Avui, en català, el tractament de vós està quasi extingit. Hi han contribuït diversos factors: hi ha la força del vostè, ajudat per la pressió del model castellà, però també el retrocés dels tractament binaris a bona part de llengües europees durant el segle XX com a resposta a les ideologies igualitaristes. Fins on jo sé, les formes de respecte han reculat en neerlandès, en danès, i fins i tot en francès -molt més al Quebec que a Europa, però. Per les meves informacions, el sistema no és estable en cap d'aquestes llengües.
En el meu català, la forma de respecte és vostè, i ha anat quedant reservada per a marcar la diferènci d'edat més que de rang social. Oralment, el vós només hi té una presència anecdòtica: em recordo clarament usant-lo amb un vell pagès de Pau, de nom Ballart, i amb el Dr. Badia i Margarit. I en pocs casos més. Per això em sobta que hi hagi gent que el faci servir amb mi. Sobretot si és gent jove, en entorn metropolità. En teoria no hauria de passar, però de tant en tant passa. Per exemple, de tant en tant em tracta de vós un cambrer de la Valenciana que deu tenir la meva edat. També em tracta de vós un treballador d'una benzinera del carrer Casanova, un home gran. I ahir em va tractar de vós la pediatra que va visitar el meu fill petit a l'Hospital General de Catalunya, una noia d'uns 25-20 anys amb lleuger accent nord-occidental: "Vestiu-lo (...) Porteu-lo (...) Doneu-li Polaramine (...)" Tenint en compte que al box de l'hospital només hi havia tres persones -en Pol, la metgessa i jo- el tractament de vós era inequívoc. Manca de domini? No ho crec, tots sonen nadius. Marca d'edat? Difícilment, atesa l'escassa diferència en els dos primers casos. De tota manera, un tema intrigant, que fa pensar en les etapes finals de desaparició d'un fenomen, quan l'anàlisi quantitativa ja no dóna raó dels perquès i ens cal analitzar cas a cas.
6 comentaris:
Interessant, però em sembla que la metgessa no estava pas fent servir el vós, sinó que s'estava referint a tu i algú més implicat pragmàticament al context de la conversa. És com si digués "feu" (tu i la teva dona...). Em sembla que en realitat fer això és una estratègia per EVITAR l'ús excessivament formal de vostè i per marcar una mica de respecte (com el vós!) però sense que ho sigui ben bé del tot. Jo recordo que quan era petit em vaig adonar que ho feia amb els meus pares. Els meus pares m'obligaven a tractar-los de "vostè" (ara direu, uala!, però sí, al món "rural" se solia fer) i a mi no m'agradava. De mica en mica em vaig adonar que la meva estratègia era parlar als meus pares referint-me sempre a ells dos. Per tant, quan arribava a casa, per exemple, li deia a la meva mare: "Què heu fet?" per evitar "Què ha fet?" però jo no ho feia pas conscientment que feia servir el vós (segurament que no sabia ni que existís i no crec que l'hagués sentit). I la meva mare, evidentment, contestava què havia fet ella i el meu pare, amb la qual cosa havia aconseguit respondre a la pregunta. Voilà. És un cas de gramaticalització in vivo?
:D:D:D:D
"Mus de llimona, fruita, iogur, gelat..." Crec que em sona aquest cambrer que dius ;)
A tu també et tracta de "vós", Natxo?
Mons pares tracten de "vós" a sons pares. I diria que a Tivenys el tractament de "vostè" no l'he sentit mai, però el de "vós" està generalitzat per parlar amb la gent gran. Jo no l'he fet servir mai, ni ma germana tampoc, però si penso en gent de la meua edat estic segura que el fan servir per parlar amb la gent gran del poble. Jo hi uso el "vostè", tot i que m'és incòmode. Fora del poble se'm fa difícil fer servir fórmules de cortesia si no és amb gent molt gran. De fet, durant els primers mesos de CUSC no sabia si parlar-te de vostè o de tu, però és que ets massa amical per tractar-te de tu!! A mons iaios també els parlo de tu.
En canvi, quan vaig anar a Torí tots els estudians parlaven de vostè (Lei) als professors i jo ho percebia com una barrera.
Per cert, si vols un tast de les meues recerques socolingüístiques sobre el manga les aniré penjat al blog! ;p
Aspectes,
És molt difícil, pel context, que impliqués la meva dona en l'acció: una cosa és parlar del que has de fer a casa, i aquí sí que funciona la hipòtesi; però dir "vestiu-lo i porteu-lo" quan només hi ha el pare i el nen és tan marcat! De fet, la meva primera reacció més íntima va ser de desconcert, perquè era tan obvi que només podia vestir-lo jo que insconscientment vaig pensar "a qui més parla?"... fins que vaig reanalitzar el tractament. Per això em va cridar l'atenció. Però potser tens raó quan suggereixes que la causa es troba en el dubte entre el tu i el vostè: sóc metgessa (= dret a tutejar) + més jove (= deure de vostè) + no tant més jove (= indefinició) => cacau, és a dir vós.
Per cert, Natxo, a tu també et parla de vós el cambrer de la Valenciana?
M'agradaria corregir el Natxo, sense malícia: no seria més aviat "xelat de xerds"?
Publica un comentari a l'entrada