El Consell d'Estat de la República Italiana acaba de posar un fre substancial a l'extensió de l'anglès com a llengua vehicular de la docència a la universitat. La decisió ha arribat com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional del 21/02/2017 sobre el cas del Politecnico de Milà, les autoritats dels qual pretenien implantar l'exclusivitat de l'anglès en la docència de tercer cicle i exigir el coneixement d'aquesta llengua per accedir-hi. En aquella sentència, que els defensors de la diversitat lingüística farien bé de llegir amb calma, la màxima autoritat jurídica del país ja va dictaminar que no era possible d'excloure la llengua del país dels ensenyaments universitaris per motius culturals -la llengua és un patrimoni i és base de la identitat- com socials -la llengua pot funcionar com a barrera en l'ascens social. Ara el Consell d'Estat ha reblat el clau i ha rebutjat la pretensió del Politecnico d'oferir cursos únicament i exclusivament en llengua estrangera. En altres paraules, el Consell d'Estat no prohibeix que hi hagi cursos en altres llengües, però garanteix que les institucions acadèmiques permetin cursar tots els estudis en la llengua oficial del país.
(Vegeu una síntesi de la notícia en aquest post de l'Academia della Crusca.)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris internacionalització. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris internacionalització. Mostrar tots els missatges
dimecres, 7 de febrer del 2018
divendres, 22 de juliol del 2016
Hitzargiak: una trobada molt reeixida
La trobada era la cirereta d'un projecte que ha cercat de visibilitzar iniciatives en favor de les llengües minoritzades d'arreu d'Europa i posar en contacte els seus impulsors perquè poguessin aprendre els uns dels altres. L'exemple paradigmàtic de tot plegat és segurament la Korrika, aquella cursa popular en favor de l'èuscar que cada any aplega desenes de milers de persones i que té o ha tingut rèpliques a Bretanya, Irlanda, Països Catalans, Vall d'Aran... No es pretenia per tant fer un congrés acadèmic sinó més aviat una trobada d'actors que estan duent a terme iniciatives sobre el terreny. El repte era colossal, perquè d'iniciatives com aquestes n'hi ha a manta, però els seus impulsors solen tenir el cap a tot arreu llevat de la internacionalització
Dic que la trobada va ser un èxit i ho defensaré amb dos arguments bàsics.
D'una banda, per les formes. L'esdeveniment, que va tenir lloc a la seu d'una empresa col·laboradora (a Orona Ideoa, Hernani), es va muntar de manera summament professional. A banda d'algunes ponències, el gruix de la trobada eren les taules rodones en què els impulsors d'activitats diverses presentaven les seves experiències, seguides de preguntes i debat amb el públic. Posteriorment hi van haver estones per intercanviar parers ja fora de les sales de conferències. Crec que el model de presentació triat va ser l'adequat. Ja sé que als més grans ens agrada disposar de temps per presentar llargues ponències, però cada dia m'inclino més pels formats breus, directes i participatius. Deu ser que m'estic passant a la cultura de les revistes acadèmiques... o del videoclip.
D'altra banda, pels continguts. El segon motiu pel qual crec que la trobada va ser un èxit és que va permetre l'accés a un munt d'iniciatives d'arreu d'Europa que altrament no hauria pogut conèixer. Deixeu-me que n'assenyali només unes quantes que em van cridar especialment l'atenció. N'hi ha moltes més, en trobareu més informació a l'apartat de Pràctiques de la web d'Hitzargiak:
- Els projectes de potenciació de la transmissió lingüística familiar Apego, provinent de Galícia, impulsat per una sèrie d'autoritats locals i Cressi cun plui lenghis, d'objectius similars en relació amb el friülà.
- Els projectes d'escoles infantils Semente, Seaska i Zarokîstan Amed, de reintroducció de la llengua gràcies a l'escola infantil a Galícia, Euskadi Nord i Kurdistan.
- Les diverses iniciatives presentades que connecten el basc amb el món del treball: Bai Eusrarkai, que promou l'ús del èuscar en el món quotidià i laboral, i el certificat Bikain, que certifica el nivell d'ús del basc dins i fora de l'empresa.
- Les iniciatives de tenir en compte l'impacte lingüístic en el desenvolupament municipal, com ara la Mancomunitat de municipis bascòfons UEMA.
- Les experiències basques de voluntariat lingüístic Mintzanet (conversa per mitjans virtuals) i Mintzalagun.
- L'experiència de creació de mitjans de comunicació desenvolupada per Iniciativa pol asturianu.
- Els centres culturals gal·lesos Mentrau Iaith.
El projecte ha format part dels actes de Donosti-San Sebastián Capital Europea 2016, i no té el futur assegurat, però a mi em sembla molt desitjable que pogués tenir noves edicions. Vejam si noves institucions s'animen a apuntar-se al carro.
divendres, 4 de juliol del 2014
Revolució en la indústria editorial catalana?
La infatigable Silvia Senz ens fa arribar aquesta anàlisi sobre compres i fusions empresarials que revolucionaran el mercat mundial del llibre en castellà i, de passada, el del català. Essencialment, sembla que, aclaparada per la crisi en el mercat hispà, els deutes i la batalla per crear grans oligopolis editorials que s'està vivint ara mateix, Planeta es fusionarà amb Penguin Random House.
L'anàlisi conté unes quantes reflexions interessants -per exemple, que això de "la crisi" no és mundial, vaja, que no afecta empreses americanes, angleses i alemanyes, per exemple, però sí catalanes i espanyoles- i algun tòpic -ja fa dècades que es parla del mercat hispà als Estats Units com d'una mena d'Eldorado, oblidant que encara que la immigració faci créixer el nombre d'hispans en aquell país, els immigrats i sobretot els seus fills tendeixen a assimilar-se lingüísticament en poc temps al país d'acollida.
Tanmateix, a mi m'interessa especialment la notícia per la part que ens toca als catalans en dos sentits. D'una banda, si la megafusió es produeix, la major part de l'edició en català passarà a dependre d'una immensa multinacional, amb els avantatges i els inconvenients que això representa: dependències internacionals, però també facilitats per a la importació de novetats i per a la traducció i l'exportació dels autors catalans. D'altra banda, sospito que aquesta megafusió des de la feblesa desideologitzarà la posició de les editorials en castellà enfront del Procés. Lara havia advertit que no tenia sentit que una empresa editorial en castellà tingués la seu en un país on aquest idioma no fos la llengua oficial i va arribar a amenaçar que potser s'enduria Planeta a Espanya si el procés de recuperació de sobirania culminava en independència. Ara, els manaires del conglomerat empresarial tindran la seu en països on el castellà ni tan sols s'entén i sospito que els interessarà el balanç de resultats més que no pas les preferències ideològiques de l'amo. De retop, a més, la megafusió pot tenir efectes positius per al manteniment de Catalunya dins la Unió Europea, perquè tal com adverteix l'economista Miquel Puig incansablement, les multinacionals radicades a Catalunya són les més interessades a evitar qualsevol mena d'exclusió o aranzel que els dificulti el negoci, i seran les primeres a pressionar tant Brussel·les com Madrid perquè no se'ns aparqui als llimbs o en galàxies llunyanes. I és que les elits transnacionals són precisament això, transnacionals, encara que es guanyin la vida en terrenys tan nacionals com la llengua escrita.
PS
Una anècdota personal com a exemple trivial dels beneficis de la internacionalització de les nostres editorials i dels reptes que cal que superin les editorials en català. Fa dies que em volta pel cap la idea de comprar el llibre de Thomas Pikeyty que està revolucionant el món polític i econòmic als Estats Units i, de fet, he estat a punt d'adquirir-lo en anglès en una llibreria de Barcelona. Em van aturar les dimensions del volum i el fet que l'original, de fet, és en francès. Doncs bé, acabo de veure que ja tenim traducció al català de L'economia de les desigualtats, precisament a Edicions 62, i a mi ni m'havia arribat ni se m'havia acudit que pogués ser-hi. Mea culpa... però potser no del tot. Com pot ser que no l'hagi vist anunciat enlloc?
L'anàlisi conté unes quantes reflexions interessants -per exemple, que això de "la crisi" no és mundial, vaja, que no afecta empreses americanes, angleses i alemanyes, per exemple, però sí catalanes i espanyoles- i algun tòpic -ja fa dècades que es parla del mercat hispà als Estats Units com d'una mena d'Eldorado, oblidant que encara que la immigració faci créixer el nombre d'hispans en aquell país, els immigrats i sobretot els seus fills tendeixen a assimilar-se lingüísticament en poc temps al país d'acollida.
Tanmateix, a mi m'interessa especialment la notícia per la part que ens toca als catalans en dos sentits. D'una banda, si la megafusió es produeix, la major part de l'edició en català passarà a dependre d'una immensa multinacional, amb els avantatges i els inconvenients que això representa: dependències internacionals, però també facilitats per a la importació de novetats i per a la traducció i l'exportació dels autors catalans. D'altra banda, sospito que aquesta megafusió des de la feblesa desideologitzarà la posició de les editorials en castellà enfront del Procés. Lara havia advertit que no tenia sentit que una empresa editorial en castellà tingués la seu en un país on aquest idioma no fos la llengua oficial i va arribar a amenaçar que potser s'enduria Planeta a Espanya si el procés de recuperació de sobirania culminava en independència. Ara, els manaires del conglomerat empresarial tindran la seu en països on el castellà ni tan sols s'entén i sospito que els interessarà el balanç de resultats més que no pas les preferències ideològiques de l'amo. De retop, a més, la megafusió pot tenir efectes positius per al manteniment de Catalunya dins la Unió Europea, perquè tal com adverteix l'economista Miquel Puig incansablement, les multinacionals radicades a Catalunya són les més interessades a evitar qualsevol mena d'exclusió o aranzel que els dificulti el negoci, i seran les primeres a pressionar tant Brussel·les com Madrid perquè no se'ns aparqui als llimbs o en galàxies llunyanes. I és que les elits transnacionals són precisament això, transnacionals, encara que es guanyin la vida en terrenys tan nacionals com la llengua escrita.
PS
Una anècdota personal com a exemple trivial dels beneficis de la internacionalització de les nostres editorials i dels reptes que cal que superin les editorials en català. Fa dies que em volta pel cap la idea de comprar el llibre de Thomas Pikeyty que està revolucionant el món polític i econòmic als Estats Units i, de fet, he estat a punt d'adquirir-lo en anglès en una llibreria de Barcelona. Em van aturar les dimensions del volum i el fet que l'original, de fet, és en francès. Doncs bé, acabo de veure que ja tenim traducció al català de L'economia de les desigualtats, precisament a Edicions 62, i a mi ni m'havia arribat ni se m'havia acudit que pogués ser-hi. Mea culpa... però potser no del tot. Com pot ser que no l'hagi vist anunciat enlloc?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)