La premsa d'avui (veg. a El Punt Avui o a Europa Press) explica que la Generalitat ha aprovat el projecte lingüístic d'una escola, el Col·legi/Colegio Sagrado Corazón - Corazonistas (copio literalment el nom de la web) de Barcelona, que imparteix la meitat de la docència en català i l'altra meitat en castellà, segons sembla, en compliment d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 2013. Aparentment, el canvi afecta només una aula, la d'una nena els pares de la qual van reclamar ensenyament en castellà.
Tinc la sensació que aquesta mesura confirma un canvi en la política del Departament d'Educació que ja va començar a intuir-se quan la consellera Irene Rigau va afirmar públicament que prop del 13% dels centres de Catalunya imparteixen matèries en castellà. M'explico: fins fa ben poc, els polítics catalanistes i espanyolistes estaven d'acord a jugar un joc força absurd consistent a fer veure que a Catalunya només hi havia ensenyament en català. Als catalanistes el joc els servia per dir que ells havien fet la seva feina i havien normalitzat l'escola; als espanyolistes el joc els servia per presentar-se com a víctimes i captar vots nacionalistes. El joc tenia el petit problema que no s'adeia amb la realitat, però això era el de menys, perquè tant els uns com els altres en treien rèdit electoral. Mentrestant, a les aules hi havia força més diversitat, sobretot a secundària i mòduls formatius, per no parlar dels cursos d'adults. Si be el català és la llengua vehicular predominant, sobretot a primària, hi ha un bon nombre de centres que usen el castellà en algunes assignatures, d'altres que (també) usen l'anglès, d'altres que en fan un ús similar al català, fins i tot n'hi ha on el català és llengua vehicular minoritària o residual (si no us ho creieu, aquí en teniu dos exemples). Hi ha casos fins i tot surrealistes: l'escola s'anuncia dient que fa bona part de la docència en anglès, però després resulta que la docència presumptament en anglès es fa en castellà perquè "els nens no en saben prou". El model escolar català, per tant, és molt més divers del que han sostingut els nostres polítics, però no sabem ben bé com és perquè el joc de les aparences ens ha impedit fins ara conèixer-lo amb precisió.
Les mesures de la Conselleria esmentades semblen indicar que, en certa manera, les autoritats catalanes estan apostant per rebaixar la tensió lingüística en el món educatiu reconeixent públicament el que és vox populi a Catalunya: el català mai no hi ha estat la llengua vehicular exclusiva. De fet, un cop d'ull a la pàgina web de l'escola concernida ja permet constatar que, si més no en el món virtual, la llengua del centre és el castellà i el català hi té una presència molt, però molt secundària. M'hi jugo un pèsol que la Conselleria ha optat per acceptar que no pot forçar l'escola a fer veure que segueix un comportament lingüístic que, de fet, no segueix. I avall que fa baixada. De passada, acceptant aquesta realitat, la Generalitat es dota d'una arma en el combat judicial que té plantejat al món escolar: reconeixent aquest centre, a partir d'ara, la Conselleria podrà remetre-hi tots els nanos que vulguin escola en castellà i estalviar-se conflictes en altres centres. Vulgues no vulgues, haurà identificat públicament centres on es pot estudiar (molt) en castellà.
Vist com estan les coses, no sé si la Generalitat té altres opcions que aquesta. En tot cas, però, aquest canvi d'estratègia hauria de tenir un correlat immediat en una altra dimensió. Fins ara, pràcticament tots els alumnes d'ESO de Catalunya obtenen el nivell C de català (veg. aquesta Ordre). Aquest reconeixement és un altre dels elements del decorat virtual en què es mou l'educació a Catalunya, perquè encara que el model de conjunció ha fet molta feina, és obvi que no tots els alumnes catalans
obtenen de debò aquest nivell. Aquest reconeixement, a més, és un greuge comparatiu amb els alumnes adults que s'han d'escarrassar per obtenir un títol que als jovenets els regalen. Doncs bé, posats a reconèixer la realitat, com que aquest centre ja no pot garantir l'adquisició del català entre els alumnes afectats, fóra bo que la Generalitat suspengués de forma cautelar el reconeixement del nivell C per a l'aula implicada. Seria una altra manera d'anar acostant la normativa a la realitat.
PS
Un testimoni directe d'aquesta escola em diu "això del 50% en castellà dels corazonistas és una trola. Quan jo hi vaig anar [fa menys d'una dècada], vaig fer com a mínim un 60% de classes en castellà..." Més al meu favor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada