Continuant amb la resposta de l'Helena, el tema de la implantació resulta més complex:
"The question of 'implantation' is more complicated I think. Again, I tried to find any English-language sources which use the term 'implantation' from my laptop files, and so far have only come up with:
* Quirion, Jean, 2003. 'Methodology for the design of a standard research protocol for measuring terminology usage'. Terminology 9:1, 29-49.
* the webpage providing English-language information of the TEIS project in the Basque Country, which gives the title of the project as 'Infomation System of Terminology Implantation'.
(...) However, I do think that 'implantation' is acceptable. Terminology planning is 'implemented' and the success of such planning implies the 'implantation' (usually meaning 'usage') of the terms by the target community. Definitely, 'implantation' is better than 'implementation' when we speak of the 'success' of particular terms. So again, just to make that clear, a terminology policy is successfully 'implemented' ; a planned term is successfully 'implanted'.
I use the term 'implantation' when speaking in English, for e.g., at the SS17 conference, I made reference to studies such as your own as studies on 'implantation'."
En altres paraules: quan les polítiques s'executen (implement), els termes es difonen (disseminate) i finalment estan implantats (implantation) o no en l'ús.
L'Helena suscita encara un altre problema: podem parlar de termes implantats quan no hi ha hagut difusió?
"However, I'm unsure as to the suitability of talking about 'implantation' in the Irish situation. In my opinion, it implies a very structured process from beginning to end in terminology projects, including the defining of a target user group and the implementation of appropriate dissemination strategies. This is why I think 'implantation' is a suitable term for the Quebec, French and Catalan? situation but I don't think that this is how the Irish planning process has functioned in the past (where research on target users is almost non-existent and where dissemination has been very ad hoc). Having said this, I could be thinking too much about it, and at an EAFT seminar on minority langauges and terminology policies last year, a member of the Irish Terminology Committee used the term (in Irish) when referring to shortcomings in the Irish terminology planning process."
El matís és interessant: en català podem parlar de termes arrelats en l'ús, siguin normatius o no. Usaríem implantat també per als manlleus no normatius? Diríem que bueno o encimera estan "molt implantats"? He de confessar que no ho tinc clar. a mi també em fa l'efecte que caldria reservar implantació per al resultat d'una difusió conscient. Però admetré comentaris en sentit contrari, esclar.
dimecres, 23 d’abril del 2008
dilluns, 21 d’abril del 2008
Com traduïm difusió i implantació?
Tot sovint, la traducció de terminologia especialitzada esdevé un maldecap. A mi això em passa, per exemple, amb els termes difusió i implantació, que no acabo de veure com es poden dir en anglès. O sigui que ho he demanat a l'Helena Ní Ghearáin, una col·lega irlandesa que treballa a l'IRCHSS - Goverment of Ireland, Scholar Centre for Applied Language Studies, Department of Languages and Cultural Studies a la University of Limerick. L'Helena es dedica justament aanalitzar la implantació de terminologia en irlandès, i això és el que m'ha contestat:
"Firstly, the 'diffusion' question is easiest to answer. I think the term 'dissemination' is much more appropriate as it implies a deliberate effort on the behalf of somebody or organisation to make target users aware of terms. So for example, I would see 'dissemination' as a step in the terminology planning process and would criticise the lack of 'dissemination' carried out in the Irish case. The media would be a means of 'dissemination'. 'Diffusion' in my opinion implies a more natural process; many things in society are 'diffused', ideas or trends for example. It is still suitable, but I think 'dissemination' is more appropriate. ('Spread' would also have this natural, non-directive connotation and would not be suitable for this reason in my opinion.). (...) A search of my notes showed that 'dissemination' is used in
* Cabré, M. Teresa, 1999. Terminology: Theory, methods and applications. Amsterdam/Phliladelphia: John Benjamins.
* Maurais, Jacques, 1993. 'Terminology and Language Planning'. In: Helmi B. Sonneveld and Kurt L. Loening (eds), Terminology: applications in inter-disciplinary communication. Amsterdam/Phliladelphia: John Benjamins, 111-125.
* Allony Fainberg, Yaffa, 1983. 'Linguistic and sociodemographic factors influencing the acceptance of Hebrew neologisms'. International Journal of the Sociology of Language 41: 9-40.
* Cobarrubias, Juan and Joshua A. Fishman, (ed) 1983. Progress in Language Planning: International Perspectives. Berlin New York Amsterdam: Mouton
So, I would definitely advise you to use 'dissemination' and 'disseminate' in the context of official terminology planning. "
Em sembla que en català difusió té el matís de voluntarietat de l'anglès dissemination. O sigui que ja tenim resolt el primer problema: difusió = dissemination.
Demà la segona resposta. Gràcies, Helena!
"Firstly, the 'diffusion' question is easiest to answer. I think the term 'dissemination' is much more appropriate as it implies a deliberate effort on the behalf of somebody or organisation to make target users aware of terms. So for example, I would see 'dissemination' as a step in the terminology planning process and would criticise the lack of 'dissemination' carried out in the Irish case. The media would be a means of 'dissemination'. 'Diffusion' in my opinion implies a more natural process; many things in society are 'diffused', ideas or trends for example. It is still suitable, but I think 'dissemination' is more appropriate. ('Spread' would also have this natural, non-directive connotation and would not be suitable for this reason in my opinion.). (...) A search of my notes showed that 'dissemination' is used in
* Cabré, M. Teresa, 1999. Terminology: Theory, methods and applications. Amsterdam/Phliladelphia: John Benjamins.
* Maurais, Jacques, 1993. 'Terminology and Language Planning'. In: Helmi B. Sonneveld and Kurt L. Loening (eds), Terminology: applications in inter-disciplinary communication. Amsterdam/Phliladelphia: John Benjamins, 111-125.
* Allony Fainberg, Yaffa, 1983. 'Linguistic and sociodemographic factors influencing the acceptance of Hebrew neologisms'. International Journal of the Sociology of Language 41: 9-40.
* Cobarrubias, Juan and Joshua A. Fishman, (ed) 1983. Progress in Language Planning: International Perspectives. Berlin New York Amsterdam: Mouton
So, I would definitely advise you to use 'dissemination' and 'disseminate' in the context of official terminology planning. "
Em sembla que en català difusió té el matís de voluntarietat de l'anglès dissemination. O sigui que ja tenim resolt el primer problema: difusió = dissemination.
Demà la segona resposta. Gràcies, Helena!
dimecres, 16 d’abril del 2008
Primavera de la llengua
El 24 d'abril se celebrarà, al Campus Mundet, la Primavera de la llengua de la UB. Com sempre, a la festa hi haurà literatura, música, concessió de premis... i una "paella participativa".
dimarts, 15 d’abril del 2008
Sobre les extincions: parlar de vós a Barcelona
Avui, en català, el tractament de vós està quasi extingit. Hi han contribuït diversos factors: hi ha la força del vostè, ajudat per la pressió del model castellà, però també el retrocés dels tractament binaris a bona part de llengües europees durant el segle XX com a resposta a les ideologies igualitaristes. Fins on jo sé, les formes de respecte han reculat en neerlandès, en danès, i fins i tot en francès -molt més al Quebec que a Europa, però. Per les meves informacions, el sistema no és estable en cap d'aquestes llengües.
En el meu català, la forma de respecte és vostè, i ha anat quedant reservada per a marcar la diferènci d'edat més que de rang social. Oralment, el vós només hi té una presència anecdòtica: em recordo clarament usant-lo amb un vell pagès de Pau, de nom Ballart, i amb el Dr. Badia i Margarit. I en pocs casos més. Per això em sobta que hi hagi gent que el faci servir amb mi. Sobretot si és gent jove, en entorn metropolità. En teoria no hauria de passar, però de tant en tant passa. Per exemple, de tant en tant em tracta de vós un cambrer de la Valenciana que deu tenir la meva edat. També em tracta de vós un treballador d'una benzinera del carrer Casanova, un home gran. I ahir em va tractar de vós la pediatra que va visitar el meu fill petit a l'Hospital General de Catalunya, una noia d'uns 25-20 anys amb lleuger accent nord-occidental: "Vestiu-lo (...) Porteu-lo (...) Doneu-li Polaramine (...)" Tenint en compte que al box de l'hospital només hi havia tres persones -en Pol, la metgessa i jo- el tractament de vós era inequívoc. Manca de domini? No ho crec, tots sonen nadius. Marca d'edat? Difícilment, atesa l'escassa diferència en els dos primers casos. De tota manera, un tema intrigant, que fa pensar en les etapes finals de desaparició d'un fenomen, quan l'anàlisi quantitativa ja no dóna raó dels perquès i ens cal analitzar cas a cas.
En el meu català, la forma de respecte és vostè, i ha anat quedant reservada per a marcar la diferènci d'edat més que de rang social. Oralment, el vós només hi té una presència anecdòtica: em recordo clarament usant-lo amb un vell pagès de Pau, de nom Ballart, i amb el Dr. Badia i Margarit. I en pocs casos més. Per això em sobta que hi hagi gent que el faci servir amb mi. Sobretot si és gent jove, en entorn metropolità. En teoria no hauria de passar, però de tant en tant passa. Per exemple, de tant en tant em tracta de vós un cambrer de la Valenciana que deu tenir la meva edat. També em tracta de vós un treballador d'una benzinera del carrer Casanova, un home gran. I ahir em va tractar de vós la pediatra que va visitar el meu fill petit a l'Hospital General de Catalunya, una noia d'uns 25-20 anys amb lleuger accent nord-occidental: "Vestiu-lo (...) Porteu-lo (...) Doneu-li Polaramine (...)" Tenint en compte que al box de l'hospital només hi havia tres persones -en Pol, la metgessa i jo- el tractament de vós era inequívoc. Manca de domini? No ho crec, tots sonen nadius. Marca d'edat? Difícilment, atesa l'escassa diferència en els dos primers casos. De tota manera, un tema intrigant, que fa pensar en les etapes finals de desaparició d'un fenomen, quan l'anàlisi quantitativa ja no dóna raó dels perquès i ens cal analitzar cas a cas.
dimarts, 8 d’abril del 2008
S'ha acabat el Sociolinguistic Symposium 17 d'Amsterdam
Dissabte es va cloure el Sociolinguistic Symposium 17, fet a Amsterdam entre el 3 i el 5 d'abril. Sempre és bo de (re)trobar-se amb vells amics, i de fer-ne de nous sobre els temes que ens interessen. De fet, tothom sap que fer xarxa és el més important d'aquests actes - a banda de fer-hi currículum, sobretot en segons quines edats.
Algunes idees després d'assistir-hi molt intensament:
Algunes idees després d'assistir-hi molt intensament:
- Els SS són massa anglòfons. La voluntat d'aproximar-los al continent encara no ha reeixit, i al Symposi s'hi senten poques llengües que no siguin la de l'Imperi (en les converses, vull dir; en les comunicacions, diria que cap). Entre els contingents altres que els anglesos i nord-americans hi han destacat -quantitativament, si més no- els canadencs, els irlandesos i els catalans. Hi havia força neerlandesos, però no han aprofitar per mostrar la bona feina que fan.
- Continuem sense resoldre el problema del nombre excessiu de panels i comunicació fets alhora. En aquest cas arribaven a 15! Potser caldria ser més selectiu d'entrada... En canvi, els pòsters quedaven massa allunyats de tothom.
- Les aproximacions qualitatives i etnogràfiques ho han dominat quasi tot. El seu terme de moda és hibridisme, encara que ningú no sàpiga què vol dir exactament. El variacionisme hi ha tingut un cert paper, i fins i tot hi ha actuat Labov. La política lingüística ha estat força tractada. D'altres temes, en canvi, ni gall ni gallina: demolingüística o dret lingüístic, sense anar més lluny.
- Un dels temes insistents ha estat la voluntat d'equiparar, des d'alguns sectors, les llengües autòctones minoritzades amb les dels immigrants. Sens dubte, hi ha espai per a la discussió, però sempre que partim d'una realitat: no es tracta d'un duet sinó d'una terna en què qui talla el bacallà són les estatals.
dimarts, 1 d’abril del 2008
S'acaben els temps més lírics
A Holanda hi ha molts cafès, tots en la penombra. En una tarda de diumenge plujosa, asseure-s'hi i llegir un llibre és més que un plaer. Europa són els cafès, diu George Steiner. La seva Europa, suposo, amb camps verds, dies rúfols i pluja que no mulla. Però aquesta Europa s'acaba, i s'encongeix l'espai per a badar.
Fins i tot en el camp de la llengua s'imposa(rà) el model economicista. Acadèmia. Eficiència. Rendiment. Internacionalització. Competitivitat. Impacte. Res no és estrany, res no és dolent, hi estem ficats i ens hi rebolquem a gust, però tot plegat i sense contrapès, com a mínim fa dubtar. O basarda. Aquests dies fan jornades de portes obertes a les universitats holandeses, i arreu hi maen les facultats d'econòmiques. Business. More business. Mani qui mani, manarà el money.
Fins i tot en el camp de la llengua s'imposa(rà) el model economicista. Acadèmia. Eficiència. Rendiment. Internacionalització. Competitivitat. Impacte. Res no és estrany, res no és dolent, hi estem ficats i ens hi rebolquem a gust, però tot plegat i sense contrapès, com a mínim fa dubtar. O basarda. Aquests dies fan jornades de portes obertes a les universitats holandeses, i arreu hi maen les facultats d'econòmiques. Business. More business. Mani qui mani, manarà el money.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)