Sobre els dialectes alemanys

Ara que en Guardiola es passeja per Baviera parlant un alemany més que decent,  he vist algun esment entorn de la diversitat lingüística germànica que val la pena d'aclarir.

Igual com a Itàlia o a la Xina, la concepció de dialecte a Almanya és molt diferent de la catalana. D'una banda, la distància entre l'alemany estàndard i aquests dialectes arriba a ser molt gran, fins a la no intercomprensió, i els dialectes entre ells també resulten sovint incomprensibles. D'una altra, aquestes vareitats no han acabat generant mai varietats estàndard ni literàries prou diferents, i en la consciència dels parlants  no deixen de ser una forma oral que només es pot representar seriosament mitjançant l'estàndard. El fet que hi hagi literatura dialectal, la Viquièdia o fins i tot obres com Astèrix en diversos dialectes no capgira aquesta situació, només demostra que els alemanys tenen una relació d'afecte especial amb els seus parlars.

La companya de la UB Cristina Illamola em passa un petit estudi demoscòpic del 2008 sobre la vitalitat dels "dialectes" alemanys que podeu consultar aquí. Els qui pugueu llegir en alemany hi trobareu informació ben interessant sobre el manteniment dels dialectes alemanys. Per als que no, mireu-ne les taules, que són força entenedores. Només tres ideees:

1. La varietat amb més usuaris (45%) és el bavarès
2. Hi ha un percentatge important de gent que diu que li agrada sentir parlar en dialecte a tot arreu, però també força que diu que li desagrada.
3. Les varietats de l'Est retrocedeixen més de pressa que les de l'oest. Potser hi té a veure la situació econòmica i les connotacions que associa a cada varietat?

Ja està disponible en català el volum de síntesi del Projecte Language Rich Europe

Finalment, ja està disponible el volum Language Rich Europe. Tendències de le spolítiques lingüístiques relatives al multilingüisme a Europa, editat per Guus Extra i Kutlay Yagmur. Al llibre hi trobareu el resultat d'un estudi comparatiu de les polítiques de suport al multilingüisme a bona part dels països d'Europa, des de l'educació infantil fins al món empresarial. Una feinada, us ho ben asseguro! Val a dir que gràcies a l'interès de l'organització, el llibre dedica un capítol a Catalunya.

Podeu descarregar-vos-el en format aquí o recollir-ne un exemplar (mentre n'hi hagi) al CUSC o al British Council. Si voleu, podeu accedir al volum en moltes altres llengües europees aquí.

Wert contra el bilingüisme - Article al diari Ara

Llegiu aquest article al diari Ara del 24/06/2013

Més enllà del seu impacte directe a les aules, la llei Wert pot tenir uns efectes col·laterals insospitats. El primer d'aquests efectes és invalidar, per la via dels fets, la retòrica lingüística popular més recent. D'uns anys ençà, els líders espanyolistes havien provat de fer córrer la idea que el catalanisme persegueix el monolingüisme mentre que ells, en canvi, defensaven un presumpte " bilingüismo integrador ". El lector recordarà, sens dubte, les abrandades declaracions d'alguns dirigents que exigien ensenyament bilingüe per als seus propis fills, traduïdes en el compromís número 70 amb què el PP de Catalunya va presentar-se a les eleccions del 2012: "Impulsarem, a les escoles catalanes, l'ensenyament trilingüe, introduint progressivament l'anglès com a llengua vehicular conjuntament amb el català i el castellà". La llei Wert liquida definitivament aquest discurs, perquè promou l'existència d'escoles en què els infants rebin ensenyament monolingüe en castellà i separats de la resta, en unes condicions en què difícilment podran aprendre adequadament català. Adéu-siau bilingüismo , passi-ho bé integrador . Aquesta llei palesa la nul·la influència dels encarregats regionals del PP i els seus discurs bilingüistas . Però tothom sap que a can Rajoy fa temps que van arraconar els líders que simpatitzaven amb les lenguas regionales . Ara mateix els que hi remenen les cireres comparteixen una visió segons la qual els castellans, amos naturals d'Espanya, tenen dret a viure en la seva llengua a tot arreu sense haver de fer cap mena d'adaptació a la diversitat del país on s'instal·len. Les bateries de Wert volen per damunt de tot restablir l'equilibri lingüístic colonial imposat des del Decret de Nova Planta. Tota la resta, com ara garantir que els alumnes acabin els estudis amb un domini sòlid de les dues llengües oficials, no els fa ni fred ni calor. No deu tenir res a veure amb l'excel·lència acadèmica.
Mentre s'ensorra la retòrica del bilingüismo integrador , el catalanisme mira la realitat de fit a fit i accepta que el model lingüístic escolar vigent a Catalunya és, en la pràctica, un model bilingüe, i en comptes d'amagar-ho i plànyer-se'n, decideix treure'n partit. Caldrà que ho metabolitzi i aprengui a dir-ho alt i fort, però les coses són com són: el model de conjunció en català és un model que usa dues llengües com a vehiculars de manera no equivalent i fent-ho com ho fa assoleix millors resultats en aquest terreny que no pas les escoles dels territoris manats pel PP. És clar que el model català pot millorar, per exemple, en expressió oral i escrita. A molts centres del país moltes vegades s'usa el castellà precisament allà on més caldria el català, els resultats en llengües estrangeres no són els que voldríem, i fins i tot podríem aprofitar millor les llengües d'origen. Per això cal treballar per un model d'escola plurilingüitzadora, que no simplement plurilingüe. Però mal que pesi als polítics, no és amb quotes marcades per estrategs de campanya que farem avançar el model educatiu del país, sinó atenent amb professionalitat, des de la praxi i des de la recerca, les necessitats concretes de cada centre educatiu i de cada infant i jove.
Al costat d'aquests viratges ideològics, la llei Wert propicia altres canvis ara com ara imprevisibles. Per exemple, vist el fracàs recent de la proposta d'escolaritzar en castellà a les Illes que va llançar el govern de Bauzá, és possible augurar que les escoles de Wert, si arriben a néixer, tindran escassa clientela. Però com en el judo, l'empenta del ministre podria ser útil als territoris més castigats per les polítiques anticatalanes. Si Espanya creu que ha de garantir els drets lingüístics dels uns, per què no hauria de fer el mateix amb els altres? En altres paraules, per què no explorar la via Wert per resoldre el cas dels milers de famílies a qui neguen l'ensenyament en català al País Valencià? ¿Seria possible mirar de reproduir a la Franja l'experiència de la Bressola gràcies al suport estatal, davant la intolerància de Saragossa?
La llei Wert està dissenyada per posar en dificultats el model lingüístic escolar català i retornar a dinàmiques sociolingüístiques d'èpoques molt més fosques. Caldrà saber respondre-hi adequadament. Però el que no hauria d'aconseguir l'envestida espanyolitzadora és congelar la política lingüística escolar del país. En l'actual context de crisi ens cal més que mai saber innovar i explorar alternatives al retrocés a què ens volen condemnar. Ens hi va, ni més ni menys, el futur del país.

El blog del seminari del CUSC

Hem tornat a posar en marxa el blog del seminari del CUSC. Hi trobareu els resums de les activitats de seminari que anem fent els diferents grups del centre.

Màster d'Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials 2013-14

S'acaba d'obrir el període d'inscripció per a l'edició del curs 2013-14 del Màster d'Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials. Si hi estàs interessat/-ada, visitant aquesta pàgina en podràs consultar el programa i les condicions.