ja ho estem fent tots prou bé per sumar-nos a aquesta onada emergent? I els futurs estudiants, els seus pares, els seus educadors de secundària: ja ho saben, que el negoci del llibre i la cultura en català va en augment? Sabrem treure'n profit, tots plegats, i aconseguir beneficiar-nos-en?

Jo ja sé que és temps de crisi i que si hi ha un món donat a percebre catàstrofes és el món de les humanitats. Per això és bo conèixer la realitat de primera mà. I la realitat, si més no en aquesta ocasió, ens és raonablement positiva. Vejam doncs com aprofitar-la.

Sobre l'evolució de la lectura de llibres

L'estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya (2013), publicat fa pocs dies pel el Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, mostra que "Augmenta l'hàbit de lectura a Catalunya, però disminueix la compra de llibres", segons la notícia de Vilaweb, o aquesta de l'Ara. Malauradament, ja se sap que les notes de premsa han de ser escarides, i suposo que els impulsors del treball estaven especialment interessats a difondre la idea que el negoci del llibre podria anar millor si s'hi intervingués adequadament, per exemple, fent pagar cànons per les descàrregues. 

Ara bé, més enllà d'aquest objectiu legítim, el treball conté moltes més dades interessants que no sempre confirmen els estereotips que tot sovint es reprodueixen de forma quasi mecànica. Us proposo unes quantes afirmacions que segur que heu sentit moltes vegades i les conclusions que podem treure de l'estudi. Per entendre els comentaris cal tenir present que les dades ofertes corresponen als lectors totals, ço és, aquells que llegeixen almenys un cop per trimestre. De tota manera, en termes generals, les xifres per als lectors freqüents, és a dir, que llegeixen almenys un cop la setmana, només estan, de mitjana, un 2% per sota de les anteriors. Això sí, aquesta mitjana, és molt diferent segons el suport: en premsa, la diferència entre les dues mesures es de només 2%, però en canvi, en llibres la distància és força més grossa (10%) i molt més encara (21%) en revistes. 

1. Ja no es llegeix com abans? Fals: les dades mostres un augment lent però sostingut de la lectura, si més no en els darrers anys. Això sí, a casa nostra, mal que ens pesi, això de llegir és una pràctica relativament recent: penseu que només un 38% de les persones viuen en llars on hi ha més de 100 llibres.
   
2. Els catalans llegim molt més que els espanyols? Fals: a Catalunya els índexs de lectura només són lleugerament superiors als del conjunt de l'estat. 
3. Les dones llegeixen més que no pas els homes? No exactament: de fet, segons sexe, els homes llegeixen més que les dones: hi ha quasi un 7% de lectors masculins que femenins. La diferència és que les dones llegeixen més llibres i revistes, i el homes més diaris i productes digitals com webs i blogs (un 18% més!). Posats a cercar motivacions, les dones llegeixen més llibres per plaer que no pas els homes.
4. Els joves ja no llegeixen? Fals: L'edat és el factor principal que explica que els índexs de lectura catalans siguin inferiors als d'altres llocs d'Europa: el 100% dels menors de 34 anys llegeixen en algun suport, però només el 79,9% dels majors de 65 anys ho fan almenys un cop al trimestre. Efectivament, tenim un passat d'analfabetisme encara massa recent.
5. El jovent no llegeix llibres! Doncs no ben bé. Els joves de 14-24 anys són els principals lectors de llibres: un 90% diu llegir-ne almenys un cop per trimestre. Tots els altres grups els van com a mínim 20 punts per darrere, inclosos els adults joves (25-34 anys), amb tan sols un 63% de lectors. El que sí que canvia és la intensitat de la lectura de llibres per oci: si els lectors de llibres per oci de 45 a 54 anys diuen llegir-se'n 16 l'any de mitjana, per sota d'aquesta edat la mitjana cau fins a 8-9.
6. Els estudiants no llegeixen? Fals: d'entrada, els estudiants són l'únic col·lectiu en què el 100% es declara lector, molt per sobre del 78% de les mestresses de casa o el 89% dels jubilats, dos col·lectius que, en teoria, tenen força temps lliure al seu abast. Els estudiants, a més, lideren la lectura en pràcticament tots els suports, amb diferències escandaloses en el cas dels llibres: 98% d'estudiants diu que llegeix llibres, en comparació amb un 80% dels aturats i tan sols un 65% dels ocupats. L'únic suport en què es troben a la cua, al costat de les mestresses de casa i a un 15% per sota dels altres grups, és en la lectura de diaris. Per cert, els joves i adults joves semblen el puntal de la indústria bibliogràfica: més del 60% diu que el seu darrer llibre llegit el va adquirir. Si en queda de lluny del 28% del grup de 35 a 44 o el 44% del grup entre 45 i 54 anys, molt més avesats a usar biblioteques o descarregar-se la lectura per internet!
7.  Els estudiants només llegeixen lectures obligatòries? En termes generals, la gent que llegeix per lleure és molta més que la que només ho fa per feina o estudis (60% vs. 25%). La lectura per feina o estudis només supera la de lleure entre els estudiants i els joves, com és altrament previsible. Però tot i això, la lectura per plaer entre els estudiants és la segona més alta de tots els grups: un 70% diu que llegeix per plaer, només per darrere del 80% dels aturats però molt per sobre del 60% dels ocupats. De fet, més de la meitat dels joves de 14 a 24 anys (54%) diuen que llegeixen més durant les vacances.
8. No es llegeix en català? Una mica exagerat: certament, un 80% de lectors diu que el seu darrer llibre va ser en castellà, mentre que un 17% diu que va ser en català, i hi ha molt poca variació al llarg dels darrers anys. D'altra banda, un 22% té el català com a llengua habitual de lectura, mentre que un 78% declara llegir habitualment o ocasionalment en català. No sé quina pregunta es va fer, però l'oposició entre habitual i ocasional no em sembla adequada, perquè polaritza i fa desaparèixer del mapa la gent que consumeix habitualment en les dues llengües. En tot cas, sobre un 89% de gent que pot llegir sense problemes, queda molt terreny per córrer. Per cert, el col·lectiu capdavanter pel que fa al català en el darrer llibre llegit són els aturats (22%).
9. A Girona sí que s'usa el català! No ben bé: els índexs de lectura habitual i ocasional en català de la demarcació de Girona són els segons més baixos, i estan per darrere dels de Barcelona i, sobretot, Lleida.
10. El català recula entre el jovent! A nivell de lectura de llibres, com a mínim, no és ben bé així. Un 97% de joves de 14 a 24 anys es declara lector habitual /ocasional en català, enfront del 72% del grup de entre 25 i 34 anys, el 85% entre 35 i 44 anys, i el 92% entre 45 i 55 anys. Aquí topem amb el problema que el grup més jove inclou encara molta lectura per obligació. Caldria veure què passaria sense aquesta obligació, perquè les dades dels adults joves sí que mostren un consum inferior als col·lectius de més edat. En sentit contrari, tampoc no es pot oblidar que els joves i adults joves inclouen un percentatge d'immigrats recents molt superior als grups de més edat: podria ser ben bé que l'adhesió al català es mantingués o creixés entre els jovent nascut al país però això quedés amagat pel pes dels nats fora. De fet, quan preguntem en quina llengua era el darrer llibre llegit, resulta que els que més han llegit en català són precisament els dos grups més joves: 21% els adults joves i 27% els joves.

L'estudi és molt més ampli i inclou apartats sobre lectura digital, ús de biblioteques, pautes de consum cultural i un apartat sencer sobre la lectura entre els menors de 14 anys molt interessant però presentat de manera poc clara, perquè no se sap qui respon l'enquesta, els pares o els menuts. Diria que són els primers, ni que sigui perquè alguna de les dades que proporciona semblen esbiaixades. Per exemple, el 50% diu que el català és "el seu idioma habitual de lectura", i això sembla més la projecció dels pares que no pas la resposta dels adolescents i infants.

Sigui com sigui, la imatge que obtenim d'aquest treball sobre el món de la lectura a Catalunya és força diferent de la que solem sentir, sobretot en cenacles lletraferits. Davant de les visions catastrofistes que descriuen pràcticament l'extinció de la literatura, les dades ens indiquen que la lectura creix en quasi tots els sentits gràcies a la difusió d'aquesta pràctica entre les noves generacions, amb l'única excepció de la premsa, que recula entre els més joves de manera contínua. Aquesta socialització de la lectura està matisada per factors de sexe, edat i formació,  però no sembla pas que ens aboqui a un futur àgraf. Això sí, si abans els lectors eren pocs però entusiastes, ara el gruix dels (molt més) lectors són menys intensius; amb tot, tampoc no queda clar que, en xifres absolutes, hi hagi ara menys lectors intensius que, per exemple, trenta o quaranta anys enrere. Pel que fa a la presència del català, continua essent minoritària, tot i que és ben perceptible. De fet, encara que no les tinc a mà, les xifres de lectors en català  no estan gaire lluny de l'oferta en aquesta llengua a les llibreries. La qüestió és, doncs, com incidir en el cercle entre oferta i demanda per millorar progressivament les dues cares de la moneda. Un tema per a tot un altre post.