Intervenció a TV L'Hospitalet

A la tele de l'Hospitalet hi parlat una estona de la situació de la llengua en aquesta entrevista.

I els anglesos volen quedar exempts d'aprendre llengües

Que els anglòfons solen tenir problemes per a aprendre llengües fins i tot quan són fora del seu país, és més que un tòpic, una dura realitat. L'anglès, es pensen, és suficient per a anar pel món. O hauria de ser-ho, vaja. Resulta, però, que el seu càlcul no acaba de quadrar amb els fets. Ja ho van descobrir, amb cert estupor, quan van llegir els resultats de l'estudi ELAN: les empreses britàniques perden milions d'euros perquè no estan adaptades a la realitat multilingüe del món. La mandra mental els planteja ara un altre repte: com que per a treballar a la Unió Europea cal saber parlar dues llengües a banda de la pròpia, ara resulta que costa trobar candidats britànics per al funcionariat europeu. Però esclar, posar-se a aprendre llengües resulta cansat, sobretot quan et pensens que ets el melic del món. O sigui que algunes ments preclares han trobat una via d'escapament: i si els requisits lingüístics s'apliquessin a tothom escepte als anglòfons? Això és el que proposa Justin States en un article antològic.

Esperem que cap dels nostres representants a Europa transigeixi amb aquesta pretensió absurda. Precisamentla convergència cap a l'anglès com a llengua comuna hauria d'imposar mesures correctores per a les altres llengües de la Unió. Recirdem que les indústries de la llengua ja són una font immensa d'ingressos per a Gran Bretanya, Irlanda i els Estats Units. només faltaria  que, a sobre, poséssim els seus parlants en una posició encara més privilegiada que la que representa tenir la seva llengua primera com a llengua franca a mig món.

Cançons i estereotips

Un dels elements clau a l'hora de descriure sociolingüísticament una societat és entendre'n els subgrups i els respectius imaginaris etnolingüístics. Aquest estiu, el grup d'Els Catarres ens ha ofert una cançó, Jennifer, que sintetitzava alguns dels tòpics dels catalans i sobre les xonis, variant femenina dels quillos. Avui, tal com mostra l'Ara, dues emissores han coincidit a fer una rèplica a la cançó que contribueixen a donar més tòpics sobre catalans i quillos, amb el mateix nom: "Montserrat"

Resulta interessant que les dues noves cançons reprodueixen uns estereotips dels quillos absolutament ancorades en una ideologia carpetovetònica. Deu ser un resultat de voler extremar les oposcions, però malament aniríem si tots els quillos de Catalunya fossin feixistes violents com els pinten a les cançons. En tot cas, no sé si aquest reguitzell de cançons mostra com veuen tots els catalans als quillos, però aniria e trobar una veritable rèplica a les cançons. M'ensumo que els fatxes intolerants serien euns altres. I això ens mostra una cosa: en els debats actuals, investir-se de tolerància deu ser una forma positiva d'autoconcebre's.

Per fi he penjat la tesi

Ho havia de fer des de fa una dècada i mitja: penjar la tesi a la xarxa aquí.  Com que va néixer abans que internet es popularitzés, i la vaig defensar a l'estranger, gairebé era una sensepapers...Tard o d'hora entrarà al RACÓ i la TDX, però de moment ja està accessible per a qui vulgui donar-hi un cop d'ull:

Vila i Moreno, F. Xavier (1996) “When Classes Are Over. Language Choice and Language Contact in Bilingual Education in Catalonia.” Proefschrift aangeboden tot het behalen van de graad van Doctor in de Taal- en Letterkunde Thesis, Faculteit der Letteren en Wijsbegeerte, Brussel. (Tesi doctoral, inèdita)

Aquests dies me l'he mirada i hi he trobat un munt de coses interessants, moltes de les quals quasi no van sortir a la llum perquè un altre projecte s'hi va interposar. Per exemple, una anàlisi dels manlleus ocasionals/alternances monolèxiques en català i castellà, o els primers usos de les xarxes socials en sociolingüística catalana... Deu ser amor de pare, però la tesi continua fent patxoca. I ara podrà aprofitar-se'n la generació d'internautes alíbrics que cada vegada guanyen més terreny. Res, que els analògics ens estem rendint als digitals.

Un tigre de PPaper? Els populars contra el català (aquest cop, a la Franja)

Natxo Sorolla suggereix que aquesta entrevista a Vilaweb que el nou govern aragonès no farà tan mal com sembla, entre altres coses perquè les coses ja estan prou malament. Potser sí. De tota manera, el que no farà serà invertir el procés de substitució que potencien totes l'administacions, des de la central fins a les locals, amb comptadíssimes excepcions. Estaria bé que des de la resta del domini poguéssim donar-los un cop de mà. En tot cas, cada vegada que els populars parlin de llibertat, recordem que quan poden, prohibeixen el català a l'administració. En la pràctica, el seu model lingüístic està a tocar del de Serrano Suñer.

El coneixement de castellà als Països Catalans: dades del Ministerio

Ahir es van conèixer els resultats de l'estudi de segon d'ESO de l'Evaluación General de Diagnóstico 2010 del Ministeri d'Educació espanyol. Entre aquestes dades hi ha el coneixement de castellà (comprensió i competència escrita). Els resultats són semblants als d'altres estudis, i mostren com aquesta competència se situa, als tres territoris de llengua catalana, prop de la mitjana espanyola, amb Catalunya normalment per sobre dels altres dos. És interessant de veure que, de totes les comunitats amb més d'una llengua oficial, Galícia, amb un model lingüístic bilingüe que el PP vol importar a casa nostra, sempre queda al capdavall nostre.

l'Instituto de Educación avalua així les capacitats lingüístiques:
"En la Competencia en comunicación lingüística, es capaz de aplicar el conocimiento
adquirido en un texto a un contexto más general; reflexionar sobre las causas de un hecho, la actuación de un personaje, etc. basándose tanto en el propio texto como en su experiencia y conocimientos personales; deducir enseñanzas o consejos/consecuencias de un texto; interpretar un texto a partir de inferencias implícitas; determinar el sentido global de un texto; seleccionar información pertinente señalando su relevancia, y localizar información en el texto equivalente a la que se le demanda." (Instituto de Educación 2011: 55)

Hi ha un munt de dades destacables, però assenyalem-ne dues d'importants:

• Influència de la condició sociocultural i els resultats: ""Los gráficos 4.6 muestran la relación entre el rendimiento y los ISEC [condició sociocultural de la família] de los centros, en cada una de las competencias. El comportamiento es similar en las cuatro competencias. Las diferencias entre centros con igual ISEC son muy notables: llegan a superar los 200 puntos entre centros de similar ISEC. En todos los casos, diferentes resultados entre instituciones escolares de entornos similares solo pueden ser explicados por la influencia de otras variables, por ejemplo la organización y el buen funcionamiento de los centros, que permiten contrarrestar y superar en muchas ocasiones los condicionantes sociales, económicos y culturales de su alumnado y de su entorno. El rendimiento de la mayoría de centros españoles se sitúa en los niveles intermedios." (pàg. 36) Igualment:
• "En la Competencia en comunicación lingüística la diferencia de 47 puntos a favor de los centros privados se reduce a 27 puntos al detraer el efecto del nivel socioeconómico y cultural de las familias de los estudiantes y a 15 puntos cuando se detrae adicionalmente el efecto del nivel socioeconómico y cultural acumulado de las familias de los estudiantes que asisten al centro. La misma tendencia se observa en el resto de las competencias evaluadas." (pàg. 43)
• Validesa externa dels resultats (1): a l'hora d'analitzar els resultats, l'IE fa una operació molt discutible, ja que pondera els resultats de totes les CCAA i les iguala a 1.000 alumnes. És a partir d'aquí que obté el que denomina promedio España.Això vol dir que les comparacions no es fan sobre la població sinó sobre la mitjana de les CCAA, un operació molt discutible tenint en compte que Ceuta i Melilla, que obtenen resultats desastrosos, i Navarra, que treu els millors, pesen igual que Catalunya o Andalusia.
• Validesa externa dels resultats (2): els percentatges d'estrangers estan esbiaixades. A la mostra, els africans no arriben al 2% mentre que a PPCC depassen de molt aquest percentatge. No poden prendre's les dades dels estrangers com a indiatives d'aquest col·lectiu
• 
  

Una recomanació de lectura per a l'estiu

Ja sé que vaig molt tard, però com que veig que en el meu entorn no es coneix garie, m'atreveixo a fer una recomanació de lectura estiuenca, però seriosa. Es tracta de:

Levitt, Steven D. i Stephen Dubner. 2006. Economia freaky. Un economista provocador explica la cara oculta de la realitat. Barcelona: La Campana.

L'Steven D. Levitt és un economista jove i brillant que en comptes d'analitzar la borsa es dedica a estudiar la societat,i ho fa de la millor manera: fent-se preguntes interessants. Això el va portar a escriure, amb el periodista Stephen Dubner, aquesta col·lecció de treballs. De debò que n'hi ha prou de llegir-ne un parell de pàgines per quedar-hi enganxat!

Què analitza? Diverses coses:

• L'efecte de la llei No kid left behind, o com els mestres feien trampes als tests oficials (que n'aprenguin, a la Conselleria...),
• Com els jugadors de sumo es conxorxaven i feien trampes en l'esport nacional del Japó,
• La història de com un individu va enfonsar el Ku Klux Klan servint-se de les eines de la postmodernitat,
• Com funcionen les empreses dedicades a la distribució de droga, quins beneficis fan, com inverteixen,
• Què va fer que als EUA caigués la delinqüència als anys 90, en un exemple de l'efecte papallona,
• Quins són els factors que determinen l'èxit i el fracàs dels nens -capítol per a consol de sociòlegs deterministes i desconsol de pares implicats.
• La relació entre l'entorn social dels pares i els noms dels nens negre. 

Si us agrada entendre la realitat social, no en dubteu: cmpreu-vos-el. Per cert, si el voleu llegir en català no cal que aneu a la biblioteca del  a UB. Només el tenen en anglès i en castellà.