Igual com a Itàlia o a la Xina, la concepció de dialecte a Almanya és molt diferent de la catalana. D'una banda, la distància entre l'alemany estàndard i aquests dialectes arriba a ser molt gran, fins a la no intercomprensió, i els dialectes entre ells també resulten sovint incomprensibles. D'una altra, aquestes vareitats no han acabat generant mai varietats estàndard ni literàries prou diferents, i en la consciència dels parlants no deixen de ser una forma oral que només es pot representar seriosament mitjançant l'estàndard. El fet que hi hagi literatura dialectal, la Viquièdia o fins i tot obres com Astèrix en diversos dialectes no capgira aquesta situació, només demostra que els alemanys tenen una relació d'afecte especial amb els seus parlars.
La companya de la UB Cristina Illamola em passa un petit estudi demoscòpic del 2008 sobre la vitalitat dels "dialectes" alemanys que podeu consultar aquí. Els qui pugueu llegir en alemany hi trobareu informació ben interessant sobre el manteniment dels dialectes alemanys. Per als que no, mireu-ne les taules, que són força entenedores. Només tres ideees:
- La varietat amb més usuaris (45%) és el bavarès
- Hi ha un percentatge important de gent que diu que li agrada sentir parlar en dialecte a tot arreu, però també força que diu que li desagrada.
- Les varietats de l'Est retrocedeixen més de pressa que les de l'oest. Potser hi té a veure la situació econòmica i les connotacions que associa a cada varietat?
1 comentari:
Alemany... d'Alemanya, esclar. La varietat dialectal d'aquesta llengua va més enllà del motor europeu: també hi ha Àustria i Suïssa. El primer, per exemple, té una diversitat enorme, tenint en compte que és un país tan petit (del segon no en sé gaire). Cosa de muntanyes, d'acord. A vegades costa veure que Alemanya no ho és tot!
Publica un comentari a l'entrada