Les reflexions de Gregorio Peces-Barba sobre els problemes d'Espanya

Trobo molt interessant tot l'afer generat per les declaracions d'un dels pares de la Constitució Espanyola vigent, en el sentit que Catalunya és un problema per a Espanya, i que potser hauria estat millor que el Compte Duc d'Olivares hagués optat per quedar-se Portual en comptes de Catalunya. No perquè digui que els catalans són un problema -al vídeo no es veu, però les cròniques diuen que poc abans un altre ponent -José Pedro Pérez Llorca?- havia recordat aquella dita segons la qual cal bombardejar Barcelona cada quaranta anys, i Peces-Barba diu que no creu que calgui. No va d'això, la cosa: el que diu, pel que fa al problema, és obvi fins per a les pedres, perquè mentre els catalans existeixin, complicaran la vidaa una Espanya que es vol homogènia; els catalans fan nosa en aquest projecte.

El que és interessant, em sembla, són altres coses: una mínima anàlisi del seu discurs mostra, per exemple, fins a quin punt hi ha arrelada en la mentalitat d'aquest jurista -i dels molts que l'acompanyaven, a jutjar per les rialles i aplaudiments- la distinció entre nosaltres els espanyols i ells els catalans. Fixeu-vos també fins a quin punt Peces-Barba s'identifica amb la monarquia imperial: "entonces se tomó una decisión: dejar a los portugueses y quedarnos con los catalanes... yo siempre digo qué hubiera pasado, si nos quedamos con los portugueses y dejamos que se vayan los catalanes, igual nos hubiera ido mejor". Està parlant de la hipòtsei que ells -els espanyols- es quedin, envaeixin i conquereixin uns països o uns altres, no pas de quedar-se amistosament amb unes persones! I a més, la reflexió no és nova: "yo siempre digo..."

Pel que fa a les reaccions, el vídeo es comenta per ell mateix: la majoria de participants semblen enriolats amb uns plantejaments que comparteixen, mentre que uns quants advocats catalans semblen que se'n vagin. Suposo que es devien sentir ferits primer per allò de les bombes, després per la conyeta sobre celebrar derrotes, però en el fons, el que més mal els devia fer més mal era que els rebreguessin per la cara el que tothom sap: que als catalans se'ns van quedar, però tant se val els esforços que facis, mai no seràs un d'ells. Llàstima qu eno practiquin de debò el savi consell que dóna Peces-Barba: "Vamos a dejar que salgan los que se tienen que salir...".

Sobre Gerard Quintana i el terme diglòssia

La polèmica per les declaracions de Gerard Quintana en què usava junts els termes talibà, imposar i català per tal de referir-se a les persones que parlen en català als seus fills per a mi demostra, sobretot, l'hegemonia del discus expanisonista castellà en el nostre espai comunicatiu. Buscant a google talibán+catalán, avui sortien 87.000 resultats; buscant-hi  talibán+castellano, només n'hi havia 32.200- talibán+español en tenia 244.000, però feia referència sobretot ala presència dels soldats espanyols a l'Afganistan o al talibà d'origen espanyol.

A en Quintana li ha passat que de tant relacionar-se -segurament sentint-los o llegint-los- amb gent que usa aquests termes plegats, ha arribat a incorporar-lo al seu repertori i l'ha fet servir en un context òbviament desafortunat, com li feia veure molt encertadament l'Empar Moliner a l'article Nosaltres, els talibans. Estic segur que en Quintana no pensa que parlar català amb els fills i esperar que et responguin en aquesta llengua sigui equiparable a les doctrines que apliquen a l'Afganistan. Però si toques molt la paella, t'acabes tacant, i ell s'hi ha enganxat els dits de la manera més ximple possible.

La polèmica continua, però a mi m'interessa destacar un aspecte marginal d'aquest darrer article, perquè té a veure amb la docènci de la sociolingüística. D'entrada, l'Empar o el seu corrector tenen un lapsus i usen el terme disglòssia, del mateix origen però que, com mostra el Cercaterm, fa referència a un trastorn del llenguatge. Però més enllà d'aquest error, força freqüent, l'Empar confirma amb aquest ús la vigència del terme diglòssia a la catalana en l'imaginari sociolingüístic del país, diferent de com s'usa en anglès o en francès. Igual com em demanaven fa pocs dies els presentadors de TV de l'Hospitalet, aquí els parlants continuen usant el terme diglòssia  per referir-se a la posició d'inferioritat del català respecte del castellà. I és curiós, perquè la situació del català a Catalunya ara és precisament de tot menys diglòssica, si no sotmetem el terme a una redefinició totatl, que francament només embolicaria la troca una mica més.

Sociolingüística de la globalització

Acabo d'acabar de fitxar el llibre Blommaert, Jan. 2010. The sociolinguistics of globalization. Cambridge: Cambrige University Press i us el vull recomanar. Encara que gasta una retòrica empipadora -una mica a la sociologicolofrancofrancesa- crec que servirà per a l'avenç de la sociolingüística. Per què? Perquè ajuda a lligar el macro i el micro amb la seva noció d'escales; perquè introdueix una part de l'arsenal de la sociologia crítica en la sociolingüística -Wallerstein, Appadurai, a més de Foucault i Bourdieu; perquè posa en dubte la noció de llengua i aposta per la idea de recursos.... I sobretot, perquè oposa clarament la sociolingüística territorial amb la de la mobilitat.

No us cregueu pas que m'ha convençut totalment. A mi, per exemple, la noció de llengua em continua semblant imprescindible per tal de poder enendre com, funciona el món sociolingüístic. I a més a més, el veig naïf en la seva concepció de l'Estat (i això que és belga!). Però si jo fos sociòleg i estigués preparant el meu marc teòric, em sembla que no me'l deixaria perdre.

Ressenya de Halong Tiang i de Josep Cru.

Dos informes d'interès sobre el plurilingüisme a Europa

Diria que no els he vist esmentats, però en aquesta entrada del portal de la Unió Llatina es parla d'uns informes prou interessants per a la política lingüística del Vell Continent. Que us aprofitin!

Algunes fonts més...

Aquí teniu dues llistes de distribució dinformació que us poden anar bé:

Informigjorn: http://www.migjorn.cat/

Infozèfir: http://www.infozefir.com/blogs.php

I algunes institucions més lligadesa l'activisme (que no se m'enfadin les grosses com Òmnium!):

Plataforma per la llengua: http://plataforma-llengua.cat/

Escola valenciana: http://www.escolavalenciana.com/web/

Cercle XXI: http://www.cercle21.cat/

Coordinadora d'associacions per la llengua: http://www.cal.cat/

Som escola: http://www.somescola.cat/www/somescola/ca