Que els anglòfons solen tenir problemes per a aprendre llengües fins i tot quan són fora del seu país, és més que un tòpic, una dura realitat. L'anglès, es pensen, és suficient per a anar pel món. O hauria de ser-ho, vaja. Resulta, però, que el seu càlcul no acaba de quadrar amb els fets. Ja ho van descobrir, amb cert estupor, quan van llegir els resultats de l'estudi ELAN: les empreses britàniques perden milions d'euros perquè no estan adaptades a la realitat multilingüe del món. La mandra mental els planteja ara un altre repte: com que per a treballar a la Unió Europea cal saber parlar dues llengües a banda de la pròpia, ara resulta que costa trobar candidats britànics per al funcionariat europeu. Però esclar, posar-se a aprendre llengües resulta cansat, sobretot quan et pensens que ets el melic del món. O sigui que algunes ments preclares han trobat una via d'escapament: i si els requisits lingüístics s'apliquessin a tothom escepte als anglòfons? Això és el que proposa Justin States en un article antològic.
Esperem que cap dels nostres representants a Europa transigeixi amb aquesta pretensió absurda. Precisamentla convergència cap a l'anglès com a llengua comuna hauria d'imposar mesures correctores per a les altres llengües de la Unió. Recirdem que les indústries de la llengua ja són una font immensa d'ingressos per a Gran Bretanya, Irlanda i els Estats Units. només faltaria que, a sobre, poséssim els seus parlants en una posició encara més privilegiada que la que representa tenir la seva llengua primera com a llengua franca a mig món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada