S'ha acabat el Sociolinguistic Symposium 17 d'Amsterdam

Dissabte es va cloure el Sociolinguistic Symposium 17, fet a Amsterdam entre el 3 i el 5 d'abril. Sempre és bo de (re)trobar-se amb vells amics, i de fer-ne de nous sobre els temes que ens interessen. De fet, tothom sap que fer xarxa és el més important d'aquests actes - a banda de fer-hi currículum, sobretot en segons quines edats.

Algunes idees després d'assistir-hi molt intensament:

• Els SS són massa anglòfons. La voluntat d'aproximar-los al continent encara no ha reeixit, i al Symposi s'hi senten poques llengües que no siguin la de l'Imperi (en les converses, vull dir; en les comunicacions, diria que cap). Entre els contingents altres que els anglesos i nord-americans hi han destacat -quantitativament, si més no- els canadencs, els irlandesos i els catalans. Hi havia força neerlandesos, però no han aprofitar per mostrar la bona feina que fan.
• Continuem sense resoldre el problema del nombre excessiu de panels i comunicació fets alhora. En aquest cas arribaven a 15! Potser caldria ser més selectiu d'entrada... En canvi, els pòsters quedaven massa allunyats de tothom.
• Les aproximacions qualitatives i etnogràfiques ho han dominat quasi tot. El seu terme de moda és hibridisme, encara que ningú no sàpiga què vol dir exactament. El variacionisme hi ha tingut un cert paper, i fins i tot hi ha actuat Labov. La política lingüística ha estat força tractada. D'altres temes, en canvi, ni gall ni gallina: demolingüística o dret lingüístic, sense anar més lluny.
• Un dels temes insistents ha estat la voluntat d'equiparar, des d'alguns sectors, les llengües autòctones minoritzades amb les dels immigrants. Sens dubte, hi ha espai per a la discussió, però sempre que partim d'una realitat: no es tracta d'un duet sinó d'una terna en què qui talla el bacallà són les estatals.

Total, un Simposi interessant, tot i que massa vast. El proper es prepararà a Southampton.