Les polèmiques entorn del procés d'independència de Catalunya donen per a moltes anàlisis del discurs, però hi ha coses que no deixen de sorprendre'm. Una de les que més m'encurioseix és la insistència de l'unionisme que si Catalunya s'emancipa d'Espanya, "quedarà fora de la Unió Europea". Ho diu, per exemple, Joaquín Almunia, aquí. Per què em sorprèn? Vejam, fins on jo sé, la Unió Europea no és un accident natural ni meteorològic, sinó un conjunt de tractats redactats i signats per éssers humans amb noms i cognoms, la qual cosa vol dir que Catalunya no "quedaria fora" sinó que seria "ubicada fora" per algú: vaja, que gent concreta la'n faria fora. L'únic que cal perquè Catalunya sigui dins de la Unió és voluntat política. Ja complim tots els criteris necessaris: amb voluntat, només cal asseure's i ajustar detalls tècnics. No crec que calguin ni dies. Que ho demanin als alemanys de l'Est, si els van tenir gaire temps a la cua...
La qüestió, però, es que cal voluntat. I aquí és on hi el joc de mans. Cada vegada que se'ns diu "quedareu fora", el que ens diuen és "NOSALTRES no us hi deixarem entrar". Per quin motiu? Per què Espanya voldria perjudicar els catalans? Només n'hi ha un: per odi. Odi profund, odi visceral, odi que emana de les entranyes de l'oligarquia estatal i enverina tota la nació espanyola. Odi que ens vol fer mal a nosaltres, però que els fa encara més mal a ells, que s'hi rabegen i se n'emmetzinen... Quina diferència amb Cameron, que diu que apadrinarà una Escòcia independent a entrar a la Unió!
Però bé, siguem seriosos. La UE es va crear per a uns objectius determinats: aplegar tots els europeus i superar els vells odis que ens havien dut a diverses guerres. Aquesta és la seva veritable i profunda voluntat. Sense això, la UE no té ànima, no té projecte, no té futur. I de fet, la Unió ha assegut a la mateixa taula els francesos, polonesos, txecs, hongaresos, romanesos, grecs, búlgars, alemanys, i tants altres pbles que s'han entrematat durant el darrer segle de la manera més atroç. El repte de la independència catalana per a la UE és important. Si la UE sucumbeix a la crida de l'odi d'Espanya, se suïcidarà. Si refusa Catalunya només per servir d'instrument de venjança castellana, trairà la seva principal raó de ser. Jo, personalment, dubto molt que passi.
Mentrestant, cal aprendre a traduir el burocratès: cada vegada que sentim algú advertint-nos que "quedarem fora" de la UE, entenguem que ens diu "fare el possible perquè no hi entreu". I francament, voleu tenir per compatriotes algú que us odia fins aquest punt?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada