Canviant els participants en l'esdeveniment, això és, ni més ni menys, el que acaba de dir l'economista i príncep d'Astúries Juan Velarde: fent seves en aquesta entrevista
les paraules d'Azaña que "España tiene que periódicamente bombardear a Cataluña" he he he... Ho diu, i profereix unes rialletes de clara complicitat que esgarrfen per tota la càrrega de banalització del terror que comporten. Parla d'assassinar, i riu. I diu
que no sap si caldrà tornar-ho a fer. Potser caldrà que "España" -òbviament "ells"- assassini
ciutadans catalans indefensos per obligar-los a complir la seva
voluntat. Perquè a Catalunya "le conviene"
fer el que Espanya decideixi. Només perquè ells sí que saben el que ens convé...
Em fascina que una nació raonablement culta com Espanya hagi creat un clima en què es parli entre rialletes d'assassinar conciutadans per motius polítics, i no passi res. Res de res. No sortiran intel·lectuals espanyols a criticar-lo, perquè total, això de bombardejar catalans no és igual que bombardejar sirians. No li retiraran el Premi per incitació a l'odi, perquè total, els pals
contra Catalunya no cotitzen en el mercat de la compassió espanyola. A aquest individu no li aplicaran pas la legislació vigent sobre apologia del terrorisme, perquè a Espanya, matar persones indefenses no és terrorisme (no deu ser ni delicte), si es fa pel seu bé (espanyol).
Cada vegada que sento aquests comentaris recordo l'escena final de Cabaret en què els protagonistes estan en un bar i comencen a alçar-se feixistes cantant el Deutschland über alles amenaçadorament. Potser que, en comptes de cercar feixistes a Catalunya, els espanyols comencin a mirar a casa seva. Perquè com a Grècia, em sembla que han banalitzat tant el terror nazi que ja no reconeixen el feixisme quan el tenen assegut al menjador de casa.
PS
Em demano què faria l'Alicia Sánchez Camacho si Espanya bombardeja mai Catalunya. Si els "seus" tornen a matar dones, nens, avis, homes indefensos. I en Rivera o en Cañas?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada