“Cultural contact between the colonial and the
indigenous has resulted in a cross-fertilization of languages, yielding a new
alchemy of English in post-colonial contexts which represents a linguistic
hybridity of form and function. Innovations in syntax, discourse, and
pragmatics in post-colonial English contexts make possible an insightful study
of linguistic acts of resistance and transformation: the socio-cultural
practices of the indigenous community invest individual linguistic actions of
English with local values, replacing the colonial representation with a hybrid
representation, which includes multiple norms of literary styles,
sociolinguistic strategies, and linguistic identities. The linguistic resources
used to produce hybridity include: use of native similes and metaphors;
transfer of rhetorical devices from local contexts; translation (‘transcreation’)
of proverbs and idioms; use of culturally dependent speech styles; and
extensive switching and mixing of English with local languages. All of these
local linguistic resources collectively serve the several pragmatic functions
of post-colonial Englishes, such as new articulation of identity, values, power,
and solidarity.” (Bhatt 2010: 534)
Tots els recursos que esmenta són certs, i els exemplifica de manera molt interessant. Però em sembla que, endut per l'emoció, l'autor no copsa la veritable dimensió del que està analitzant, i que no és res més que textos en anglès, això sí, salpebrats de detalls exòtics. Un refrany traduït aquí, una construcció sintàctica lleument divergent per allà, una alternança per referir-se a un concepte hinduista una mica més enllà no fan pas una llengua hídrida, sinó un anglès envernissat. Potser sí que la identitat dels indis que adopten langlès com a llengua professional i fins i tot familiar és híbrida, però, en la mesura que continua essent anglès, comprensible per als anglòfons de la resta del món, la seva llengua no és híbrida: és anglès. I el procés lingüístic que viuen no és pas una "nova alquímia lingüística que representa una hibriditat de forma i funció" sinó, ras i curt, un procés de substitució lingüística vulgar i corrent. I el futur que dibuixa és clar: n'hi ha prou de pensar en el que va esdevenir-se a Hispanoamèrica per recelar d'aquestes celebracions dels "encuentros entre dos mundos".
Font: Rakesh M. Bhatt (2010) Unraveling
Post-Colonial Identity through Language. A: N. Coupland (ed.) The Handbook of Language and Globalization. Chichester, RU: Wiley-Blackwell, 520-539
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada