Per fi he penjat la tesi

Ho havia de fer des de fa una dècada i mitja: penjar la tesi a la xarxa aquí.  Com que va néixer abans que internet es popularitzés, i la vaig defensar a l'estranger, gairebé era una sensepapers...Tard o d'hora entrarà al RACÓ i la TDX, però de moment ja està accessible per a qui vulgui donar-hi un cop d'ull:

Vila i Moreno, F. Xavier (1996) “When Classes Are Over. Language Choice and Language Contact in Bilingual Education in Catalonia.” Proefschrift aangeboden tot het behalen van de graad van Doctor in de Taal- en Letterkunde Thesis, Faculteit der Letteren en Wijsbegeerte, Brussel. (Tesi doctoral, inèdita)

Aquests dies me l'he mirada i hi he trobat un munt de coses interessants, moltes de les quals quasi no van sortir a la llum perquè un altre projecte s'hi va interposar. Per exemple, una anàlisi dels manlleus ocasionals/alternances monolèxiques en català i castellà, o els primers usos de les xarxes socials en sociolingüística catalana... Deu ser amor de pare, però la tesi continua fent patxoca. I ara podrà aprofitar-se'n la generació d'internautes alíbrics que cada vegada guanyen més terreny. Res, que els analògics ens estem rendint als digitals.

Un tigre de PPaper? Els populars contra el català (aquest cop, a la Franja)

Natxo Sorolla suggereix que aquesta entrevista a Vilaweb que el nou govern aragonès no farà tan mal com sembla, entre altres coses perquè les coses ja estan prou malament. Potser sí. De tota manera, el que no farà serà invertir el procés de substitució que potencien totes l'administacions, des de la central fins a les locals, amb comptadíssimes excepcions. Estaria bé que des de la resta del domini poguéssim donar-los un cop de mà. En tot cas, cada vegada que els populars parlin de llibertat, recordem que quan poden, prohibeixen el català a l'administració. En la pràctica, el seu model lingüístic està a tocar del de Serrano Suñer.

El coneixement de castellà als Països Catalans: dades del Ministerio

Ahir es van conèixer els resultats de l'estudi de segon d'ESO de l'Evaluación General de Diagnóstico 2010 del Ministeri d'Educació espanyol. Entre aquestes dades hi ha el coneixement de castellà (comprensió i competència escrita). Els resultats són semblants als d'altres estudis, i mostren com aquesta competència se situa, als tres territoris de llengua catalana, prop de la mitjana espanyola, amb Catalunya normalment per sobre dels altres dos. És interessant de veure que, de totes les comunitats amb més d'una llengua oficial, Galícia, amb un model lingüístic bilingüe que el PP vol importar a casa nostra, sempre queda al capdavall nostre.

l'Instituto de Educación avalua així les capacitats lingüístiques:
"En la Competencia en comunicación lingüística, es capaz de aplicar el conocimiento
adquirido en un texto a un contexto más general; reflexionar sobre las causas de un hecho, la actuación de un personaje, etc. basándose tanto en el propio texto como en su experiencia y conocimientos personales; deducir enseñanzas o consejos/consecuencias de un texto; interpretar un texto a partir de inferencias implícitas; determinar el sentido global de un texto; seleccionar información pertinente señalando su relevancia, y localizar información en el texto equivalente a la que se le demanda." (Instituto de Educación 2011: 55)

Hi ha un munt de dades destacables, però assenyalem-ne dues d'importants:

• Influència de la condició sociocultural i els resultats: ""Los gráficos 4.6 muestran la relación entre el rendimiento y los ISEC [condició sociocultural de la família] de los centros, en cada una de las competencias. El comportamiento es similar en las cuatro competencias. Las diferencias entre centros con igual ISEC son muy notables: llegan a superar los 200 puntos entre centros de similar ISEC. En todos los casos, diferentes resultados entre instituciones escolares de entornos similares solo pueden ser explicados por la influencia de otras variables, por ejemplo la organización y el buen funcionamiento de los centros, que permiten contrarrestar y superar en muchas ocasiones los condicionantes sociales, económicos y culturales de su alumnado y de su entorno. El rendimiento de la mayoría de centros españoles se sitúa en los niveles intermedios." (pàg. 36) Igualment:
• "En la Competencia en comunicación lingüística la diferencia de 47 puntos a favor de los centros privados se reduce a 27 puntos al detraer el efecto del nivel socioeconómico y cultural de las familias de los estudiantes y a 15 puntos cuando se detrae adicionalmente el efecto del nivel socioeconómico y cultural acumulado de las familias de los estudiantes que asisten al centro. La misma tendencia se observa en el resto de las competencias evaluadas." (pàg. 43)
• Validesa externa dels resultats (1): a l'hora d'analitzar els resultats, l'IE fa una operació molt discutible, ja que pondera els resultats de totes les CCAA i les iguala a 1.000 alumnes. És a partir d'aquí que obté el que denomina promedio España.Això vol dir que les comparacions no es fan sobre la població sinó sobre la mitjana de les CCAA, un operació molt discutible tenint en compte que Ceuta i Melilla, que obtenen resultats desastrosos, i Navarra, que treu els millors, pesen igual que Catalunya o Andalusia.
• Validesa externa dels resultats (2): els percentatges d'estrangers estan esbiaixades. A la mostra, els africans no arriben al 2% mentre que a PPCC depassen de molt aquest percentatge. No poden prendre's les dades dels estrangers com a indiatives d'aquest col·lectiu
• 
  

Una recomanació de lectura per a l'estiu

Ja sé que vaig molt tard, però com que veig que en el meu entorn no es coneix garie, m'atreveixo a fer una recomanació de lectura estiuenca, però seriosa. Es tracta de:

Levitt, Steven D. i Stephen Dubner. 2006. Economia freaky. Un economista provocador explica la cara oculta de la realitat. Barcelona: La Campana.

L'Steven D. Levitt és un economista jove i brillant que en comptes d'analitzar la borsa es dedica a estudiar la societat,i ho fa de la millor manera: fent-se preguntes interessants. Això el va portar a escriure, amb el periodista Stephen Dubner, aquesta col·lecció de treballs. De debò que n'hi ha prou de llegir-ne un parell de pàgines per quedar-hi enganxat!

Què analitza? Diverses coses:

• L'efecte de la llei No kid left behind, o com els mestres feien trampes als tests oficials (que n'aprenguin, a la Conselleria...),
• Com els jugadors de sumo es conxorxaven i feien trampes en l'esport nacional del Japó,
• La història de com un individu va enfonsar el Ku Klux Klan servint-se de les eines de la postmodernitat,
• Com funcionen les empreses dedicades a la distribució de droga, quins beneficis fan, com inverteixen,
• Què va fer que als EUA caigués la delinqüència als anys 90, en un exemple de l'efecte papallona,
• Quins són els factors que determinen l'èxit i el fracàs dels nens -capítol per a consol de sociòlegs deterministes i desconsol de pares implicats.
• La relació entre l'entorn social dels pares i els noms dels nens negre. 

Si us agrada entendre la realitat social, no en dubteu: cmpreu-vos-el. Per cert, si el voleu llegir en català no cal que aneu a la biblioteca del  a UB. Només el tenen en anglès i en castellà.

Prohibit comptar en català

La controvertida proposta de Decret pel qual es regula el plurilingüisme a la Comunitat Valenciana i que liquida el sistema de línies conté tot d'elements si més no curiosos. Destaquem-ne només alguns:

1. D'entrada, vulnera l'Estatut, tal com amablement es recorda al preàmbul: "La Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, determina en l’article sèptim que «l’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.». La negreta és meva.
2. Liquida la immersió en valencià, únic mètode que ha demostrat aconseguir fer que els xiquets castellanoparlants aprenguin valencià.
3. Conflictivitza els centres escolars: caldrà votar en quina llengua es fan els primers ensenyaments a cada centre -se suposa que cada any, esclar- però es deixa a lliure albir de la Conselleria de decidir finalment aquesta llengua -imposant la seva tria, suposo, al Claustre...
4. Consagra l'atenció personalitzada de manera sistemàtica per als alumnes que no tinguin la seva llengua familiar reconeguda com a llengua de primers ensenyaments. No hi ha res a dir, llevat del fet que per al PP de Catalunya aquest sistema era abobinable...
5. Es boicoteja a ell mateix: l'objectiu del programa és que l'alumnat esdevingui plurilingüe. Tanmateix, els alumnes tenen dret a respondre en la llengua que els vingui de gust: "Art 3.7. 7. Amb independència de l’idioma en què es curse cada una de les àrees, matèries o mòduls no lingüístics en les distintes ensenyances, l’alumnat tindrà dret a realitzar les proves d’avaluació de caràcter parcial o final en castellà o en valencià, decisió que adoptarà exclusivament el mateix alumne o alumna o els seus representants legals, en el cas de ser menors d’edat." Com es garanteix l'aprenentatge del català o de l'anglès en un context en què l'alumnat no té per què usar aquesta llengua de manera activa?
6. És intervencionista fins al ridícul: obliga a usar el castellà en matemàtiques i el valencià per al medi per exemple. Serà divertit de veure què passa en les escoles on els professors amb capacitació lingüística siguin els de matemàtiques i no pas els de medi...

El decret, en termes generals, és una enganyifa. N'hi ha prou de veure com garanteix el nivell de llengua dels mestres:
"19.12.Qualsevol certificat reconegut per la conselleria competent en matèria d’Educació que acredite el domini de les competències corresponents al nivell B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües en l’idioma corresponent capacitarà el professorat per a impartir un àmbit o àrea, respectivament, en l’Educació Infantil i l’Educació Primària; al seu torn, qualsevol certificat reconegut per la conselleria competent en matèria d’Educació que acredite el domini de les competències corresponents al nivell B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües en l’idioma corresponent capacitarà el professorat per a impartir una matèria o mòdul en l’Educació Secundària i en el Batxillerat."

Aquest nivell s'adquireix, per exemple, fent 4h hores per setmana durant 5 anys en una Escola Oficial d'Idiomes, i no és més que un nivell intermedi, molt lluny de la capacitació necessària per a fer classes. En anglès, per exemple, és el First (veg. equivalències aquí)! De debò volen que parlants de First siguin els models lingüístics dels valencians?

Simposi «La posició de les llengües mitjanes com a eines científiques»

Les seccions de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans us conviden al simposi «La posició de les llengües mitjanes com a eines científiques», que se celebrarà a l’Institut el proper 21 de juny al matí.

Aquesta activitat s’emmarca en la celebració del centenari de la històrica Secció de Ciències i pretén reflexionar, compartir experiències (nacionals i internacionals) i extreure conclusions sobre la convivència de la llengua pròpia i l’anglès, com a “lingua franca”, en l’àmbit científic (vegeu el programa adjunt).

Simposi «La posició de les llengües mitjanes com a eines científiques»

Dia: dimarts 21 de juny

Hora: de 9.30 a 14

Lloc: Institut d’Estudis Catalans (C. Carme, 47, 08001 Barcelona)

Nou llibre sobre política lingüística als Països Catalans en anglès

Democratic Policies for Language Revitalisation: The Case of Catalan (Boix, Strubell, Pradilla, Vernet, Pons, Marí, Vila, Melià, Montoya, Gifreu i Heiderpriem)

Baixar una mostra de la publicació

·         Introducció, E. Boix i M. Strubell

·         La Catalanofonia: una comunitat a la recerca de la normalitat lingüística, M. À. Pradilla-Cardona

·         Els sistemes legals de la llengua català, J. Vernet i E. Pons

·         Les polítiques que regeixen l’ús de les llengües en les relacions entre les autoritats i el públic, I. Marí

·         La llengua en les polítiques educatives, F. X. Vila i Moreno

·         Polítiques de promoció de l’ús del català en la comunicació oral i per millorar les actituds envers la llengua, E. Boix,  J. Melià, B. Montoya

·         Polítiques lingüístiques en els mitjans de comunicació públics i la promoció del català en els mitjans de comunicació privats, en les arts i en les tecnologies de la informació, J. Gifreu

·         Política lingüística al món dels negocis i dels consumidors:  de la ineficàcia a la inexistència, J. Meliá

·         Un panorama de la recerca catalana sobre política lingüística i planificació, E. Heiderpriem-Olazábal

Qui es preocupa pel futur de la seva llengua? Com es pot aturar el deteriorament de la diversitat lingüística arreu del món, o fins i tot com es pot invertir? Poden les comunitats de demografia mitjana lluitar contra les forces d’homogeneïtzació: la subordinació política, la immigració o la globalització? Els territoris de parla catalana demostren que la planificació lingüística democràtica és factible i pot augmentar l’autoestima del grup. Les principals comunitats que parlen català a Espanya (Catalunya, València i Balears) tenen parlaments regionals que han promulgat lleis molt similars; però, utilitzant un enfocament comparatiu, el llibre també posa de relleu notables diferències entre les polítiques regionals. Es concentra en el sistema de regionalització definit amb la Constitució de 1978 a Espanya, dècades després de repressió política. Proporciona la informació històrica i sociolingüística sobre les complexes relacions que els lingüistes i els científics polítics han d’entendre: entre la planificació lingüística i la política, per una banda, i els estereotips, les actituds i la voluntat política, de l’altra. Acadèmics líders han treballat conjuntament per a proporcionar una avaluació crítica d’aquestes polítiques i el seu èxit, omplint un buit en la literatura sobre el tema en anglès.

————

Who cares about the future of their language? How can the decay of linguistic diversity around the world be stopped, or even reversed? Can medium-sized language communities counter homogenizing forces: political subordination, immigration, globalization? The Catalan-speaking territories show that democratic language planning is feasible and can raise group self-esteem. The main Catalan-speaking communities in Spain (Catalonia, Valencia and the Balearic Islands) have regional parliaments that have enacted broadly similar legislation; nevertheless, using a comparative approach, the book also highlights striking differences between regional policies. It concentrates on the regionalised system defined in Spain’s 1978 Constitution following decades of political repression. It provides the historical and sociolinguistic information that linguists and political scientists need to understand complex relationships: between language planning and policy, on one hand, and stereotypes, attitudes and political will, on the other. Leading academics have worked together to provide a critical appraisal of these policies and their success, thus filling a gap in the English-language literature on the subject.

Acknowledgements
Introduction; E.Boix & M.Strubell
La Catalanofonia: A Community in Search of Linguistic Normality; M.A.Pradilla-Cardona
The Legal Systems of the Catalan Language; J.Vernet & E.Pons
Policies Governing the Use of Languages in Relations Between the Authorities and the Public; I.Marí
Language in Education Policies; F.X.Vila i Moreno
Policies Promoting the Use of Catalan in Oral Communications and to Improve Attitudes Towards the Language; E.Boix, J.Melià & B.Montoya
Language Policies in the Public Media and the Promotion of Catalan in the Private Media, Arts and Information Technologies; J.Gifreu
Language Policy in the World of Business and Consumer Affairs: From Non-Existence to Ineffectiveness; J.Melià
An Overview of Catalan Research into Language Policy and Planning; E.Heiderpriem-Olazábal
Index

MIQUEL STRUBELL worked for 19 years in the Catalan government’s language promotion department, before moving to the Universitat Oberta de Catalunya, Spain. He is executive secretary of the Linguamón-UOC Chair in Multilingualism. He has coordinated seven projects funded by the EU.

EMILI BOIX-FUSTER is full professor of Sociolinguistics, Department of Catalan Philology, Universitat de Barcelona, Spain. He regularly teaches Sociolinguistics, Language Planning and Applied Linguistics. He is editor of the academic journal Treballs de Sociolingüística Catalana and a steering committee member of U. Barcelona’s University Centre of Sociolinguistics and Communication (CUSC).

Download sample chapter

Font i adquisició: Palgrave Macmillan