"del color del cristal con que se mira..."

Quan surt a classe el tema de com s'enfronta la diversitat cultural i religiosa a l'aula sempre recordo que cal partir del marc conceptual, ideològic, en què s'assenta cada societat, per tal d'entendre'n els debats. Aquí no s'hi val a dividir entre presumptes progressistes i presumptes conservadors, ni encara menys a oposar dretes i esquerres. A França, per exemple, el refús als signes religiosos vistosos uneix tot sovint l'extrema dreta filofeixista i l'ortodòxia marxista, per no parlar del populisme de colors diversos. Per què? Perquè entre els valors sobre els quals s'assenta el relat fundacional hi ha la idea que l'égalité -la igualtat- és un valor per ella mateixa. Ja és mala sort, ja, que els revolucionaris del segle XVIII confonguessin igualtat (=homogeneïtat) amb equitat (=tractament igualitari)!

A diferència de França, al Quebec hi predomina una ideologia multicultural que beu de la tradició anglòfona. De fet, segurament el Quebec encara existeix perquè en aquell racó de Nord-Amèrica hi va predominar un plantejament que permetia que les comunitats lingüístiques i religioses tinguessin un cert grau d'autonomia. Si els haguessin manat els Borbons, per posar un exemple, potser no se'n cantaria ni gall ni gallina... Però sembla que ara al Quebec estan debatent una modificació de la carta de drets quebequesa que, entre altres coses, implicarà la impossibilitat de mostrar signes religiosos i treballar a l'administració. És interessant veure com ho enfoca un dels psicòlegs socials de la llengua més interessants del país, el dr. Richard Bourhis, en aquest article. A mi em fa pensar sobretot quan afirma que la prohibició afectarà sobretot un sector especialment feble, el de les dones musulmanes, no pas els homes. En tot cas, que vagi de gust.