Sobre el model lingüístic escolar a les Illes Balears

Divendres passat, el govern balear va aprovar el decret d'arraconament del català a les escoles balears (veg. la notícia de Vilaweb). Mentrestant, des de la Universtat de la Illes Balears feien públic un dossier que val la pena  de tenir a mà perquè explica de manera sintètica i clara moltes de les coses que s'han de saber sobre la política lingüística educativa en un país que vol tenir cura del seu patrimoni lingüístic de debò i no només de boqueta.

GROVO: M'ha suplantat la personalitat - phishing

Potser has rebut un o més missatges de GROVO aparentment enviats per mi.  Malauradament, m'han piratejat tots els contactes i els fan servir per enviar publicitat seva. Ara mateix, GROVO està enviat missatges a nom meu des de la seva adreça, missatges que tenen aquest origen:

From: F. Xavier Vila via Grovo <support@grovo.com>

Si has rebut un o més missatges com aquest (a) NO ACCEPTIS LA INVITACIÓ, NO ÉS MEVA! i (b) marca com a correu brossa aquest origen, per tal d’evitar que els missatges et continuïn molestant.

Lamento profundament tots els problemes que t'hagi pogut causar. Només puc dir que aquesta gent estan usant el meu nom sense el meu consentiment i que estic intentant resoldre el problema amb els informàtics de la UB.

Cordialment,

F. Xavier Vila

 ++++++++++

You may have received one or more messages from GROVO which were apparently sent by me. I'M NOT SENDING THE MESSAGES! If you look at the source, it says:

From: F. Xavier Vila via Grovo <support@grovo.com>

In case you have received one or more such messages, (a) DO NOT ACCEPT THE INVITATION, AND (b) identify this source as spam in your email account.

I deeply sorry for all the inconvenients you may have experienced. I can just say that these pepople are using my name without my consent. I'm trying to get this solved in connection with the technicians at the UB.

Regards,
 

F. Xavier Vila

++++++++++++++++

Quizá has recibido uno o más mensajes de GROVO aparentemente escritos por mi. NO SON MÍOS! Fíjate que la fuente es:

From: F. Xavier Vila via Grovo <support@grovo.com>

  

Si has recibido estos mensajes, (a) NO ACEPTES LA INVITACIÓN y (b) marca esta fuente como correo basura (spam).

Lamento profundamente  totdos los inconvenientes que pueda provocarte esta situación. Solo puedo decir que están usando mi nombre si mi permiso y que estoy intentando resolverlo de acuerdo con los técnicos de la universidad de Barcelona.

Cordialmente,

Xavier

El nacionalisme espanyol es prepara per legitimar la suspensió de la democràcia a Catalunya

Un dels principals arguments del nacionalisme hispanocastellà és que els catalans estan manipulats per uns mitjans ideologitzats en mans d'uns polítics pèrfids. Aquest argument és molt perillós, perquè el que pretén és llevar als catalans la qualitat d'éssers humans amb capacitat de discerniment. Per què ho fan? En primer terme, perquè això els evita de fer-se preguntes desagradables del tipus "i si ells també tenen alguna part de raó?". Però em temo que en aquests moments la cosa ja va més enllà. Espanya està en plena campanya i ara fa mans i màniques per tal de justificar el que és injustificable: privar-nos del dret a opinar sobre la nostra vida. El que volen, ras i curt, és ser ells els qui prenguin les decisions per nosaltres, això sí, pel nostre bé. Per això han de convèncer-se que ja no som persones, només titelles, perquè només així se sentiran legitimats en el seu moment per a salvar-nos de nosaltres mateixos.

Avui us ofereixo una mostra de com se'ns està despersonalitzant des d'una televisió pública, en aquest reportatge. Fixeu-vos que enmig de bajanades intel·lectuals s'hi diuen autèntiques mentides, com fa el senyor Amando de Miguel en afirmar que Espanya té "más de mil años juntos" (minut 0:55). Per si us falla la memòria, aquest era el mapa de la Península l'any 1033: 

Font: Cronología de los Reinos de la Península Ibérica Wikipedia

Ja deveu recordar que el Regne de Granada, com el de Navarra, van ser envaïts i annexionat per Castella l'any 1492 i 1512 respectivament...

Mentides com aquestes haurien de fer caure la cara de vergonya a un escolar d'Educació primària, però a Espanya les diu un catedràtic de sociologia i no passa res. Res, a banda de confirmar que cal marxar d'aquest pou d'odi i mentides a corre-cuita abans no esclati.

Lliurament dels premis Sant Jordi 2013 de l'IEC

Ahir al vespre es van lliurar els premis Sant Jordi 2013 que atorga anualment l'IEC. Entre els guardons atorgats hi ha el premis de sociolingüística Modest Reixach, de la Societat Catalana de Sociolingüística a August Rafanell, per l’obra Notícies d’abans d’ahir. Llengua i cultura catalanes al segle XX, i el premi Jaume Camp, atorgat en col·laboració amb Òmnium Cultural del Vallès Oriental, a Francesc Xavier Vila i Moreno, pel treball, Entre la cohesió i el plurilingüisme socials. Algunes lliçons internacionals per a les polítiques lingüístiques educatives catalanes, que intentarem que aparegui publicat ben aviat. A la foto, imatge dels guardonats al pati de l'IEC.

Màsters i postgraus en política lingüística, sociolingüística, gestió del multilingüisme i diversitat lingüística

Vols fer un màster enfocat a la gestió del multilingüisme, la sociolingüística, la política lingüística o temes similars? Aquí tens informació perquè puguis prendre decisions amb coneixement de causa:


D'entrada et convé saber que, a l'Estat espanyol, els màsters es divideixen en màsters "oficials" (= reconeguts i subvencionats pel Ministerio) i màsters "propis" de cada universitat (= reconeguts per la universitat). Els primers permeten enrar en els estudis de doctorat i duena a l'elaboració d'una tesi doctoral, els segons no. Problema: els màsters oficials solen ser molt generalistes, i ara com ara, que jo sàpiga, no hi ha cap màster oficial estrictament sobre política lingüística al nostre país. De fet, n'hi ha poquíssims al món.

Quines opcions tens, doncs, per fer el doctorat en política lingüística?

a) Cursar algun màster oficial que et permeti arribar a una tesi, procurant triar-ne algun que tingui assignatures que et puguin interessar. Per exemple, el Màster d'Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes de la UAB-UB té un mòdul de variació social i funcional i un altre d'aplicacions de la lingüística. La teva tria de màster oficial dependrà de la teva formació.

b) Cursar un postgrau en política lingüística i demanar que te'n reconeguin els crèdits en un màster oficial. Per exemple, si curses el Postgrau de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB, pots demanar que et reconeguin els crèdits d'aquest postgrau en el marc del màster d'Estudis Avançats de la UB-UAB. Això sí, la legislació només permet reconèixer fins a 6 ECTS externs.

c) Fer les maletes i cursar algun màster en un altre país.

 Aquí tens les referències dels cursos que crec que s'impartiran durant el curs 2013-2014:

Màsters oficials: poden conduir al doctorat i la tesi. Hi indico els màsters que d'entrada preveuen alguna assignatura relacionada amb la sociolingüística o la política lingüística i que (crec que) permetrien fer una tesi sobre aquest tema.

• Màster Oficial Interuniversitari d'Estudis Avançats en llengua i literatura catalanes . Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona
• Màster d'Ensenyament d'Espanyol i de Català com a Segones Llengües / Llengües i Moviments de Població. Universitat de Girona
• Màster oficial en assessorament lingüístic i cultura literària: aplicacions al context valencià. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana: - Universitats d’Alacant i València (semipresencial)
• Màster de Formació de Professorat de Català per a Persones Adultes. Universitats de Barcelona i de Vic
• Màster Oficial de Lingüística aplicada i adquisició de llengües en contextos multilingües. Universitat de Barcelona [en anglès]

Màsters propis: no condueixen a doctorat però els crèdits poden ser reconeguts per màsters oficials (consulteu-ho per a cada cas)

• Màster en Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis editorials . Universitat de Barcelona
• Màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic . Universitat Autònoma de Barcelona

Postgraus propis: no condueixen a doctorat però els crèdits poden ser reconeguts per màsters oficials (consulteu-ho per a cada cas)

• Postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (presencial, inclòs dins del Màster en Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis editorials). Universitat de Barcelona.
• Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural (a distància) Universitat Oberta de Catalunya.

Fora del país, jo conec aquestes possibilitats:

• Máster Universitario en Politica lingüistica y Planificación de la Lengua Gallega, Universidade de Santiago de Compostela
• Máster Universitario en Políticas Lingüísticas y Planificación, Universidad del País Vasco
• Language policy and Planning (MA/Dip/Cert), Pyfsgol Bangor University
• M.Litt. Language Policy and Planning, University of Aberdeen
• Multilingualism Master program, University Campus Fryslân
• MA in Sociolinguistics and Multilingualism, Vytautas Magnus University (Kaunas, Lithuania), Johannes-Gutenberg University (Mainz, Germany), Stockholm University (Sweden), and the University of Tartu (Estonia) 
• Curso de Experto en Gestión de lenguas, Universidad de Mondragón

De quan de prohibir el català se'n diu "bilingüismo"

De mica en mica van sortint informacions sobre qui i per què ataca el sistema de conjunció lingüística, i es van posant les cartes damunt de la taula. Aquí, per exemple, El País entrevista un dels pares que ha instigat la darrera demanda, i el que diu és fascinant.
Sintetitzant molt, aquest senyor no es va queixar perquè li prohibissin parlar en castellà, no. Aquest senyor vingut de l'Argentina va pretendre que els representants de l'escola parlessin en castellà en comptes de fer-ho en català perquè si no ell o uns altres pares no podrien seguir. És a dir, va pretendre prohibir que es parlés en català en una reunió d'una escola de Catalunya perquè ell, vingut de fora, potser no ho entendria. "Bilingüismo" en estat pur: o m'ho fa en la meva llengua o vas a tribunals. I resulta que els tribunals espanyols els donen la raó...

Això és el que el PP i C's en diuen "bilingüisme integrador": els ciutadans de primera classe poden parlar en la seva llengua, els ciutadans de segona classe. Com a les colònies.

Anar minant el model lingüístic escolar

El nou torpede contra la línia de flotació del model lingüístic escolar que representa la darrera interlocutòria del TSJC (descripció a l'Ara o a Vilaweb, El País, ) es objecte d'interpretacions diferents  (veg. a l'Ara: Sánchez-Camacho, Jou, etc.). En tot cas, queden clares dues coses. La primera, que el sistema educatiu català està judicialitzat i aquest conflicte és de difícil reconducció, perquè les posicions són irreconciliables. La segona, que el TSJC, igual com va fer el TC, està jugant a fer de legislador, perquè intenta reescriure les lleis del Parlament d'acord amb un parer més que discutible. I això no és un sistema democràtic amb separació de poders. Al capdavall, als jutges no els hem pas votat.