divendres, 23 de setembre del 2011
Assimilació, integració, multiculturalisme i cosmopolitisme
Aquestes són les quatre grans estratègies que Tariq Modood, de la universitat de Bristol, descriu en aquest treball. Resulta interessant veure que al llarg de l'anàlisi no se li acut parlar de llengua. Tot un repte, perquè algun paper deu jugar la diversitat lingüística en l'estructuració de l'heterogeneïtat etnocultural, no? Sospito que un dels motius pels quals no en parla és que, en realitat, aquestes quatre categories són inadequades per parlar de polítiques lingüístiques. Vet aquí, doncs, un repte per a la sociolingüística: completar, modular o remodelar les categorires que els sociòlegs alingües proposen per organitzar el món.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Caram. Pensava que aquest problema només afectava els sociòlegs catalans, que sovint amaguen la llengua perquè és incòmode. Veig que en altres llocs pateixen el mateix tipus de miopia.
Les llengües són un invent dels nacionalistes
Anònim: si per "nacionalistes" fas referència al moviment nascut del romanticisme, ho sento però senzillament t'equivoques. Per exemple, poc abans de la nostra
era, els oscs, un poble que havia anat adoptant el llatí com a llengua col·loquial a causa de la seva submissió a Roma, van aixecar-se contra aquesta ciutat. Entre les coses que van fer va ser encunyar moneda en osc, en un intent de retornar-se l'orgull de legitimar el seu det a ser undependents. Eren els oscs "nacionalistes"? Senzillament, volien ser lliures de l'esclavatge romà. Tenim esteles mortuòries de soldats de Palmira escrites en arameu... a Britània! Ja sé que algun catecisme pretesament d'esquerres vol fer pensar que les reivindicacions lingüístiques en el fons són un engany de la pèrfida burgesia, però de debò creus que aquesta interpretació s'ajusta mínimamemnt als fets històrics?
Publica un comentari a l'entrada