Llegiu
aquest article al diari Ara del 24/06/2013
Més enllà del seu impacte directe a les aules, la llei Wert pot tenir
uns efectes col·laterals insospitats. El primer d'aquests efectes és
invalidar, per la via dels fets, la retòrica lingüística popular més
recent. D'uns anys ençà, els líders espanyolistes havien provat de fer
córrer la idea que el catalanisme persegueix el monolingüisme mentre que
ells, en canvi, defensaven un presumpte "
bilingüismo integrador
". El lector recordarà, sens dubte, les abrandades declaracions
d'alguns dirigents que exigien ensenyament bilingüe per als seus propis
fills, traduïdes en el compromís número 70 amb què el PP de Catalunya va
presentar-se a les eleccions del 2012: "Impulsarem, a les escoles
catalanes, l'ensenyament trilingüe, introduint progressivament l'anglès
com a llengua vehicular conjuntament amb el català i el castellà". La
llei Wert liquida definitivament aquest discurs, perquè promou
l'existència d'escoles en què els infants rebin ensenyament monolingüe
en castellà i separats de la resta, en unes condicions en què
difícilment podran aprendre adequadament català. Adéu-siau
bilingüismo , passi-ho bé
integrador . Aquesta llei palesa la nul·la influència dels encarregats regionals del PP i els seus discurs
bilingüistas . Però tothom sap que a can Rajoy fa temps que van arraconar els líders que simpatitzaven amb les
lenguas regionales
. Ara mateix els que hi remenen les cireres comparteixen una visió
segons la qual els castellans, amos naturals d'Espanya, tenen dret a
viure en la seva llengua a tot arreu sense haver de fer cap mena
d'adaptació a la diversitat del país on s'instal·len. Les bateries de
Wert volen per damunt de tot restablir l'equilibri lingüístic colonial
imposat des del Decret de Nova Planta. Tota la resta, com ara garantir
que els alumnes acabin els estudis amb un domini sòlid de les dues
llengües oficials, no els fa ni fred ni calor. No deu tenir res a veure
amb l'excel·lència acadèmica.
Mentre s'ensorra la retòrica del
bilingüismo integrador ,
el catalanisme mira la realitat de fit a fit i accepta que el model
lingüístic escolar vigent a Catalunya és, en la pràctica, un model
bilingüe, i en comptes d'amagar-ho i plànyer-se'n, decideix treure'n
partit. Caldrà que ho metabolitzi i aprengui a dir-ho alt i fort, però
les coses són com són: el model de conjunció en català és un model que
usa dues llengües com a vehiculars de manera no equivalent i fent-ho com
ho fa assoleix millors resultats en aquest terreny que no pas les
escoles dels territoris manats pel PP. És clar que el model català pot
millorar, per exemple, en expressió oral i escrita. A molts centres del
país moltes vegades s'usa el castellà precisament allà on més caldria el
català, els resultats en llengües estrangeres no són els que voldríem, i
fins i tot podríem aprofitar millor les llengües d'origen. Per això cal
treballar per un model d'escola plurilingüitzadora, que no simplement
plurilingüe. Però mal que pesi als polítics, no és amb quotes marcades
per estrategs de campanya que farem avançar el model educatiu del país,
sinó atenent amb professionalitat, des de la praxi i des de la recerca,
les necessitats concretes de cada centre educatiu i de cada infant i
jove.
Al costat d'aquests viratges ideològics, la llei Wert propicia
altres canvis ara com ara imprevisibles. Per exemple, vist el fracàs
recent de la proposta d'escolaritzar en castellà a les Illes que va
llançar el govern de Bauzá, és possible augurar que les escoles de Wert,
si arriben a néixer, tindran escassa clientela. Però com en el judo,
l'empenta del ministre podria ser útil als territoris més castigats per
les polítiques anticatalanes. Si Espanya creu que ha de garantir els
drets lingüístics dels uns, per què no hauria de fer el mateix amb els
altres? En altres paraules, per què no explorar la via Wert per resoldre
el cas dels milers de famílies a qui neguen l'ensenyament en català al
País Valencià? ¿Seria possible mirar de reproduir a la Franja
l'experiència de la Bressola gràcies al suport estatal, davant la
intolerància de Saragossa?
La llei Wert està dissenyada per posar en dificultats el model
lingüístic escolar català i retornar a dinàmiques sociolingüístiques
d'èpoques molt més fosques. Caldrà saber respondre-hi adequadament. Però
el que no hauria d'aconseguir l'envestida espanyolitzadora és congelar
la política lingüística escolar del país. En l'actual context de crisi
ens cal més que mai saber innovar i explorar alternatives al retrocés a
què ens volen condemnar. Ens hi va, ni més ni menys, el futur del país.
