diumenge, 30 de març del 2014
Canvi de xip 2?
La Conselleria ha negat la informació d'El Mundo d'ahir segons la qual havia exigit ampliar el nombre d'hores de castellà a un centre de Barcelona, i afirma que s'ha limitat a acceptar un projecte lingüístic en què el castellà ja era usat en la mateixa proporció que el català. El tema és interessant: sembla que, efectivament, la Conselleria s'ha limitat a donar-se per assabentada d'un projecte lingüístic, com deu fer des de fa temps. El tema és que aquest projecte lingüístic no fa del català "el centre de gravetat" ni tan sols sobre el paper (vegeu el PS del meu post d'ahir) i, tot i això, no genera "cap problema". En altres paraules, la Generalitat nega forçar la introducció del castellà per acontentar el jutges, però confirma que tolera escoles amb el castellà com a llengua vehicular en les mateixes condicions que el català.
dissabte, 29 de març del 2014
Model lingüístic escolar a Catalunya: canvi de xip?
La premsa d'avui (veg. a El Punt Avui o a Europa Press) explica que la Generalitat ha aprovat el projecte lingüístic d'una escola, el Col·legi/Colegio Sagrado Corazón - Corazonistas (copio literalment el nom de la web) de Barcelona, que imparteix la meitat de la docència en català i l'altra meitat en castellà, segons sembla, en compliment d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 2013. Aparentment, el canvi afecta només una aula, la d'una nena els pares de la qual van reclamar ensenyament en castellà.
Tinc la sensació que aquesta mesura confirma un canvi en la política del Departament d'Educació que ja va començar a intuir-se quan la consellera Irene Rigau va afirmar públicament que prop del 13% dels centres de Catalunya imparteixen matèries en castellà. M'explico: fins fa ben poc, els polítics catalanistes i espanyolistes estaven d'acord a jugar un joc força absurd consistent a fer veure que a Catalunya només hi havia ensenyament en català. Als catalanistes el joc els servia per dir que ells havien fet la seva feina i havien normalitzat l'escola; als espanyolistes el joc els servia per presentar-se com a víctimes i captar vots nacionalistes. El joc tenia el petit problema que no s'adeia amb la realitat, però això era el de menys, perquè tant els uns com els altres en treien rèdit electoral. Mentrestant, a les aules hi havia força més diversitat, sobretot a secundària i mòduls formatius, per no parlar dels cursos d'adults. Si be el català és la llengua vehicular predominant, sobretot a primària, hi ha un bon nombre de centres que usen el castellà en algunes assignatures, d'altres que (també) usen l'anglès, d'altres que en fan un ús similar al català, fins i tot n'hi ha on el català és llengua vehicular minoritària o residual (si no us ho creieu, aquí en teniu dos exemples). Hi ha casos fins i tot surrealistes: l'escola s'anuncia dient que fa bona part de la docència en anglès, però després resulta que la docència presumptament en anglès es fa en castellà perquè "els nens no en saben prou". El model escolar català, per tant, és molt més divers del que han sostingut els nostres polítics, però no sabem ben bé com és perquè el joc de les aparences ens ha impedit fins ara conèixer-lo amb precisió.
Les mesures de la Conselleria esmentades semblen indicar que, en certa manera, les autoritats catalanes estan apostant per rebaixar la tensió lingüística en el món educatiu reconeixent públicament el que és vox populi a Catalunya: el català mai no hi ha estat la llengua vehicular exclusiva. De fet, un cop d'ull a la pàgina web de l'escola concernida ja permet constatar que, si més no en el món virtual, la llengua del centre és el castellà i el català hi té una presència molt, però molt secundària. M'hi jugo un pèsol que la Conselleria ha optat per acceptar que no pot forçar l'escola a fer veure que segueix un comportament lingüístic que, de fet, no segueix. I avall que fa baixada. De passada, acceptant aquesta realitat, la Generalitat es dota d'una arma en el combat judicial que té plantejat al món escolar: reconeixent aquest centre, a partir d'ara, la Conselleria podrà remetre-hi tots els nanos que vulguin escola en castellà i estalviar-se conflictes en altres centres. Vulgues no vulgues, haurà identificat públicament centres on es pot estudiar (molt) en castellà.
Vist com estan les coses, no sé si la Generalitat té altres opcions que aquesta. En tot cas, però, aquest canvi d'estratègia hauria de tenir un correlat immediat en una altra dimensió. Fins ara, pràcticament tots els alumnes d'ESO de Catalunya obtenen el nivell C de català (veg. aquesta Ordre). Aquest reconeixement és un altre dels elements del decorat virtual en què es mou l'educació a Catalunya, perquè encara que el model de conjunció ha fet molta feina, és obvi que no tots els alumnes catalans
obtenen de debò aquest nivell. Aquest reconeixement, a més, és un greuge comparatiu amb els alumnes adults que s'han d'escarrassar per obtenir un títol que als jovenets els regalen. Doncs bé, posats a reconèixer la realitat, com que aquest centre ja no pot garantir l'adquisició del català entre els alumnes afectats, fóra bo que la Generalitat suspengués de forma cautelar el reconeixement del nivell C per a l'aula implicada. Seria una altra manera d'anar acostant la normativa a la realitat.
PS
Un testimoni directe d'aquesta escola em diu "això del 50% en castellà dels corazonistas és una trola. Quan jo hi vaig anar [fa menys d'una dècada], vaig fer com a mínim un 60% de classes en castellà..." Més al meu favor.
Tinc la sensació que aquesta mesura confirma un canvi en la política del Departament d'Educació que ja va començar a intuir-se quan la consellera Irene Rigau va afirmar públicament que prop del 13% dels centres de Catalunya imparteixen matèries en castellà. M'explico: fins fa ben poc, els polítics catalanistes i espanyolistes estaven d'acord a jugar un joc força absurd consistent a fer veure que a Catalunya només hi havia ensenyament en català. Als catalanistes el joc els servia per dir que ells havien fet la seva feina i havien normalitzat l'escola; als espanyolistes el joc els servia per presentar-se com a víctimes i captar vots nacionalistes. El joc tenia el petit problema que no s'adeia amb la realitat, però això era el de menys, perquè tant els uns com els altres en treien rèdit electoral. Mentrestant, a les aules hi havia força més diversitat, sobretot a secundària i mòduls formatius, per no parlar dels cursos d'adults. Si be el català és la llengua vehicular predominant, sobretot a primària, hi ha un bon nombre de centres que usen el castellà en algunes assignatures, d'altres que (també) usen l'anglès, d'altres que en fan un ús similar al català, fins i tot n'hi ha on el català és llengua vehicular minoritària o residual (si no us ho creieu, aquí en teniu dos exemples). Hi ha casos fins i tot surrealistes: l'escola s'anuncia dient que fa bona part de la docència en anglès, però després resulta que la docència presumptament en anglès es fa en castellà perquè "els nens no en saben prou". El model escolar català, per tant, és molt més divers del que han sostingut els nostres polítics, però no sabem ben bé com és perquè el joc de les aparences ens ha impedit fins ara conèixer-lo amb precisió.
Les mesures de la Conselleria esmentades semblen indicar que, en certa manera, les autoritats catalanes estan apostant per rebaixar la tensió lingüística en el món educatiu reconeixent públicament el que és vox populi a Catalunya: el català mai no hi ha estat la llengua vehicular exclusiva. De fet, un cop d'ull a la pàgina web de l'escola concernida ja permet constatar que, si més no en el món virtual, la llengua del centre és el castellà i el català hi té una presència molt, però molt secundària. M'hi jugo un pèsol que la Conselleria ha optat per acceptar que no pot forçar l'escola a fer veure que segueix un comportament lingüístic que, de fet, no segueix. I avall que fa baixada. De passada, acceptant aquesta realitat, la Generalitat es dota d'una arma en el combat judicial que té plantejat al món escolar: reconeixent aquest centre, a partir d'ara, la Conselleria podrà remetre-hi tots els nanos que vulguin escola en castellà i estalviar-se conflictes en altres centres. Vulgues no vulgues, haurà identificat públicament centres on es pot estudiar (molt) en castellà.
Vist com estan les coses, no sé si la Generalitat té altres opcions que aquesta. En tot cas, però, aquest canvi d'estratègia hauria de tenir un correlat immediat en una altra dimensió. Fins ara, pràcticament tots els alumnes d'ESO de Catalunya obtenen el nivell C de català (veg. aquesta Ordre). Aquest reconeixement és un altre dels elements del decorat virtual en què es mou l'educació a Catalunya, perquè encara que el model de conjunció ha fet molta feina, és obvi que no tots els alumnes catalans
obtenen de debò aquest nivell. Aquest reconeixement, a més, és un greuge comparatiu amb els alumnes adults que s'han d'escarrassar per obtenir un títol que als jovenets els regalen. Doncs bé, posats a reconèixer la realitat, com que aquest centre ja no pot garantir l'adquisició del català entre els alumnes afectats, fóra bo que la Generalitat suspengués de forma cautelar el reconeixement del nivell C per a l'aula implicada. Seria una altra manera d'anar acostant la normativa a la realitat.
PS
Un testimoni directe d'aquesta escola em diu "això del 50% en castellà dels corazonistas és una trola. Quan jo hi vaig anar [fa menys d'una dècada], vaig fer com a mínim un 60% de classes en castellà..." Més al meu favor.
dimarts, 25 de març del 2014
Crimea, Ucraïna i l'holocaust ucraïnes
La crisi de Crimea ha fet que aquests dies els mitjans ens recordessin que Ucraïna es troba fortament dividida entre una zona occidental més europea i una zona oriental i meridional més russòfona i orientada cap a Rússia, tal com mostren els mapes d'aquest article. El mapa de les eleccions de 2010 mostrava clarament aquesta divisió. Ahir mateix, l'amic Miquel Cabal i Guarro ens explicava en una xerrada al CUSC alguns dels avatars de les llengües a Ucraïna, un territori històricament de frontera on els xocs entre imperis i les desplaçaments de població han estat la norma més que l'excepció al llarg de la història.
El que no he vist tan recordat és que les relacions entre Rússia i Ucraïna estan enverinades entre altres coses pel record del holodomor, el genocidi instigat per Stalin que va conduir milions d'ucraïnesos morir de fam. Per a molts ucraïnesos, les fams van ser produïdes deliberadament per tal d'afeblir la nació ucraïnesa. El cert és que ara aquestes regions tenen uns percentatges de russòfons molt i molt considerables, i una part d'aquesta població sembla haver-hi arribat després del genocidi. L'amic Cabal em fa arribar dos mapes que mostren la severitat d'aquest episodi
El que no he vist tan recordat és que les relacions entre Rússia i Ucraïna estan enverinades entre altres coses pel record del holodomor, el genocidi instigat per Stalin que va conduir milions d'ucraïnesos morir de fam. Per a molts ucraïnesos, les fams van ser produïdes deliberadament per tal d'afeblir la nació ucraïnesa. El cert és que ara aquestes regions tenen uns percentatges de russòfons molt i molt considerables, i una part d'aquesta població sembla haver-hi arribat després del genocidi. L'amic Cabal em fa arribar dos mapes que mostren la severitat d'aquest episodi
dilluns, 3 de març del 2014
Un dels pares de la lingüística i la polèmica sobre la definició del valencià
Ara fa uns quants dies que un dictamen certament singular, el Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat Valenciana, a banda de confondre el significat de propi i exclusiu (llengua pròpia = llengua exclusiva) concloïa coses tan surrealistes com que el valencià es podia fer equivaldre al català només en l'àmbit acadèmica però no pas en un diccionari normatiu, o que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua té per objecte encarregar-se de l'entitat del valencià però no té competències per definir què és això del valencià (i què deu ser, doncs, ocupar-se de l'entitat de la llengua?).
Per sostenir els seus malabarismes intel·lectuals, els esforçats treballadors de la màxima institució valenciana feien referència a l'Estatut de la Comunitat Valenciana, que, pel que fa a llengua, diu:
Sembla que en la mentalitat d'alguns, l'ús del terme idioma valencià implica manifestar alguna mena d'independència essencials dels parlars romànics del sud de la Sènia respecte de qualsevol altra llengua del món. Resulta, però, que això no és ben bé així, i una conferència de l'amic Joaquim Viaplana m'ha permès recordar que, de fet, el terme idioma s'ha usat històricament -ja des dels seus orígens grecs- com a antecedent del terme varietat lingüística, sense implicar necessàriament l'existència de dues llengües diferents. Aquest és justament el sentit en què l'usava, ni més ni menys, que Ferdinand de Saussure, un dels pares de la lingüística moderna, en la seva obra fundacional Cours de linguistique générale. de Saussure diferenciava entre la llengua, un sistema abstracte, i els idiomes, manera en què aquests sistemes es concretaven terriorialment. En les seves paraules:
(...) de Saussure (1916, 261)
(de Saussure 1916, 264)
Anglès (font: Free Dictionary)
idiom
(...)
Posats a aportar arguments a la causa de la racionalitat científica, doncs, em sembla fàcil d'adduir que, fins i tot acceptant que l'Estatut fos la darrera eina per definir la natura del valencià -que ja és acceptar molt-, com que el legislador valencià va parlar de llengua pròpia -i no pas privativa o exclusiva- i d'idioma, és a dir de varietat lingüística, no hi ha ni una sola coma en la definició de l'AVL que contradigui la literalitat de l'Estatut. En altres paraules, que com ja s'ha dit en dotzenes de sentències de totes les instàncies, el terme valencià és la denominació de la llengua compartida que els acadèmics denominen preferentment català.
Nota
Uso la següent edició del Cours:
Per sostenir els seus malabarismes intel·lectuals, els esforçats treballadors de la màxima institució valenciana feien referència a l'Estatut de la Comunitat Valenciana, que, pel que fa a llengua, diu:
Article sext
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que
ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéi-
xer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
Sembla que en la mentalitat d'alguns, l'ús del terme idioma valencià implica manifestar alguna mena d'independència essencials dels parlars romànics del sud de la Sènia respecte de qualsevol altra llengua del món. Resulta, però, que això no és ben bé així, i una conferència de l'amic Joaquim Viaplana m'ha permès recordar que, de fet, el terme idioma s'ha usat històricament -ja des dels seus orígens grecs- com a antecedent del terme varietat lingüística, sense implicar necessàriament l'existència de dues llengües diferents. Aquest és justament el sentit en què l'usava, ni més ni menys, que Ferdinand de Saussure, un dels pares de la lingüística moderna, en la seva obra fundacional Cours de linguistique générale. de Saussure diferenciava entre la llengua, un sistema abstracte, i els idiomes, manera en què aquests sistemes es concretaven terriorialment. En les seves paraules:
(...) de Saussure (1916, 261)
(de Saussure 1916, 264)
No és estrany que de Saussure fes aquesta distinció, perquè es basa en una tradició que es troba en totes les llengües properes i que arrenca del mateix grec clàssic. De fet, encara avui, en grec el terme idioma s'aplica precisament a varietats amb personalitat pròpia que no són una llengua independent, com el dialecte pòntic. En tot cas, aquesta concepció d'idioma es troba en un bon nombre de llengües, com mostren les definicions que us ofereixo:
castellà (font: Diccionario de la Real Academia Española)
idioma.
2. m. Modo particular de hablar de algunos o en algunas ocasiones. En idioma de la corte. En idioma de palacio.
Anglès (font: Free Dictionary)
idiom
(...)
Portuguès (font: Priberam Dicionário)
i·di·o·ma |ô|
(latim idioma, -atis, do grego idioma, -atos, peculiaridade, propriedade específica)
(latim idioma, -atis, do grego idioma, -atos, peculiaridade, propriedade específica)
substantivo masculino
1. Linguagem de
uma nação, região ou arte, considerada nos seus caracteres especiais.
2. Língua; dialecto.
3. [Figurado] Estilo
de escrita, discurso ou expressão característico de algo ou alguém.
Nota
Uso la següent edició del Cours:
De
Saussure, F. (1967 [1916]). Cours de linguistique générale.
Édition critique préparée par Tullio de Mauro. Paris: Payot & Rivages.
Recuperat de
http://www.fichier-pdf.fr/2012/12/16/saussure-ferdinand-cours-de-linguistique-generale/saussure-ferdinand-cours-de-linguistique-generale.pdf
Subscriure's a:
Missatges (Atom)