divendres, 25 de febrer del 2011
I més recriminacions
Pocs dies després del cas Agné, els responables d'informatius de Telemadrid es molesten perquè Guardiola no parla en castellà decideixen... no passar la seva roda de premsa! Deu ser que no saben què és això dels subtítols... I els intèrprets? O és que potser no saben que les pel·lícules americanes estab doblades? A la millor es pensen que John Wayne, Rambo i Ha SOlo parlaven en castellà...
dimarts, 15 de febrer del 2011
Recriminacions per parlar en català en el món del futbol
És un mal senyal: la pressió per imposar el castellà és especialment forta en contextos culturals menys sofisticats´, com en el món de l'esport. Això és el que li ha passat a Raül Agné, entrenador del Girona, interromput a Osca quan contestava en català. No fa pas gaire que el jugador de la selecció espanyola Sergio Ramos es va molestar perquè Piqué parlava en català. I tampoc no fa pas tant que en Guardiola va aixecar polseguera defensant el dret a respondre en català a periodistes catalans en una roda de premsa a Ucraïna. Encara sort que Pa negre ha triomfat a la gala dels Goya... tot i ser en català! Ara que si ens hem de guiar per la resposta que hi dóna la gent d'Intereconomía... No és estrany que en Monzó cregui que la intolerància catalanòfoba ja no és anècdota sinó categoria al seu article de La Vanguardia. De tot plegat, em quedo amb un comentari a l'article d'en Monzó: quan una relació ha entrat en la fase tòxica, quan tot el que dius només pot ser malinterpretat, s'imposa la separació.
diumenge, 13 de febrer del 2011
Una llisteta de centres
Sembla mentida la quantiat de centres, de moltes mides i colors, que treballen amb les llengües amenaçades. Aquí en teniu una petita llista:
Centro de Documentación en Lenguas Indígenas Colombianas "Palabra y Memoria" del Departamento de Lingüística de la Universidad Nacional de Colombia
Museu paraense Emilio Goeldi de Belém
Academia de Lenguas Mayas de Guatemala
Hokkaido Ainu Culture Research Centre a Sapporo
Foundation for Endangered Languages
Centro de Documentación en Lenguas Indígenas Colombianas "Palabra y Memoria" del Departamento de Lingüística de la Universidad Nacional de Colombia
Museu paraense Emilio Goeldi de Belém
Academia de Lenguas Mayas de Guatemala
Hokkaido Ainu Culture Research Centre a Sapporo
Foundation for Endangered Languages
dilluns, 27 de desembre del 2010
Una interpetació contundent de la Sentència
Enfront de les ambigüitats calculades, Alfons López Tena fa una interpretació de les sentències que resulten molt interessants -i demolidores- la que en fa l'Alfons López Tena. Especialment impotant és la crida a la responsabilitat del Conseller d'Educació que fa al final: NO POT SRR que els responsables esquivin la seva responsabilitat i deixin caure el pes de la llei damunt dels mestres individuals o dels directors dels col·legis, això ho ha de liderar el Govern, sigui cap a on sigui. I el conflicte és, tot fa pensar, gros, molt gros.
Les tres sentències del Tribunal Suprme sobre el dret a l'educació en castellà
Dret a decidir: primer round
El model lingüístic escolar de Catalunya és el resultat d’un pacte nacional assolit als anys 80. Gràcies a aquest pacte, el país va apostar per una escola inclusiva en què tot l’alumnat anés dominant el català i el castellà, i que alhora afavorís la cohesió social en un moment en què molts patien per un possible esquinçament comunitari. Com en altres camps, el pacte va limitar la capacitat d’escollir dels pares a canvi de garantir la igualtat de coneixements i per tant d’oportunitats. El pacte també establia que el català esdevingués la llengua prioritària almenys en una institució social significativa, condició necessària per permetre’n la recuperació després de segles de polítiques oficials lingüicides.
El model de conjunció és un model raonablement reeixit. Els seus resultats educatius són, fins i tot, una mica superiors a la mitjana de l’Estat, és el model lingüístic escolar que més i millor garanteix la bilingüització generalitzada de l’alumnat de tot Europa, i constitueix un dic fonamental contra la tendència a la segregació que afecta bona part de les societats occidentals. Òbviament, el model té dèficits. Sense anar més lluny, encara permet que alguns alumnes surtin de l’escola sabent poc català, no dota de prou coneixement d’anglès, i no aprofita bé el bagatge idiomàtic de les noves immigracions. Però insistim-hi, el model resisteix bé la comparació amb altres propostes.
Ara, aquest pacte nacional es troba en perill. Empesos per una opinió publica(da) cada cop més xovinista, les altes instàncies judicials espanyoles van bastint un model lingüístic més i més encotillador. En aquest model, explicitat en la interpretació lliure de la Carta Magna publicada pel Tribunal Constitucional el juny passat, les societats amb llengües pròpies diferents del castellà són pràcticament terra conquerida on els hispanòfons —i només ells— tenen dret a viure en monolingüe. Les sentències del Tribunal Suprem fetes públiques aquesta setmana són un esglaó més en aquest procés. D’entrada, perquè exigeixen que el castellà sigui reintroduït com a llengua vehicular “de forma proporcional i equitativa en relació amb el català en tots els cursos del cicle d’educació obligatòria”, la qual cosa, a banda de trinxar l’autonomia del Govern català, obre la porta tant a fórmules bilingües com a línies en castellà. Però és que, a més a més, d’acord amb aquestes sentències, els pares recurrents tenen el dret a exigir a una escola concertada —una empresa privada!— que els atengui en aquest idioma oralment i per escrit. Ras i curt, els magistrats reconeixen el dret a ignorar el català en l’única institució que fins ara demana que tothom faci l’esforç d’entendre’l. Certament, les sentències no afecten tot el sistema educatiu català, i de manera immediata només complicaran la gestió d’uns quants centres. Però creen jurisprudència i tot fa pensar que només serviran per crispar l’ambient als centres escolars.
Molta, molta feina se li gira al nou Govern. Mas arriba al poder cavalcant sobre l’eslògan del dret a decidir, i abans de prendre possessió ja l’han bufetejat per recordar-li que, de moment, qui mana és Madrid. Aspira a construir un gran consens entorn de les reivindicacions econòmiques i Espanya li llança un torpede en la línia de flotació de la unitat civil que és la llengua. Proposa avançar cap al trilingüisme i el volen obligar a respectar el monolingüisme castellà més ranci. Pretén perseguir l’excel•lència i li imposen el dret a la ignorància. Caldrà doncs que desplegui totes les seves capacitats de lideratge per fer front a l’envestida. I li caldrà no sols un pla, sinó un relat per posar el país darrere seu.
Podrà aconseguir-ho si explica que el repte de les sentències no és ben bé —o principalment— el de la llengua, sinó el del dret dels catalans a decidir democràticament sobre les seves vida sense interferències alienes. En qualsevol cas, però, les noves autoritats hauran de liderar alhora la batalla legal i política, la batalla de la persuasió de propis i aliens, i la batalla de la millora i la consolidació del model lingüístic escolar. En tots tres terrenys coixejaran més que no voldrien, perquè en tots tres hi ha més feina per fer que no pas feta. Després de 30 anys d’autogovern, a Catalunya encara no hi ha un institut que investigui i proposi solucions per als problemes del país en el camp de la sociolingüística, del dret lingüístic, de la integració lingüística dels nouvinguts o de l’ensenyament de llengües. I els reptes d’envergadura no se solucionen a base d’improvisacions miraculoses d’últim moment.
Ho deia fa poc Jordi Pujol: el moment és delicat, i cal entomar els reptes amb intel•ligència i visió de país. A Mas li han avançat dos anys la concreció del seu dret a decidir, però ara ja és inevitable. De la seva resposta a l’envit del Constitucional i del Suprem dependrà, molt probablement, la seva credibilitat a l’hora de plantar cara a Madrid en temes econòmics i la seva supervivència política.
F. Xavier Vila i Moreno
Director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Universitat de Barcelona
Article publicat al diari Ara, 24/12/2010, pàg. 22.
http://www.ara.cat/ara_mes/debat/Dret-decidir-round_0_395960401.html
El model lingüístic escolar de Catalunya és el resultat d’un pacte nacional assolit als anys 80. Gràcies a aquest pacte, el país va apostar per una escola inclusiva en què tot l’alumnat anés dominant el català i el castellà, i que alhora afavorís la cohesió social en un moment en què molts patien per un possible esquinçament comunitari. Com en altres camps, el pacte va limitar la capacitat d’escollir dels pares a canvi de garantir la igualtat de coneixements i per tant d’oportunitats. El pacte també establia que el català esdevingués la llengua prioritària almenys en una institució social significativa, condició necessària per permetre’n la recuperació després de segles de polítiques oficials lingüicides.
El model de conjunció és un model raonablement reeixit. Els seus resultats educatius són, fins i tot, una mica superiors a la mitjana de l’Estat, és el model lingüístic escolar que més i millor garanteix la bilingüització generalitzada de l’alumnat de tot Europa, i constitueix un dic fonamental contra la tendència a la segregació que afecta bona part de les societats occidentals. Òbviament, el model té dèficits. Sense anar més lluny, encara permet que alguns alumnes surtin de l’escola sabent poc català, no dota de prou coneixement d’anglès, i no aprofita bé el bagatge idiomàtic de les noves immigracions. Però insistim-hi, el model resisteix bé la comparació amb altres propostes.
Ara, aquest pacte nacional es troba en perill. Empesos per una opinió publica(da) cada cop més xovinista, les altes instàncies judicials espanyoles van bastint un model lingüístic més i més encotillador. En aquest model, explicitat en la interpretació lliure de la Carta Magna publicada pel Tribunal Constitucional el juny passat, les societats amb llengües pròpies diferents del castellà són pràcticament terra conquerida on els hispanòfons —i només ells— tenen dret a viure en monolingüe. Les sentències del Tribunal Suprem fetes públiques aquesta setmana són un esglaó més en aquest procés. D’entrada, perquè exigeixen que el castellà sigui reintroduït com a llengua vehicular “de forma proporcional i equitativa en relació amb el català en tots els cursos del cicle d’educació obligatòria”, la qual cosa, a banda de trinxar l’autonomia del Govern català, obre la porta tant a fórmules bilingües com a línies en castellà. Però és que, a més a més, d’acord amb aquestes sentències, els pares recurrents tenen el dret a exigir a una escola concertada —una empresa privada!— que els atengui en aquest idioma oralment i per escrit. Ras i curt, els magistrats reconeixen el dret a ignorar el català en l’única institució que fins ara demana que tothom faci l’esforç d’entendre’l. Certament, les sentències no afecten tot el sistema educatiu català, i de manera immediata només complicaran la gestió d’uns quants centres. Però creen jurisprudència i tot fa pensar que només serviran per crispar l’ambient als centres escolars.
Molta, molta feina se li gira al nou Govern. Mas arriba al poder cavalcant sobre l’eslògan del dret a decidir, i abans de prendre possessió ja l’han bufetejat per recordar-li que, de moment, qui mana és Madrid. Aspira a construir un gran consens entorn de les reivindicacions econòmiques i Espanya li llança un torpede en la línia de flotació de la unitat civil que és la llengua. Proposa avançar cap al trilingüisme i el volen obligar a respectar el monolingüisme castellà més ranci. Pretén perseguir l’excel•lència i li imposen el dret a la ignorància. Caldrà doncs que desplegui totes les seves capacitats de lideratge per fer front a l’envestida. I li caldrà no sols un pla, sinó un relat per posar el país darrere seu.
Podrà aconseguir-ho si explica que el repte de les sentències no és ben bé —o principalment— el de la llengua, sinó el del dret dels catalans a decidir democràticament sobre les seves vida sense interferències alienes. En qualsevol cas, però, les noves autoritats hauran de liderar alhora la batalla legal i política, la batalla de la persuasió de propis i aliens, i la batalla de la millora i la consolidació del model lingüístic escolar. En tots tres terrenys coixejaran més que no voldrien, perquè en tots tres hi ha més feina per fer que no pas feta. Després de 30 anys d’autogovern, a Catalunya encara no hi ha un institut que investigui i proposi solucions per als problemes del país en el camp de la sociolingüística, del dret lingüístic, de la integració lingüística dels nouvinguts o de l’ensenyament de llengües. I els reptes d’envergadura no se solucionen a base d’improvisacions miraculoses d’últim moment.
Ho deia fa poc Jordi Pujol: el moment és delicat, i cal entomar els reptes amb intel•ligència i visió de país. A Mas li han avançat dos anys la concreció del seu dret a decidir, però ara ja és inevitable. De la seva resposta a l’envit del Constitucional i del Suprem dependrà, molt probablement, la seva credibilitat a l’hora de plantar cara a Madrid en temes econòmics i la seva supervivència política.
F. Xavier Vila i Moreno
Director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Universitat de Barcelona
Article publicat al diari Ara, 24/12/2010, pàg. 22.
http://www.ara.cat/ara_mes/debat/Dret-decidir-round_0_395960401.html
dimarts, 16 de novembre del 2010
Iniciatives de promoció de l'ús entre joves
A les Jornades El català mola?, organitzat per Miquel-Àngel Pradilla (URV/Xarxa CRUSCAT) s'hi presenten tot un seguit d'iniciatives en marxa per a la promoció de la llengua entre el jovent.
N'hi ha unes quantes de catalanòfones, com els Tallers per la llengua, les activitats d'Escola Valenciana o les trobades entre joves autòctons i nouvinguts de l'ajuntament de Palma de Mallorca.
També se n'hi presenten algunes de foranes molt interessants: Duplo R, una experiència de posar de costat joves rapers i cantants de regueifa; i les experiències basques dels kuadrillategi -colles que potencien l'èuscar-; del lagunarteko bizkerra rekin jolasean ("treballa el col·loquial"), que treballen les habilitats interpersonals dels joves en tres camps: com lligar, com vacil·lar i com empipar-se; el programa Hezhiz, de lluita contra els prejudicis lingüístics; i 2 Davide, tots quatre de l'associació Urtxintxa.
A més, des del públic se'ns recorda els esforços de Cor de carxofa per recuperar el glosat i acostar-lo a les noves generacions.
Un espplet de propostes per a treballar la llengua amb el jovent!
N'hi ha unes quantes de catalanòfones, com els Tallers per la llengua, les activitats d'Escola Valenciana o les trobades entre joves autòctons i nouvinguts de l'ajuntament de Palma de Mallorca.
També se n'hi presenten algunes de foranes molt interessants: Duplo R, una experiència de posar de costat joves rapers i cantants de regueifa; i les experiències basques dels kuadrillategi -colles que potencien l'èuscar-; del lagunarteko bizkerra rekin jolasean ("treballa el col·loquial"), que treballen les habilitats interpersonals dels joves en tres camps: com lligar, com vacil·lar i com empipar-se; el programa Hezhiz, de lluita contra els prejudicis lingüístics; i 2 Davide, tots quatre de l'associació Urtxintxa.
A més, des del públic se'ns recorda els esforços de Cor de carxofa per recuperar el glosat i acostar-lo a les noves generacions.
Un espplet de propostes per a treballar la llengua amb el jovent!
dilluns, 8 de novembre del 2010
Dos llibres sobre usos interpersonals a Catalunya
Tenim dos llibres recents sobre usos interpersonals a Catalunya. El primer, que es presentarà el 24 de novembre al CUSC, és Català o castellà amb els fills? La transmissió de la llengua en famílies bilingües a Barcelona , d'Emili Boix Fuster, publicat per Edicions Rourich, Sant Cugat del Vallès, any 2009.
L'altre és de Josep Maria Aymà Aubeyzon (2010) El català al carrer. Barcelona: UOC, on l'autor exposa els resultats dels seus mesuraments observacionals in situ dels usos lingüística a Barcelona.
Felicitats a tots dos autors!
L'altre és de Josep Maria Aymà Aubeyzon (2010) El català al carrer. Barcelona: UOC, on l'autor exposa els resultats dels seus mesuraments observacionals in situ dels usos lingüística a Barcelona.
Felicitats a tots dos autors!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)