Un dels temes candents en el terreny de la política lingüística internacional és el de l'anglicització de les universitats. Immerses en un procés d'internacionalització i cada vegada més necessitades de recursos, les universitats de molts països estan desenvolupant estratègies de política lingüística que fan més i més lloc a l'anglès, esdevinguda llengua franca acadèmica.
La revista European Journal of Language Policy va dedicar el volum 10, número 1, a aquest tema. Hi trobareu, entre d'altres, l'article The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience, dedicat a analitzar les estratègies discursives que adopten algunes universitats catalanes a l'hora de presentar-se com a universitats internacionals sense amagar (del tot) la seva realitat trilingüe, elaborat per la Nicole Elliott, jo mateix i Roger Gilabert.
Espero que us interessi.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
dimarts, 27 de novembre del 2018
divendres, 26 de gener del 2018
Sobre les relacions entre els diferents territoris catalanòfons
Enmig de l'eufòria generada pel Procés i del fragor causat per la seva repressió, es fa difícil de sentir veus que parlen de llengua i territori des d'angles diferents. Així, durant la tardor passada va publicar-se el llibre La nova articulació catalana-valenciana-balear, treball coral coordinat per Jordi Manent (llegiu-ne aquí una ressenya publicada a Saó). El volum, en el qual han col·laborat autors de procedència diversa, inclou diferents reflexions i anàlisis (entre les quals, un capítol de qui signa aquest blog) sobre quines haurien de ser les bases per a les relacions entre les diferents societats catalanòfones en àmbits com la política, l'economia, la cultura, la política lingüística, etc. La voluntat dels editors del volum és contribuir a reconsiderar el paradigma fusterianista i, per exemple, algunes de les contribucions són especialment crítiques amb aspectes com la denominació "Països Catalans". Val a dir, però, que el volum no es limita a aquesta qüestió i ofereix materials prou variats per a la reflexió i per a l'acció social, cultural i política en la construcció del que, com a mínim imprescindible, hauria de ser un mercat lingüístico-comunicatiu ben greixat. Espero francament que us interessi.
Etiquetes de comentaris:
català,
llengua,
Països Catalans,
política,
política lingüística
Subscriure's a:
Missatges (Atom)